dimarts, 14 d’agost del 2012

Neguit -III-



Empenyo ombres
cerco més enllà d'uns llavis i uns ulls.
Arrancar-se el cor,
com una bèstia en sacrifici.
I veure - estranyament- que encara camino

- Res és més dolorós que entregar-se.
Paraula a paraula-
Vers a vers.

Sortir indemne del pou del dolor
i de la por

11 comentaris:

  1. En sortim indemnes? O perdem part de nosaltres en cada pou? Però t'he de donar la raó en una cosa: podem anar pel món caminant i somrient i amb el cor en un pot de formol. I ningú no ho nota.

    ResponElimina

  2. Empènyer ombres! Quina gran metàfora per explicar-nos a nosaltres mateixos.

    ;-)

    ResponElimina
  3. I hem de seguir empenyent encara que les forces sembli que no hi siguin. I seguirem empenyent, i estirant fort per aquí, i estirant fort per allà.

    ResponElimina
  4. Res no és més dolorós que no gosar dir t'estimo.

    ResponElimina
  5. Ha de ser molt dolorós caminar sense cor. Aquest poema parla del dolor i de la por que tots duem dins, m'agrada!

    ResponElimina
  6. Gràcies per passar-vos i pels vostres comentaris

    ResponElimina
  7. Tots portem pors i dols dins nostre que ens fan pensar massa, però jo dic: risc, lluita, endavant perque res és impossible!

    ResponElimina