dilluns, 29 de març del 2010

Alimentaria -I-


Com que he estat una setmana tancadet a Alimentaria us passaré a descriure les meves impressions sobre la fira, la gent, les vivències i com sobreviure sense perdre el somriure. 

Primer, què se suposa que és una macro fira d'alimentació,? doncs el mateix que una petita fira d'alimentació: tu tens, o cultives  o transformes un alimenti cerques qui tel compri, o tu ets un cuiner o distribuïdor o el que sigui dins la cadena tròfica del sistema capitalista i vens a veure que hi ha de nou. Això a l'engròs i organitzat per algú que es suposa que sap de fires, com Fira de Barcelona. 

Primera impressió: la fira la podrien fer a Valladolid, perquè el català ha desaparegut dels documents oficials a partir de la primera porta. Només castellà i anglès. Mmmm, això passa al Canadà o a Bèlgica? crec que no, però és una mostra més que som un país de fireta.

Segona impressió: per a vendre un pernil jo crec que has d'ensenyar el pernil, o com a mínim que es vegi en una foto, no? doncs una coneguda marca de pernils i embotits va decidir que la millor manera era fer un estand enorme, posar-lo al costat de les escales mecàniques d'accés al pavelló i farcir-lo d'hostesses que semblen antigues empleades del Riviera de Castelldefels o a peu de carretera de la N-II , uniformar-les de color vermell passió i que portin un cinturó baix per faldilla. Ara ho entenc, com que ja se'ls veien els pernils no calia posar el de porc.( em ple segle XXI) i en una fira que es suposa que és per a professionals. De fet no m'hagués estranyat trobar-me-les després de les 20:00 als locals que em suggerien al sortir de la fira a base de flyers o "taxistes" ( els pirates, no els dels taxis groc-i- negre) subdesenvolupats que em cridaven mister, wa'na gils? Ai now a very gut pleis uiz gils.Es el que passa quan et veuen encorbatat i parles pel mòbil en català, es pensen que ets foraster, com a molt italià....

Tercera impressió: la meitat de la població executiva masculina va a les fires a tirar la canya i anar de nenes i emborratxar-se. Se'ls en fot que venguis pernil de primera o oli extra verge ( que mireu si és difícil trobar verges avui en dia, trobar-ne d'extra verges )


../.. continuarà :D




4 comentaris:

  1. Pel que expliques en aquesta primera part, no va ser una experiència gaire gratificant. I a l'encarregat de preparar la promoció d'aquell pernil potser algú li haurai d'explicar el que tu exposes al principi.

    ResponElimina
  2. Albert B. i R.: No creguis, em vaig fer un bon fart de riure i patir, com a totes les fires. Però aquesta és demencial, de fet els companys de feina tots ens diem; ja n'em sobreviscut una altra.

    ResponElimina
  3. Molt bona descripició d'aquesta fira... realment demencial. Espero que no es compri més pernil EL PAVO ni com tantes d'altres marques que van fer un marketing absolutament fora de lloc. On és la conciència social? Això sí, hi havia cua per rebre el fulletó publicitari d'aquestes marques a mans de les noies amb poco roba...

    ResponElimina
  4. anònimBenvingut, i no dubtis d'identificar-te, aquest blog no mossega :D. Sí, sobre el màrqueting de cuixa hi ha molt a dir, de fet queden moltes notes encara sobre alimentària. Passa't per aquí altre cop.

    ResponElimina