Fer ninots és difícil - I -

Vaig tenir el plaer de llegir-me La Légende des nuées écarlates per desconnectar de la pressió dels darrers exàmens.  M'encanten els còmics i en especial els francesos o els italians; res a veure amb les collonades de super-herois americans. Històries ben treballades i amb una tècnica de dibuix en línia clara o no, però que són una meravella visual. Són els germans petits de la literatura, però no em negareu que a vegades les històries que expliquen donarien per a una bona novel·la. 

I per que veieu la feinada que porta fer-ne un de bon còmic us deixo al dibuixant Saverio Tenuta en una speed painting del protagonista de La légende des nuées écarlates:  "Raido, le rônin amnésique voyage en quête de son passé jusqu'au jour où il arrive dans la ville qui parle au ciel. Il y fait la connaissance de la troublante Meiki, gracieuse marionnettiste et conteuse de charme. À l'époque où les esprits de la nature règnent encore, Tenuta nous invite dans un monde onirique japonais." 

El meu reconeixement a la feinada que porta fer ninots!! 

650 aniversari de la Diputació del General

Reunides a Cervera, el dia 19 de desembre de 1359 les Corts de Catalunya van establir un donatiu per ajudar al Rei Pere el Cerimoniós que estava en guerra amb Castella. Per recaptar aquest donatiu es va establir un impost nou i es va crear una comisió de diputats per controlar-lo. Es va anomenar Diputació del General. Amb el temps aquesta comisió es va convertir amb la Generalitat de Catalunya i aquest escut que veieu és el seu d'orígen. Les quatre barres eren l'ensenya reial. 650 anys!. En qualsevol altre país s'hagués celebrat i difós a tot arreu que en plena edat mitja els ciutadans d'aquest país es reunien amb el seu Rei per parlar de lleis i impostos; de lleves militars i accions contra l'enemic. Com que això és un país de fireta ( com volen  alguns que ho sigui molts anys ) s'hi ha passat de puntetes.

Ara ojats. Sia notori. Que Nos Pere instituim i acordem que es reuniran Corts una vegada a lo any...

Tinc el dia pedra...

L'expressió ve de quan practicava Kendo i Iaido, el meu Sensei sempre ens deia: Pacient com una pedra, fluent com un riu, ràpid com el llamp. Em va agradar la frase. Divideixo els meus estats d'ànim segons la frase. Tinc el dia pedra...
És a dir, estic poc comunicatiu i tancat en mi mateix, esperant mentalment, amb la guardia "chodan no kamae" mental preparada...
preparada per a dies millors, dies fluents com el riu; o millor encara, dies ràpids com el llamp.
Dies de sol a recés de la tramuntana, dies en que s'anuncia el bon temps i comencen a florir els arns blancs i les mimoses...
Dies en que la fluïdesa de l'aigua em permeti tirar-m'ho tot a l'esquena, dies de llamp en que torni una per una totes les putades que m'estan fent ara, l'hòstia els hi caurà tan ràpid que no sabran ni d'on els hi baixa. Com el llamp.