dimecres, 20 de gener de 2021

Llaüt



Les notes s'enfilen una darrera l'altre. Les acompanyen les greus del baix fent-lis d'escala. L'escalfor del sol es sobre les seves parpelles. Continua amb els ulls tancats mentre la melodia l'envolta. Com si fos mel. 

Enyora coses. La vida anterior on es podien abraçar.  Sap que encara n'hi ha per un any ben bo. Llavors, quan pugui sortir del confinament es trobaran on sempre. Però aquest cop deixarà de música ambiental el llaüt que escolta. Que els acaroni als dos. 

Mira el rellotge i veu que ha de tornar a la feina. La pausa del cafè s'ha acabat. Atura la reproducció del seu telèfon i es treu els auriculars. Deixa el banc al sol on s'estava. Travessa la plaça i entre per l'arc de pedra que conforma l'entrada a la feina. 

- Quan esclati la guerra que vindrà, tornaré a fumar- pensa.

El que no sap és que les cèl·lules del seu pàncrees han decidit reordenar-se, rebels, i que no veurà el final de la pandèmia. 


Cap comentari:

Publica un comentari