Anys i anys, per molts anys...

"Never doubt that a small group of thoughtful, committed citizens can change the world. Indeed, it is the only thing that ever has". Margaret Mead

El passat dia 2 va fer un any de la plantada d'alguns usuaris de la línia Port-Bou-Barcelona o C2 Norte com ens coneix la Renfe. De la manera en que ens tracten, en l'abús monopolista del nostre temps i els nostres diners. Van començar dues persones suggerint de no ensenyar el bitllet, l'endemà sis persones varen seguir el suggeriment i la cosa es va anar fent grossa. Hem sigut mediàtics i fins i tot simpàtics. 

Renfe ens ha tornat a pujar el preu i allargar el temps de trajecte. Nosaltres ja en sóm més de sis i ens anirem fent sentir. De fet com diu la cita No dubteu mai que un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos poden canviar el món. De fet és l'única manera.

Sóc mediàtic !

Deia Andy Warhol
que tothom tenia els seus cinc minuts de glòria televisiva. Avui els usuaris del tren a BCN hem fet un acte de protesta lúdico-festiu baixant i pujant del tren per evitar que es tanquessin les portes i retardar el tren mentre llegíem un manifest de protesta, m'han entrevistat i he sortit a la TV i a la ràdio. Tal com em deia una companya de commuting amb un missatge al mòbil, noi al tren et cerquen per mediàtic i jo li he respost: m'entre demà no m'escalfin els segurates :D Crec que la llavor plantada sense donar-se compte per la renfe va germinant en la gent. Potser d'ací uns quants anys alguns podrem dir, jo hi era al tren de Sant Celoni. Jo vaig fer la meva pròpia Boston Tea Party. És que el llibre que estic llegint m'escalfa molt i no precisament la bragueta :D
Per cert, tot i l'aturada de quinze minuts a Sant Celoni, hem arribat a BCN ABANS DE LES 08:00, com amb l'horari antic. La RENFE ha demostrat que pot fer-ho.