Navigare necesse est, vivere non necesse.

via google

Doncs, que no te n'adones i tornes a celebrar un any més.(ahir)  Llavors recordes que els propers 20 anys són de baixada, i t'agafa vertigen al caire de l'abisme.
Res, és cosa de tornar a posar-se reptes i veure com creix l'herba.
Seguirem informant.

Nota mental: fer llista de coses que t'agradaria fer, llocs on t'agradaria anar, llibres que encara tens pendents de llegir.

Nota mental 2; Quan tinguis feta la llista, fes les coses, ves als llocs, llegeix els llibres.

I aprèn a navegar d'una vegada. Com diu la dita llatina: Navigare necesse est, vivere non necesse.

Així acompliràs amb la dita: Els homes es divideixen en tres classes; els vius, els morts , els que naveguen. 

Per molts anys, Chief engineer

Aquí vam deixar les teves cendres.

Per molts anys, Chief engineer! Quan ve el solstici d'hivern no deixo de pensar-hi. Avui és el teu aniversari. I encara et recordem.

Hi ha tres tipus d'homes, els vius, els morts i els que naveguen.
Bona singladura eterna.

I un altre dia amb més calma t'explicaré com van creixent els de casa.

Llàgrimes somes

Dis Manibus.
Et vaig tornar a sentir dir que tenies les llàgrimes somes. Et vaig fer un petó a la galta i el nus a la gola no em va deixar dir-te que jo també.  
Que aquest canvi d'hora fa que el dia sigui massa fosc i la casa s'ompli d'ombres a deshora.
Que ha de ser molt dur està envoltada de records dins una casa que ara no s'omple de rialles només algun que altre cap de setmana. 
Però no pateixis. Omplirem altre cop la taula gran del menjador, menjarem panellets i castanyes. Portarem moscatell, vi ranci, garnatxa o ratafia. I si et veus en cor d'acompanyar-me, anirem vora la mar, allà al camí de ronda i el recordarem altre cop. Que no hi ha flors a les tombes dels mariners. 
Les vigílies de Tot Sants es fan cada any més llargues.

Acomplirem amb els ritus, apaivagarem les ànimes dels difunts. Com cada any, fins que els que venen darrera ho facin per a nosaltres.
Dis Manibus.

Sit tibi terra levis

J.J. Sister (Transmediterranea)

Sala de màquines del J.J. Sister (Transmediterranea)

Sempre vas dir que havia sigut dels millors vaixells on vas navegar. Per molts anys. Bona singladura eterna chief engineer.

Encara recordo com les dibuixaves al marge de la pàgina dels mots encreuats del diari. 
Al vespre farem com sempre, brindarem pels presents i pels absents.

De Sant Feliu a Sant Pol

Altre cop surt l'ocasió i ens apuntem a fer una caminada per un camí de ronda, aquest cop més al sud que l'altre vegada. 

Així que carreguem guardiana de la cova i criatures al cotxe i encomanant-nos a tots els sants i recordant la dita catalana de qui em dones va i burros mena, tot el camí va en pena, faig un gran trajecte Zen fins a Sant Feliu de Guíxols i després de trobar aparcament, ens dirigim cap al passeig. Primera sorpresa, aquí la delegada del govern tindrà molta, però que molta feina. Que la bombin.

Passeig by Alyebard

Com que aquesta vegada anem més perduts que l'anterior ens confonem d'accés al camí de ronda i anem a petar a l'antiga casa del Salvament Marítim, però ha servit per: Que la guardiana de la cova i les seves comares ens esbronquin als caçadors de mamuts; escalfar les cames per el que vindrà. No perdre cap criatura.

Però la pujada val la pena, i baixant ens posem dins el club nàutic i el moll de pescadors, que és on comença realment el camí de ronda.

Xarxes By Alyebard

Ara sí, anem pujant una pila d'escales costarudes i finalment arribem al mirador de les Peixateres. Des d'allí es veu la Punta de Garbí, el moll de Sant Feliu i la seva badia, l'ermita de Sant Elm  i al fons de la calitja, Tossa de Mar.

Des del Mirador by Alyebard

Ara que ja estem encarrilats anem passant vora els penya-segats per un camí amb una dificultat mínima fins al Mirador de les Triadores, on comença a convertir-se en un camí de terra i arrels però que no és gens complicat de passar-hi. 

Les Sofreres By Alyebard

 Un cop passada la cala de l'Ametller i vist que al ritme que portàvem no arribaríem a Sant Pol per dinar com teníem previst, fem mitja volta i tornem a Sant Feliu de Guíxols.

Camí de Ronda by Alyebard

Allà guardianes de la cova i cadells (criatures i mares) ens esperen al gronxadors del passeig mentre els caçadors de mamuts (pares) anem a recollir els cotxes, els carreguem i anem via carretera a Sant Pol on ens mengem els habituals entrepans de carn arrebossada, amanida de pasta amb tonyina, etc. que acompanya tota excursió digne d'aquest nom.

Ruta By Alyebard

Us deixo la ruta per si algú s'anima a fer-la, que és molt senzilla. I com heu vist, l'espectacle val la pena. I sí algú es veu valent ( o té més temps) des de Sant Pol es pot fer fins a S'Agaró, Platja d'Aro, Palamós, doncs el camí de ronda s'ha convertit en un GR. De fet, es pot anar des del cap de Creus fins a BCN seguint la costa.

O feu un bon vermut a Sant Feliu en una joia com aquesta

Casino By Alyebard

 O badeu una bona estona davant de coses com aquesta.

Rellotge de Sol by Alyebard.

 Realment la delegada del govern tindrà molta, però que molta feina.

Estelada al passeig by Alyebard

Dis Manibus -II-

Avui n'hagueres fet vuitanta. Feliç aniversari! És curiós com la figura del pare va variant amb l'edat. Quan ets petit el veneres, ell és el més guapo, el més alt, el més llest i millor que tots els papes junts de l'univers. A l'adolescència és un capullo integral que no sap de què va el món. Llavors, de cop i volta un dia et donen a braços un nadó acabat de néixer i que t'agafa amb tota la ma el teu dit petit. I de sobte entens tots els retrets i farts de patir dels teus pares. I t'adones que no els hi has dit mai prou vegades T'estimo, fins que ja no pots fer-ho. Coi, ara que els dos tenim prou edat per compartir una ampolla de vi i arreglar el món. Ara és quan més et trobo a faltar. Però no pateixis, els teus néts saben qui ets i què feies i a vegades miren fotos teves i demanen i amb el temps espero es petaran de riure amb les teves anècdotes igual que fèiem nosaltres de petits.

Feliç aniversari de part de tots els teus siguis on siguis.

A la nit faré el ritual ;-)

S'Aranella-Port de la Selva i sarcàsmes

Far de S'Aranella  aprox: 42º3'N, 3º2' E

Va sortir l'oportunitat i em van proposar fer una caminada pel camí de ronda entre el far de S'Aranella i el Port de la Selva.

De manera molt suau, amb criatures d'entre cinc i nou anys i en pla més anem a veure si ho aguantem que fa segles que no caminava. (bé, des que vaig penjar les xiruques, així que calculeu el que fa que no em penjava una motxilla i calçat de caminar). 

I amb l'objectiu final a la vista, no fos cas que ens estresséssim massa.

Port de la Selva

I vam aconseguir-ho! vam arribar sencers al Port de la Selva, no vam perdre cap criatura pel camí, no es va estimbar ningú, ni es va torçar un turmell ningú i vam aconseguir tornar al punt de sortida. Tot en menys de dues hores!! ( tot un rècord, si es té en compte que alguns s'aturaven a fer fotos, mirar floretes i cercar petxines)

I després, a dinar entrepans de carn arrebossada, com s’ha fet tota la vida que es va d’excursió! 

Per cert, ara que ja he començat, un any d’aquests hauré de fer aquestes excursions que fa el porquet.

Llavors per acabar-ho d’arrodonir he agafat una bronquitis de cavall que em té a casa fent el gos i això em recorda que el Gos Beta s’haurà de fer la seva feina solet, i per no perdre el costum li dedico unes quantes imatges sobre sarcasme que he trobat, tot navegant, per la xarxa.

Així doncs, estimat Gos Beta, com que estaré alguns dies en que no podré atendre les teves tonteries:

SARCASME: l'habilitat d'insultar els idiotes sense que ells se n'adonin.

Puc semblar tranquil, però en el meu cap t'he assassinat tres cops.

 

Tinc múltiples personalitats i cap d'elles t'agrada.

L'estupidesa serà tractada conseqüentment.

Que bo que és estar-se a casa fent el gos entre antitèrmics, antibiotics i ventolin.  

ZEN

 

IN SOLLEMNITATE B.V. MARIAE DE MONTE CARMELO

Salve, estrella de los mares,
de los mares iris de eterna ventura
salve fénix de hermosura
madre del Divino Amor.

De tu pueblo a los pesares
tu clemencia dé consuelo
fervoroso, llegue al cielo,
hasta Tí, hasta Tí nuestro clamor.

Salve, Salve, estrella de los mares
Salve estrella de los mares
Sí, fervoroso llegue al cielo
y hasta Tí y hasta Tí nuestro clamor.

Salve, Estrella de los mares
Estrella de los mares,
salve, salve, salve, salve. 

Per a totes les Carmes, per a tota la gent de la mar, pels presents i els absents. Que tingeu un bon dia.

In memoriam A.M.G Chief Engineer que et feien posar a la última fila del cor per que eres alt, però et deien: ¡M... abre la boca pero no cantes!  Bona singladura eterna.

Ritual

Els que em coneixen saben que tinc un petit ritual o mania. Sempre que vaig per aquests móns de Déu, i veig una petita església romànica, o una catedral gòtica, o una església ortodoxa o una stupa budista o un temple de Vishnu o Ganesha, hi entro i encenc dues espelmes o dues varetes d'encens o dues candeles petites o hi deixo dues ofrenes d'arròs. Llavors murmuro Pels presents, pels absents. M'estic una estona en silenci, gaudint d'aquella pau interior que no sé perquè et donen els llocs que la gent considera sagrats o de recolliment. Fa uns dies ho vaig fer a casa. Dues varetes d'encens. Per que hi ha absències que costen molt d'omplir. Que saps amb certesa que no s'omplen mai, que les substitueix el record i veure en els teus els trets del que ja no hi és. I que hi ha dies en que veus algú que se l'hi assembla. Com l'home de la xurreria d'aquest matí amb el seu bigoti blanc, o un home que caminava amb les mans agafades al darrera mentre mira aparadors. O descobrir-me a mi mateix repetint gestos o actituds. Dues varetes d'encens Pels presents, pels absents...Bona singladura eterna Chief engineer.

Epi Oinopa Ponton II

AL MAR – MANEL 

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar. 

Al mar, al mar, al mar...al mar...

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem a palagrera  esquivant passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, que bufa de mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar. 

Al mar, al mar, al mar...al mar...

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

Al mar, al mar, al mar...al mar...

Dis Manibus

D.M. Dia de Solstici d'hivern. Dia de trobar-te a faltar. Dia de Commemorar els Dis Manibus. Dia d'oferir-lis ofrenes, ahir a la nit una vareta d'incens, aquesta nit una altra. Dia de pensar amb els que naveguen eternament. Dia de saber que no es mor realment mentre algú pensa amb tu. Dia de recordar que una cigarreta era un pitillorum i que a la porta de casa hi ha un xifrer perquè seguim la tradició romana. Qui demani aixopluc en trobarà. Dia de pensar en els presents i en els absents. Feliç aniversari Chief Engineer. Una abraçada dels teus, sies on sies.

Els homes es divideixen en tres classes; els vius, els morts i els que naveguen.

Aquest post arriba amb retard, les coses del cor sempre necessiten temps per asserenar-se.

Us poso la traducció anglesa de la torna d'una vella cançó marinera alemanya (Auf einem Seemannsgrab, da blühen keine Rosen).

On sailor's grave there are no roses,
On a seaman's grave there blooms no Edelweiss.
The only ornaments are the white gulls
And the many tears a girl is weeping.

Pels que no entengueu l'anglès la meva traducció aproximada

A la tomba del mariner no hi ha roses
A la tomba d'un home de mar no hi floreix la Flor de Neu
Els únics ornaments són les blanques gavines
i les moltes llàgrimes d'una noia plorant.

El títol és una cita del filòsof grec Aristòcles d'Atenes.

Bona singladura eterna chieff engineer