dimarts, 26 de juliol del 2011

Agulles

meridians d'acupuntura

Res, que a la guardiana de la cova la seva fisioterapeuta li va recomanar que fes acupuntura per a les contractures de l'esquena.
I  que a mi em van trobar a la darrera revisió mèdica de la mútua que la meva esquena era pur marbre. Un de tants efectes secundaris de no poder usar la violència contra el No mànager ni el Gos Beta. Queda lleig, et tanquen a la presó entre un ambient multi-culti forçós i la dona de la neteja té el doble de feina fregant la sang. 
Així, com que em va agafar en un d'aquells moments en que respons -si carinyu perquè no saps que t'ha dit em vaig veure apuntat i amb hora reservada per a la meva primera experiència amb agulles que no són endovenoses. No per drogues dures, sinó molt antibiòtic de nano amb xeringa i que sóc donant de sang per superar la por a les agulles fruit de la meva experiència infantil.
Així que arribat el dia D i la Hora H-30 agafem el cotxe i creuem mitja GRO, troba lloc per aparcar en aquell coi de barri i esbufegant arribem a l'hora a la consulta. Dia D, Hora H aconseguida.
D'entrada pinta bé, titulació certificada per l'Il·lustre Col·legi de Metges de Tarragona. ( Com a mínim no ha aprés a clavar agulles amb un xino del todo a cien) 
Així que atén primer a la guardiana de la cova i em deixa a la sala d'espera. Llegeixo revistes sobre...Acupuntura!( en anglès i xinès) Que no tenen el solo moto o el lectures com els dentistes? Apareix quan ja havia aconseguit desxifrar l'ideograma per a Xina  中国  (País del centre,clar?).
Així que em trobo en una saleta, amb una camilla i em diu que em despulli i que em posi panxa enlaire. - Ei que jo vinc per l'esquena! Però es veu que per alliberar i desbloquejar tota la mala llet acumulada, el que necessito és que em punxin per davant. (davant??? coi de xinus, tot del revés)
Així que m'omplen d'agulletes, baixa la intensitat de la llum i marxa. -Ara vindré, d'aquí una estona.

* acupuntant
I jo que miro de relaxar-me com puc ( Gràcies ZEN) i al cap d'una estona només noto un parell d'agulles que em molesten. I a sobre de música de fons reconec la simfonia número 3 de Górecki que em transporta en el temps i a qui me la va regalar.
Això fa que no m'adoni del pas del temps i quan entre l'acupuntora em demana si m'he adormit de tant relaxat que em troba.
Si funciona i em relaxa l'esquena i les ganes de matar, potser em trobareu pel carrer fent aquesta fila.

No es pot abusar, home!
Aquesta setmana tornaré a mirar Hellraiser.!

dilluns, 11 de juliol del 2011

Llavor



Les idees són com les llavors. Per recollir el seu fruit primer l’has de sembrar, tant al cor com a la ment de les persones. I millor si la idea queda arrelada al cor. Llavors no cal tenir pressa, tot té el seu temps. Tal com ens recorda Cohèlet 3,1-15 (1). Llavors la idea, com la llavor, segueix el seu curs. Esclata i comença a germinar. Arrela i d’allò tant petit, en surt el jonc que es brinca amb la tramuntanada o el roure esponerós. Però no ha arribat encara el temps de la idea. Ara només és visible, se’n pot parlar sense que t’assenyalin amb el dit. Sense que la idea pugui ser titllada d’absurda. Sense que els contraris a ella no et puguin dir.- Això no interessa a la gent. Llavors ha de florir i fer fruit. I quan en sigui el temps de la collita la idea deixarà de ser idea a ser fet. I contra els fets ja no hi ha aturador. Jo espero ser-hi el dia de la collita.



Als que des de 1714 sembren la llavor...


(1) “Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.
2 Hi ha un temps d'infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.
3 Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d'enrunar
i un temps de construir.
4 Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.
5 Un temps de tirar pedres
i un temps d'aplegar-ne,
un temps d'abraçar
i un temps d'estar-se'n.
6 Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.
7 Un temps d'esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.
8 Hi ha un temps d'estimar
i un temps d'odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau.

dijous, 7 de juliol del 2011

Les Pounds no pesen el mateix que les Lliures -(Era tan desgraciat - II)-

La foto de la calaixera

L’home que era tan desgraciat que fins i tot la seva amant li va posar les banyes es desperta de la ressaca monumental. Regira els armaris per trobar alguna cosa comestible i només troba un paquet de galetes ja estentisses. Així que regira butxaques i calaixos i troba uns quants euros en xavalla. Baixa al bar de la cantonada, que fa olor a refregits i es demana un cafè en llet.
La iaia Maria torna de la plaça, arrossega el carretó de la compra amb dificultat. Remuga i rondina. S’ha gastat mitja pensió en una col i uns pits de pollastre d’oferta. Uns quants iogurts, que el metge li va dir que havia de prendre làctics per a la calç. Puja les escales bufant i obre la porta d’un pis on només viuen records, fantasmes i humitat.
La iaia Maria viu sota l’home que era tan desgraciat que fins i tot la seva amant li va posar les banyes.
La iaia Maria va mirant les fotos de sobre la calaixera, ella amb el seu company al front d’Aragó, quan feien goig els dos. Ella i el seu company a Argelers-sur-Mer abrigats amb una manta entre els filats vigilats per senegalesos i gendarmes per una banda i la mar per a l’altre. Somia desperta mentre bull la col. La iaia Maria recorda quan va matar el seu primer alemany amb un ganivet de cuina. La iaia Maria recorda l’alegria de retrobar-se amb el seu company que combaté als alemanys primer a l’Àfrica amb el General Leclerc i la seva llarga marxa des del Txat a l’oasi de Kufra, creuant tot el desert en una llarga travessa. La creació de “ La Nueve”, l'alliberament de París i com un futur millor els esperaria a tots.
La iaia Maria està enfadada amb tots i tothom. La iaia Maria recorda com feia saltar els trens militars amb aquell oficial tant guapo de l' OSS. La iaia Maria recorda que encara té el manual americà de com preparar explosius. La iaia Maria es fa un embolic, coses de l’edat, i confon les lliures imperials amb lliures i unces catalanes.
L’home que era tan desgraciat que fins i tot la seva amant li posava les banyes sent l’explosió que sacseja tot el barri. S’acaba de quedar sense casa.

diumenge, 3 de juliol del 2011

Trobant joies en calaixeres d'altri

Hi ha dies en que les coses surten rodones.Altres en que sembla que tot vagi de mal borràs a definitivament decidir que el llençaries aigüera avall.
Sigui com sigui el dia que hàgiu tingut, remenant per altres blogs, com aquell que remena en calaixeres de cases alienes, he trobat aquesta joia. S'enganxa, i encara que tot just la lluna acabi de donar la volta i comenci a créixer de manera lenta us aixecarà el dia. Recordeu de somriure per portar la contrària ;-)




I regirant per la casa d'altri on també em deixo caure. Aquesta altre joia


Bon cap de setmana! ( el que en queda)

divendres, 1 de juliol del 2011

1 de juliol. II dia de la teta

Advertència i avís legal: Aquesta entrada és políticament incorrecte i totalment masclista. Llegiu-la sota la vostra responsabilitat

Dones a Cogul
Ho confesso. Ho duc escrit al meu codi genètic des que varem abandonar les coves pintades. Miro les tetes de les dones. Les classifico en un sol cop d’ull en forma, volum, duresa, angle de caiguda que tindrien sense l’embolcall d’uns sostenidors. Estat erèctil del mugró, la seva forma i color aparent. Blancor de la seva pell.
Ves, que hi farem. Si ho demaneu a un home us dirà que el primer que mira d’una dona són els ulls; però és mentida. Mirem les tetes.
I un cop classificades ens imaginem tot el que podem fer amb elles i amb la resta de la seva propietària. I tot això en fraccions de microsegon.
Gran varietat de tetes. Per Stefan Gesell

Llavors fins i tot podrem tenir una conversa amable, o creuar un somriure a una desconeguda pel carrer. I ella es sentirà afalagada, pensant que ha combinat bé el vestit amb el color de l’esmalt d’ungles, la bossa i el pentinat. Però no, desenganyeu-vos dones. El 99,9% us hem mirat les tetes. El 0,1%  són invidents o gais. I no us sàpiga greu, la sàvia natura us les va fer créixer per a cridar-nos l’atenció a nosaltres antics caçadors de mamuts. Si no fos per aquest dimorfisme sexual seríeu planes com la resta de primats i només us creixerien per alletar i no en faríem ni cas. 
Moda minoica, malauradament passada de moda
I si no voleu que us les mirem, recupereu la moda minoica de portar-les tot el dia a l’aire i potser en quedarem tan farts que llavors us mirarem el cul.
Feliç dia de la teta! 


















Tot esperant que li dediquin un carrer a Girona