Estació Espacial Internacional (ISS) - Epíleg-

1 Ik' 15 Kank'in  12.19.18.0.2 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo. No aconsegueixo contactar amb la nau que va emetre el codi d'entrada. És molt estrany. He continuat remenant per les cabines de la tripulació. Crec que ja sé qui va fugir amb el bot d'emergència cap al planeta. Ha de ser una dona, de la zona dels enginyers. Què la va impulsar a fugir?, Va preveure què passaria a la nau? És víctima o botxí? Crec que no ho sabré mai.

12 Eb' 5 Kayab 12.19.18.2.12 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo.

Ja han arribat. No era una nau de rescat com jo suposava. És la resta del Destructor Estel·lar CSS Reuben James. Només hi ha tres supervivents. La Pilot, la Navegant i la Primer Oficial. Van poder separar el pont de comandament de la resta de la nau abans que explotés. Amb només els sistemes de reserva van fugir amb un salt a l'Hiperespai sense programar destinació. Només fugir de la zona de combat i salvar la pell. Els sistemes van detectar la meva senyal de socors i van enviar-la cap aquí. Per això no podien comunicar-se. Del seu relat he pogut treure'n el següent entrellat: Estaven patrullant el sector de Coma Berenice quan la CSS Reuben James va ser atacada per naus imperials. Van tenir temps només de separar el pont quan la resta de la nau esclatà. Han estat rebent fragments de comunicacions solts d'altres naus i era un atac generalitzat en tots els sistemes. A hores d'ara la Confederació ha deixat d'existir.

Hem pres una decisió aquesta tarda després de passar-nos tres dies fent l'amor els quatre. Tan elles com jo necessitàvem de sentir-nos vius després de tant de temps aïllats i sols a l'espai.

Marxem cap al planeta. Hem apagat la senyal de socors i destruirem tot el que queda darrera nostre. Amb una mica de sort els Imperials no sabran de la nostra presència. Ara crec que la tripulació es va suïcidar en creure que estaven sols i perduts en aquest racó de món.

Ens endurem tot el que podem aprofitar per sobreviure. El demà és nostre.

Epíleg

La deessa gloriosa que brilla en el cel Amaterasu O-Mikami va baixar al país del sol naixent i de la seva descendència va néixer Jinmu, el primer emperador.

Kukulkan va davallar del cel de l'Est amb les seves tres dones i ensenyà als homes a construir cases, plantar blat de moro, a comptar el pas del temps i a guarir les malalties. Després d'un temps va marxar cap a l'Oest cavalcant la seva serp emplomallada.

Estació Espacial Internacional (ISS) - II-

9 Etz'nab'  11 Keh 12.19.17.15.18 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo.

Ja fa una quinzena des que vaig abordar el port espacial. He estat descartant possibles causes de la mort de la tripulació. No hi ha signes de descompressió sobtada ni fissures al casc. El Bioescàner no mostra senyals de contaminants químics ni biològics. No hi ha radiació provinent de la pila d'hidrogen del propi port ni de la zona de magatzematge de les piles per a altres naus. 

Les provisions pròpies s'han acabat i he posat en funcionament la màquina de racions CHON ( Carboni, Hidrogen, Oxígen, Nitrògen). La màquina recull de l'atmosfera planetària els components bàsics i els processa en forma de petites galetes insípides, però com a mínim no em moriré de gana.

He estat investigant la zona de descans de la tripulació hi hi ha coses força curioses. La tripulació es componia de 15 persones entre un Capità, un segon oficial, un cap d'enginyers, tripulació de pont, màquines i manteniment i personal de magatzem i tripulació rasa. El Capità devia ser una persona força culte. Tenia tot un prestatge de petites unitats d'informació amb uns 25. 000 llibres; però la majoria estan en llengües mortes, alfabets estranys o varietats de l'Spark estàndard no gaire evolucionades i que em costen de llegir. La segona oficial tenia en un dels calaixos una col·lecció de roba interior de cuir i de blonda, fora de la reglamentària roba de cotó. Varis consoladors i vibradors que han superat la meva imaginació. Un dels tripulants de manteniment tenia varis hologrames de la segona oficial fent l'amor amb varis membres de la tripulació i en algunes apareix el cap d'enginyers emmanillat i amordaçat. Però no posa cara de por, per a sorpresa meva.

Encara no he rebut cap senyal que m'indiqui que la sonoboia d'emergència que vaig activar l'hagi rebut algú.

Hi ha varies zones del magatzem que estan segellades i no aconsegueixo entrar-hi. Algú va canviar els codis d'accés rutinaris que apareixien en el quadern de bitàcola de l'estació espacial.

12 Ix  7 Mac 12.19.17.16.14 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo.

 Continuo sense rebre cap senyal. Tot i que ahir em vaig emocionar al sentir una seqüencia d'entrada i vaig pensar que arribava algú a buscar-me. Era una llançadera de mineria automatitzada, es veu que devem extreure algun tipus de metall del satèl·lit d'aquest planeta, però he vist que la descàrrega s'efectuava cap a la zona on no puc accedir.

He rellegit varies vegades el Quadern de Bitàcola de l'Estació, però els darrers tres dies, just abans que arribés, es un pur galimaties, qui ho va redactar s'estava sonant per moments i la darrera pàgina la devia escriure el capità doncs he fet que l'ordinador d'abord la processes i m'ha dit que és grec àtic ( sigui el que sigui això) i que està molt deteriorat el suport, com si algú ho hagués volgut esborrar i no li hagués donat temps de fer-ho del tot. Només ha aconseguit entendre Hekatombeion, Nemesi, Autoktonia. I no m'ha agradat gens el significat.

5 B'en  6 Kank'in 12.19.17.17.13 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo.

Acabo de fer un descobriment esfereidor: quinze tripulants hauria de ser igual a quinze cosos a la cambra de conservació. Atabalat com anava el primer dia no vaig adonar-me que només en vaig arrossegar-ne catorze.

També falta un bot d'emergència. Algú va fugir cap el planeta.

No tinc temps per capficar-me doncs he rebut un codi d'entrada i és d'una nau tripulada. Encara deuen ser força lluny doncs no puc establir-hi comunicació directe. Sembla que algú ha rebut el senyal de socors i s'acosten. Ara sí que es farà llarg fins que no arribin.

Amb l'ajut de l'ordinador he començat a llegir un dels llibres del Capità, comença així:

Canta'ns, dea, la còlera del fill de Peleu, la d'Aquil·les,

destructora: portà innúmers dolors als d'Acaia,

llançà a l'Hades, a munts, davant d'ell les ànimes fortes

d'herois, i convertí els seus cossos en presa de gossos

i en convit d'ocellots; el designi de Zeus va acomplir-se,

el d'aleshores, és clar, quan van separar-se en discòrdia,

per primer cop Aquil·les diví i Agamèmnon duc d'homes.

Estació Espacial Internacional (ISS)

Estació Espacial Internacional (ISS) una proposta de relats conjunts

Sortim de l'hiperespai. Ja he transmès els codis d'aproximació i reconeixement  i inicio un rumb de d'aproximació per atracar la nau. Aquesta vella carraca, sobrevivent del darrer conflicte amb els imperials, amb milions de coses per reparar i repintar s'ha portat prou bé. Sí no hagués fet tantes campanes a l'ESO hagués passat amb millor nota l'accés a l'acadèmia de vol i en comptes de ser comandant d'un transport seria un brillant pilot d'interceptor, clar que tenen una vida més curta.

El port estel·lar no dona resposta, torno a enviar el senyal de reconeixement. El petit punt brillant del principi es va perfilant, orbita al voltant d'aquest planeta blau. Diuen els vells que vam sortir tots d'aquí en la primera gran migració. Però d'això en fa una pila d'anys. Jo no he conegut res més que la petita colònia d'Hyperion, amb els seus dos sols, i aquell mar de metà i les guspires al capvespre que desprenen els arbres tesla.

El petit punt ja agafa forma i veig les formes del port espacial. Un parell d'òrbites més i arribarem al punt de contacte.

Cony, ja em comencen a mosquejar que no contestin. Aquests dels ports sí que viuen bé. Un parell o tres d'anys avorrint-se a qui dalt, amb gimnàs i sauna, veien com atraquem i tornem a marxar després de la descàrrega. Ens canvien la pila d'hidrogen i només han de preparar l'enviament cap el planeta. Quan són sobre el punt, dos retrocohets i després caiguda lliure. Els de baix ja s'apartaran.

Ei, desperteu!, que estic ja apunt de fer l'aproximació. Carallots!

Merda, hauré de passar a manual. Frenada!, viro a babord, dos impulsos. Uf, l'ancoratge automàtic ha funcionat. Sistemes de suport connectats al Port. 

- Port, aquí Nostromo. Responeu. 

- ...

- Port, aquí Nostromo. Responeu. 
-...

Mil milions de llamps i trons! M'enfundo el vestit de suport i obro l'escotilla d'accés. Tot és en silenci. Només funcionen els sistemes mínims i ni rastre de la tripulació del port. Passo per passadissos buits fins arribar al pont. 

Tots són morts. Encara en els seus llocs, momificats. Caiguts en les posicions on eren quan els va sorprendre la parca. Merda, Merda, Merda. I m'havia de passar a mi. Restableixo els sistemes i arrossegant-los els poso en una de les cambres de conservació. Activo la balisa de socors del Nostromo. Amb una mica de sort d'aquí a uns mesos apareixerà algú. Què collons els devia passar?

Que llarg que es farà.