El cinquè riu de Girona

Al meu país la pluja no sap ploure. Com diu la cançó. El problema és que al meu país fa anys i panys que l'obra pública serveix per enriquir-ne uns quants. No per donar serveis públics. 

Si això passes a qualsevol país petit, civilitzat i que no tolera la corrupció, segur que hi hauria uns quants senyors davant d'un jutge.

 I no em vingueu amb excuses de que la pluja ha estat extraordinària. A Girona és freqüent que cada 5, o 10 o 15 anys plogui més de 100 litres/m. en menys d'una hora. 

I qualsevol enginyer us confirmarà que si plou, la capa freàtica dels rius s'omple d'aigua i creix. Que no ho sabíeu? Ara Girona, temporalment té cinc rius. El Ter, l'Onyar, el Güell, el Galligants i l'AVE ( que és subterrani) i no ens deixem la sèquia Monar.

Apa, ja m'he desfogat, que avui m'ha tocat recordar els anys de commuter amb un Mitja Distància. I arribar tard a la feina. Si m'arriba a tocar un Rodalies em quedo a casa. 

Commuting o Sant Tornem-hi.

Doncs sí, ha arribat el terrible dia en que sona el despertador i tornem-hi que no ha estat res. Evidentment només d'arribar a l'estació ja em trobo amb la novetat que tots els trens direcció a la feina surten per una altra andana. Aquests de la Renfe que no saben com marejar més al personal? I, oh sorpresa, dels que baixem cada dia només em trobo a JM i al maleit Bratwurst. Solució d'emergència, m'excuso que és el primer dia i em faig l'adormit. (m'he deixat el llibre, la carmanyola, els cascos per sentir música, etc); si una mica més i vaig a la feina amb xancletes. (però no m'han deixat)

A l'arribar al despatx, em trobo que som quatre gats però el Gos Beta, ha deixat via missatges de correu i post-it tot de feines ridícules per a fer ,com crear carpetes noves al disc dur extern, arreglar no se què dels arxius i esborrar fotos de no se on. Crec que hi ha gent que arriba a l'orgasme quant ordena feines ridícules. I crec que s'ha passat el temps de les meves vacances baten rècords onanístics d'encarregar parides. Bé, és el que hi ha i no podré canviar-ho. Com a mínim la tassa dels tes és al mateix lloc, la cafetera és al mateix lloc i el correu era ple d'spam que m'oferia viagra, feines genials i que la meva entitat bancària havia perdut el meu número secret. No patiu spamers, no me'n recordo ni jo. Tornem a les rutines anyorades. Estic temptat d'anar a plantar naps al costat d'unes oliveres tal com em van oferir. Algú sap si es pot fer melmelada de nap i si té gaire mercat? Respecte a la meva motxilla particular ha minvat en el pes. És a dir, posat a prova i en treva fins pels vols del Nadal. Seguirem informant. 

Per cert, recomanacions literàries post estiu: Criptonomicon (l'he recuperada i encara em peto de riure, els tres volums :D)

Només una matinada més

Només una matinada més i el despertador no em farà tornar a la crua realitat del no-management, del mal servei dels transports públics, d'estar envoltat d'imbècils, de que es despengin amb un dinar de feina de felicitació de vacances a un dia vista; cony que la gent s'ha d'organitzar! De tornar amb el tren i despertar-me dues estacions més. Va ser curiós, agafo el tren abans d'hora per ser aviat a GRO (doncs tocava recollir els cadells del casal, perquè la guardiana de la cova tenia una reunió de feina); a Passeig de Gràcia em trobo amb M, que feia molt que no ens veiem. Ens posem a xerrar i quan ella baixa a la seva estació puja un paio creuament de hippyperroflauta, cow-boy i gòtic que xerrava sol i se m'asseu a davant,I jo: merda! no duus llibre (tècnica el turista accidental (1988). I el portàtil és dins la seva funda a uns 40 cm. del meu cap. Solució, fer veure que dormo. Sento com la veu de la RENFE va cantant estacions com un Mantra Budista. Obro els ulls i veig la serra de l'Albera. Merda! Estic entrant a Figueres. Així que baixo del tren corro a demanar quan surt el proper. Tinc sort relativa, en deu minuts en surt un altre, però és un regional carregat de pre-adolescents cridaners que venen de la platja, guiris i àvies que s'expliquen operacions de vesícula biliar. Truco a la guardiana de la cova que avisi al casal que arribaré tard. Esbroncada telefònica inclosa. Aconsegueixo arribar sense liquar-me ( no aire condicionat al tren, gràcies RENFE per ajudar-me a mantenir pes) i recullo els cadells. Avui sona el despertador i si no em tiren literalment del llit no em desperto. FAS TARD! em diu la guardiana, a trompicons aconsegueixo dutxar-me, afaitar-me, esmorzar i amb el cotxe ( ole 21,35 € de parking) agafar el tren, però em trobo amb el Bratwurst i en baixar, fa com ahir, i m'agafa amb les seves mans gegantines per les espatlles i no sé ni que em diu; però avui amb un to cortès li dic: DISCULPA PERÒ NO M'AGRADA QUE EM TOQUIN. Si demà fa el mateix i m'aixeco creuat descobrirà que és l'AIKIDO.

NECESSITO UNES VACANCES, JA!

Pd. Si puc, demà més. Si no, fins a finals d'agost i que passeu tots unes bones vacances. 

Boira

Hi ha dies en que llevar-se d'hora te les seves sorpreses, com fa un parell de dies en que GRO semblava Oxford, el dia abans havia plogut i en el megabassal en que es van convertir les obres de la nova estació del TGV ( anomenat també AVE) s'hi reflectien les llums fent-hi mirall. Llàstima que és una foto de mòbil, però no vaig resistir la temptació de fer-la. En aquella hora en que tot just posen els carrers hi ha ja una colla de commuters que esperem el tren i tot semblava molt britànic. Abrics tresquarts, maletins, carmanyoles, portàtils, dones amb vestit jaqueta, agenda i talons,  i algun que altre estudiant despistat o complidor amb rastes i coloraines. La llàstima és que els serveis públics no estiguin a l'alçada del que paguem per ells. Potser aviat haurem de canviar el vell eslògan de No tax without representation de les velles tretze colònies per el nou de Cap impost sense el seu servei o el més directe de Espanya em roba. Per cert, quan ho tingui tot preparat ja em sentireu parlar de la nevada.

Sort que avui comencen les minivacances de Setmana Santa.  Fins dimarts que ve.

Anys i anys, per molts anys...

"Never doubt that a small group of thoughtful, committed citizens can change the world. Indeed, it is the only thing that ever has". Margaret Mead

El passat dia 2 va fer un any de la plantada d'alguns usuaris de la línia Port-Bou-Barcelona o C2 Norte com ens coneix la Renfe. De la manera en que ens tracten, en l'abús monopolista del nostre temps i els nostres diners. Van començar dues persones suggerint de no ensenyar el bitllet, l'endemà sis persones varen seguir el suggeriment i la cosa es va anar fent grossa. Hem sigut mediàtics i fins i tot simpàtics. 

Renfe ens ha tornat a pujar el preu i allargar el temps de trajecte. Nosaltres ja en sóm més de sis i ens anirem fent sentir. De fet com diu la cita No dubteu mai que un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos poden canviar el món. De fet és l'única manera.

VACANCES !

Per fí han arribat. Han costat uns quants dies. Han costat moltes matinades, veure estudiants embriacs, companys de tren adormits. Han costat aguantar pirates i imbècils a la feina. Però per fí han arribat. Les vacances ja són aquí. No espereu que escrigui fins a finals d'agost. Podeu comentar, si voleu, les vostres. Ja us diré alguna cosa quan torni. Bones vacances a tots!

missatge subliminal ?

No, no és un fotomontage, la imatge és de la web del Departament d'Estat del Govern dels Estats Units d'Amèrica. Que potser estan enviant un missatge subliminal a algú? Potser és que no estem acostumats a veure-la així. Ben alta, ben dreta, ben sola. A que fa goig, no? Potser un dia no tan llunyà serà realitat. Especialment si ens continuen tractant així cada dia. noteu que he tingut un viatge entretingut?. Gentilesa de RENFE, ADIF i el MINISTERIO DE FOMENTO. GOBIERNO DE ESPAÑA.


Com diu Margaret Mead "Never doubt that a small group of thoughtful, committed citizens can change the world. Indeed, it is the only thing that ever has". No dubteu mai que un petit grup de ciutadans reflexius, compromesos, poden canviar el mon. És més, és l'única cosa que ho ha fet . traducció pròpia, s'accepten millores :-)

Nec sum adeo informis: nuper me in litore vidi

No sóc tant lleig, fa poc me vist a la platja com deia Virgili a les seves Bucòliques.
Faig servir el metro per enllaçar entre el commuting diari de la RENFE i la feina. Reconec que no serviria per a sex-simbol, però ja m'ha passat varies vegades. I no no estic parlant dels pesats que demanen, ni les carteristes romaneses ni dels que et fan gaudir encara que no vulguis del que estan escoltant ells amb el mòbil. Se m'han quedat mirant fixament, he vist com es dilataven les ninetes dels ulls i o sorpresa!... se li han inflat els mugrons. M'encanta. Pel poc que conec de llenguatge corporal és que s'han sentit atretes ( encara que una milionèsima de segon) per la meva presència. I francament a aquelles hores del matí o de la tarda no és que sigui la meva millor imatge. I només ha pogut ser la presència perquè, no han parlat amb mi, ni ens coneixem de res ni poden avaluar-me pel meu encant (o la seva manca). d'això dedueixo: el mercat masculí està molt malament, han vist una revelació mariana tipus tercer misteri de Fàtima o George Cluney s'estava marcant un lap dance amb la barra del metro i jo desconcentrat per la manca de cafeïna no me n'he adonat pas. Es que dues estacions no donen per a gaire més. Si més no per a refermar l'ego d'on puc, ja que el mànager no ha llegit els llibres sobre management que li recomano (virtualmen).
Ara entenc a l'anglès aquell del

yes!!!
My life is brilliant.
My love is pure.
I saw an angel.
Of that I'm sure.
She smiled at me on the subway.
She was with another man.
But I won't lose no sleep on that,
'Cause I've got a plan.

You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
I saw you face in a crowded place,
And I don't know what to do,
'Cause I'll never be with you.

Yeah, she caught my eye,
As we walked on by.
She could see from my face that I was,
Flying high,
And I don't think that I'll see her again,
But we shared a moment that will last till the end.

You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
I saw you face in a crowded place,
And I don't know what to do,
'Cause I'll never be with you.
You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
There must be an angel with a smile on her face,
When she thought up that I should be with you.
But it's time to face the truth,
I will never be with you.

James Blunt

Un que s'agafa al que pot per que no li amarguin més el dia.

Sóc mediàtic !

Deia Andy Warhol
que tothom tenia els seus cinc minuts de glòria televisiva. Avui els usuaris del tren a BCN hem fet un acte de protesta lúdico-festiu baixant i pujant del tren per evitar que es tanquessin les portes i retardar el tren mentre llegíem un manifest de protesta, m'han entrevistat i he sortit a la TV i a la ràdio. Tal com em deia una companya de commuting amb un missatge al mòbil, noi al tren et cerquen per mediàtic i jo li he respost: m'entre demà no m'escalfin els segurates :D Crec que la llavor plantada sense donar-se compte per la renfe va germinant en la gent. Potser d'ací uns quants anys alguns podrem dir, jo hi era al tren de Sant Celoni. Jo vaig fer la meva pròpia Boston Tea Party. És que el llibre que estic llegint m'escalfa molt i no precisament la bragueta :D
Per cert, tot i l'aturada de quinze minuts a Sant Celoni, hem arribat a BCN ABANS DE LES 08:00, com amb l'horari antic. La RENFE ha demostrat que pot fer-ho.

USUARI

usuari

Dit de qui usa alguna cosa, algun servei, especialment públic

Usuaris renfe

Dit de l'usuari de la RENFE que s'organitza contra un nou acrònim

ADIF

RENFE

RENFE: És l'acrònim que més patim els que agafem el tren, és l'acrònim de la prepotència, de la manca d'informació a l'usuari. És el mal servei en règim de monopoli. És el revisor malcarat i els tres segurates que devien reclutar en un frenopàtic. Són les hores perdudes per demanar un justificant de retard. Són les males cares a la feina perquè arribes tard. Són els increments de preu abusiu en els abonaments. És l'exemple de l'espanya tronada que inverteix els meus impostos a Madrid. Fa uns dos cents anys un grapat de ciutadans de Boston (EEUU) es van plantar per el preu abusiu del te i el monopoli de la corona ( entre altres coses), el que va començar com una criaturada "no tax without representation" i llençar els paquets de te al mar va acabar amb la creació d'un nou país. Potser a base de donar-nos mal servei aconseguireu que a la gent li caigui la bena dels ulls. De moment ens em negat a ensenyar el bitllet al revisor, dimarts decidirem què més fem. Potser d'ací a dos cents anys algú escrigui que un grup d'usuaris de RENFE va començar una revolució. ( o no)
N.B. acabo de rebre la resposta de RENFE a la plataforma d'usuaris.

Commuter

Sempre m'ha fet gràcia aquesta paraulota anglesa, sóc un commuter; és a dir, em passo el dia viatjant per arribar al despatx, treballar (?) córrer per túnels plens de gent i agafar altre cop el tren cap a casa. L'única cosa bona és la gent que coneixes a base de veure'ls cada dia. La pila de llibres que he llegit i que no podria fer ni a casa ni a la feina i el plaer de veure com surt el sol. Però el millor és quan dius es que vinc en tren des de ... com si agafesis el transiberià per anar a treballar. Si trigo menys que molts de vosaltres per creuar BCN en metro. I a sobre vaig assegut.