I Premi UTE de microrelat sobre la tuberculosi.
Roig maduixa
Per què plora? Em demanes. La noia que plora a la nostra
pantalla de televisió ha escopit sang. Una sang carmesí sobre un mocador blanc.
Blanc neu, blanc nata. Roig maduixa. Que ho veiem tots que ha escopit sang, ha
pensat el director. – Plora perquè sap que
es morirà. Plora perquè ara que ha
trobat un noi que l’estima es morirà. I no es vol morir.
L’àvia es moria a casa.
S’apagava lentament i es despertava la vella malaltia tants anys amagada
als seus pulmons. La que va endur-se la germana de l’àvia amb 21 anys. Malaltia
de postguerra civil. Malaltia de fred i misèria. Malaltia de por. Malaltia de
les que es callen. Tuberculosi.
Ens van fer el test a tots i tu vas donar positiu. La
metgessa ens va assegurar que es cura.
-Va nina, és l’hora de les pastilles. T’acarono els cabells i tu
rondines. Però també somrius. – Mira,
papa, ell ara escriu a màquina i també plora.
Sí, plora amb els mateixos plors que vaig amagar quan ens
van dir que la tenies.
Em desperto a les nits pensant que escups sang a un mocador
com la noia de la pel·lícula.
--------------
Ja us dic ara que no ha estat premiat, però com a repte m'ha agradat, així que si va bé n'enviaré un altre la propera edició.
Agrair a la Cantireta que sigui la meva filòloga de guàrdia i m'ajudi amb la conya d'on posar una coma quan toca.
