Alimentaria -I-

Com que he estat una setmana tancadet a Alimentaria us passaré a descriure les meves impressions sobre la fira, la gent, les vivències i com sobreviure sense perdre el somriure. 

Primer, què se suposa que és una macro fira d'alimentació,? doncs el mateix que una petita fira d'alimentació: tu tens, o cultives  o transformes un alimenti cerques qui tel compri, o tu ets un cuiner o distribuïdor o el que sigui dins la cadena tròfica del sistema capitalista i vens a veure que hi ha de nou. Això a l'engròs i organitzat per algú que es suposa que sap de fires, com Fira de Barcelona. 

Primera impressió: la fira la podrien fer a Valladolid, perquè el català ha desaparegut dels documents oficials a partir de la primera porta. Només castellà i anglès. Mmmm, això passa al Canadà o a Bèlgica? crec que no, però és una mostra més que som un país de fireta.

Segona impressió: per a vendre un pernil jo crec que has d'ensenyar el pernil, o com a mínim que es vegi en una foto, no? doncs una coneguda marca de pernils i embotits va decidir que la millor manera era fer un estand enorme, posar-lo al costat de les escales mecàniques d'accés al pavelló i farcir-lo d'hostesses que semblen antigues empleades del Riviera de Castelldefels o a peu de carretera de la N-II , uniformar-les de color vermell passió i que portin un cinturó baix per faldilla. Ara ho entenc, com que ja se'ls veien els pernils no calia posar el de porc.( em ple segle XXI) i en una fira que es suposa que és per a professionals. De fet no m'hagués estranyat trobar-me-les després de les 20:00 als locals que em suggerien al sortir de la fira a base de flyers o "taxistes" ( els pirates, no els dels taxis groc-i- negre) subdesenvolupats que em cridaven mister, wa'na gils? Ai now a very gut pleis uiz gils.Es el que passa quan et veuen encorbatat i parles pel mòbil en català, es pensen que ets foraster, com a molt italià....

Tercera impressió: la meitat de la població executiva masculina va a les fires a tirar la canya i anar de nenes i emborratxar-se. Se'ls en fot que venguis pernil de primera o oli extra verge ( que mireu si és difícil trobar verges avui en dia, trobar-ne d'extra verges )

../.. continuarà :D

Ritual

Els que em coneixen saben que tinc un petit ritual o mania. Sempre que vaig per aquests móns de Déu, i veig una petita església romànica, o una catedral gòtica, o una església ortodoxa o una stupa budista o un temple de Vishnu o Ganesha, hi entro i encenc dues espelmes o dues varetes d'encens o dues candeles petites o hi deixo dues ofrenes d'arròs. Llavors murmuro Pels presents, pels absents. M'estic una estona en silenci, gaudint d'aquella pau interior que no sé perquè et donen els llocs que la gent considera sagrats o de recolliment. Fa uns dies ho vaig fer a casa. Dues varetes d'encens. Per que hi ha absències que costen molt d'omplir. Que saps amb certesa que no s'omplen mai, que les substitueix el record i veure en els teus els trets del que ja no hi és. I que hi ha dies en que veus algú que se l'hi assembla. Com l'home de la xurreria d'aquest matí amb el seu bigoti blanc, o un home que caminava amb les mans agafades al darrera mentre mira aparadors. O descobrir-me a mi mateix repetint gestos o actituds. Dues varetes d'encens Pels presents, pels absents...Bona singladura eterna Chief engineer.

Lá Fhéile Pádraig

Un bon amic em va recordar que (ahir) era el dia de Sant Patrici, Patró d'Irlanda. I com que tan ell com jo hi tenim certa tirada a l' illa verda, encara que només sigui xerrar de qualsevol cosa al voltant d'una cervesa . Fins i tot havíem sentit en directe a les fabuloses "Realta". Que si no recordo malament vol dir "Estel" en Gaèlic. I com que, tal com diuen els irlandesos "Per St. Patrick  tothom és irlandès" Us desitjo un bon dia de St. Patrici, encara que sigui un dia tard. Nois, no es pot estar per tot!!!

Així que alceu la vostra pinta de Guinnes i crideu amb veu forta Lá Fhéile Pádraig! 

Perquè tal com diu el meu amic:

Per Sant Patrick, la cervesa fa olor d'herba i l'herba fa olor de primavera.

És avui, doncs, que passen aquestes coses?

Sí. És avui.

Bon sant patró.

(Per cert, qualsevol dia és ideal per compartir una bona cervesa i una bona conversa, no cal que sigui St. Patrick, qualsevol ocasió és bona). 


I com si fóssiu a un Pub de poble, amb llar de foc, taules de fusta, parroquians solcats d'arrugues que comenten el preu de la torba. En un racó, segur que una bella pel-roja s'animaria a cantar a capel·la una antiga balada, només pel plaer de sentir la seva veu. Aquí us la deixo per que feu córrer l'esperit...


Seán Ó Duibhir a'Ghleanna  

19-10

El mal de cap dura de fa dies, ni paracetamols, ni iboprufens, ni res de res aconsegueixen de fer-lo marxar. Dins del meu cap es desenvolupa sencera la batalla de Waterloo. Cada soldat, de cada companyia trepitja fort el terra, els tambors marquen el compàs. Les línies es despleguen, es reformen. El petit caporal des d'un turó mira com els cavalls arrosseguen els armons dels canons de 12 lliures, els seus preferits, per crear una grand batterie. Els anglesos comencen a desplegar-se en una red thin line i els gaiters comencen a entonar The Black Bear .


Segueixen hores i hores de bombardeig i càrregues de cavalleria que retrunyen dins del petit espai que és la meva closca. Quasi sento l'olor de la pólvora i el regust a ferro de la sang.

Ha començat el darrer desplegament francès. I la guàrdia carrega costa amunt contra la línia roja


Cantant Le chant de l'oignon la Guàrdia Imperial fa la seva darrera càrrega. Aviat cridarà Merde!


En la vigília de quan encara no saps si ets viu o mort, despert o adormit, m'adono que alguna cosa ha xopat el coixí. Si que he suat avui somniant. I quines bestieses, mira que carregar amunt amb la Garde. Obro el llum per començar a activar-me. El que amara el coixí no és suor, es sang. Cony, m'hauran ferit de veritat a Waterloo i he tornat a casa? No, és el nas que em raja encara i que en prou feines puc estroncar. El mal de cap segueix encara,  però començo a activar-me com puc. Ja dormiré una hora més al tren.
Sóc al despatx després d'hores d'aguantar trepes, imbècils i pirates. El mànager té un dia cridaner, d'aquells que ens fan recordar-li mentalment que el dia que donaven com tractar al personal a ESADE-IESE o un fos que li donessin el cartonet de mànager,  el dia que donaven "com tractar bé el teu personal" ell tenia caguetes i no va anar a classe. Surto a esmorzar tard, amb l'estomac als talons, i la llum fa que vegi pampallugues. Al xamfrà hi ha una farmàcia:
- Que em podeu prendre la pressió?
Em fan entrar en un recambró petit, ple d'armaris amb collonades d'homeopatia i em fan seure en una cadira d'aquelles de fer exàmens en un institut de fa més de mil anys.
I treu un fonendoscopi tronat i un maneguet de fa més de trenta anys. Manxa amb parsimònia i diu amb veu desmenjada 19-10. Hauries d'anar a veure un metge ( com aquell que diu, avui fa sol i  ahir plovia) m'aixeco i em diu Son un euro amb vint. Què, que em vols cobrar per mirar-me la pressió, si a totes les farmàcies (que em coneixen) m'ho fan de franc?, Perdoni, només duc un euro o m'haurà de descanviar cinquanta. Em mira amb cara de pomes agres i em diu, és igual.
M'en torno al despatx i ni els dic que m'envaig; els hi comunico per correu electrònic. Agafo el tren com puc i me'n vaig d'urgències al meu CAP, si he de petar que m'agafi a prop de casa.

Ara soc a casa, prenent-me la pressió quatre cops al dia, fent règim pautat, llegint i escoltant bona música.
La vida és ARA i AQUÍ

I potser que tots repassem les nostres pròpies escales de valors i què és realment important.

Dolor

- Has vist que m'has fet?
- Sí, t'he picat.
- I jo, que t'hauria de fer ara?
- Castigar-me.
-I quin castic et poso?
-Em perdones?
-Sí.

En aquell moment, en sentir el sí, les llàgrimes li baixen galtes avall. Ell mateix s'ha castigat en sentir-se perdonat.
S'està fent gran.I no sap el dolor que em causen sempre les seves llàgrimes.

Dia de la dona treballadora ( o sigui, tots)

Noies. Un molt bon dia a totes. Estigueu treballant, estudiant, fent les feines de casa ( mai reconegudes) o senzillament aguantant-nos a nosaltres, els homes, que ja només això ja és una feinada. WE CAN DO IT! (Podem fer-ho!). 

El meu petit homenatge

Les Cèltiques

Fa uns dies Edfly va venir a casa a regalar-me,  (veieu 365), Les Cèltiques, en la nova edició que ha fet Norma Comics de les aventures del Corto Maltès. Tota una sorpresa, tenint en compte que els altres volums que havia llegit en català els havien editat fa molts anys, hi van deixar de fer-ho al tercer llibre. 

Amb un parell de pujades i baixades de tren l'he gaudit com un xicotet amb sabates noves. Tant la introducció de Marco Steiner que et passeja per els racons màgics d'Irlanda amb les referencies a La filla de Ryan i l'Home tranquil i a les curioses casualitats que et poden passar a Irlanda. Un de tants viatges pendents. I com que aquests dies han sigut plujosos, una mica emboirats, com rememorant la verda illa d' Eire. I enllaçant que diumenge passat molta gent va anar a votar (encara que no sigui vinculant, encara que sigui de costellada, encara que sigui només per tocar-els-hi els ous) i que la premsa de l'Imperi (i la d'aquí amb excepcions) tornaven a dir que això no interessa a la gent. A ells els dedico una cançó en dues versions. La primera versió és de  The Wind That Shakes the Barley .  de Ken Loach. Que a la vegada lliga amb les cèltiques del Corto Maltès i amb els de l'Imperi.

La lletra en Gaèlic

Oro, se do bheatha 'bhaile!

Oro, se do bheatha 'bhaile!
Oro, se do bheatha 'bhaile!
Oro, se do bheatha 'bhaile!
Anois ar theacht an tsamhraidh.                                                                

Se do bheatha a bhean ba leanmhar!
B'e ar gcreach tu bheith i ngeibhinn,
Do dhuiche bhrea i seilbh meirleach
'S tu diolta leis na Ghallaibh.

Tornada:
Oro, se do bheatha 'bhaile!
Oro, se do bheatha 'bhaile!
Oro, se do bheatha 'bhaile!
Anois ar theacht an tsamhraidh.

Ta Grainne Mhaol ag teacht thar saile,
Oglaigh armtha lei mar gharda;
Gaeil iad fein 's ni Gaill na Spainnigh,
'S cuirfid siad ruaig ar Ghallaibh.

Tornada

A bhui le Ri na bhfeart go bhfeiceam,
Muna mbeam beo 'na dhiaidh ach seachtain,
Grainne Mhaol agus mile gaiscioch
Ag fogairt fain ar Ghallaibh.

Tornada

Entre la primera i la segona versió hi ha un petit detall. Un quants anys d'independència....
Per cert, la traducció del gaèlic i el significat de la cançó i perquè la canten els primers i la segona  la trobareu aquí .
Si tan poc interessa a la gent; que en convoquin un de veritat, vinculant,  i a veure que passa, no?