divendres, 25 de maig del 2012

Ja el teniu preparat?

xiulet de contramestre
Ja el teniu preparat? A casa som gent de mar i en comptes d'aquests xiulets petits i ridículs que fan servir els àrbitres de futbol o els llargaruts de policia anglès farem servir el que tenim.
Un xiulet de contramestre, de quan és feia la carrera de Cuba i les Antilles amb bric-barques, pollancres, fragates i bergantins. Té un so agut, punyent i costa de fer-lo sortir. Té trampa, com la majoria de les coses de la mar. S'ha de jugar amb el tremolor de la llengua al bufar per arrencar-li la nota i la mà que el sosté obrint-se o tancant-se sobre la boia fan pujar el to de greu a agut.
Pensat per que et sentin a dalt de l'arbrada de la major, una vintena de metres sobre el pont en plena tempesta i on la veu es perdria. Per donar ordres a la marineria, concretes, al moment. Caçar rissos de sobre-juanets, amollar escotes o preparar-se per un timó a la via, no fos cas que el perroquet o la botavara encalci algú i el tiri borda avall cap a la mar color de vi.
Gracies a això, ni 10.000 watts de so podran aturar-lo. No seré a Madrid al partit, però a casa xiularem igual.  De fet, des de 1925 que xiulem per a existir.
I un suggeriment, xiuleu d'esquenes al camp, els que hi sigueu; que les fotos no tenen só. I tothom d'esquenes és una bona portada al New York Times.

9 comentaris:

  1. Xiulem ben fort! I sí, posem-nos d'esquena. També estaria bé tapar-nos les orelles amb les mans quan sonés l'himne. La foto seria brutal.

    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El rei d'Espanya parlava mentre sonava l'himne català, en les olimpíades del 92. Nosaltres no podem fer menys.

      Elimina
    2. A mi l'himne m'entra per una orella i em surt per l'altra.

      Elimina
  2. Doncs sí
    no és per dir-ho però jo sempre tinc el "pitu" preparat...

    ResponElimina
  3. Ostres tu, amb aquests xiulets potser ensorraríem l'estadi i tot. No n'havia vist mai cap. Fantàstic! Tinguéssim la força que té aquest xiulet i potser un altra història ja estaríem explicant. De moment, però, tenim la que tenim i, per tant, disposats a xiular i a fotre unes bones botifarres, què coll...!

    ResponElimina
  4. No havia vist mai un xiulet igual, deu ser el que sento al port quan entren els vaixells...

    ResponElimina
  5. Bona idea això de donar l'esquena a la monarquia!...Marxo pitant que vaig a xiular!...al camp no, però xiularem simbòlicament des del Vallès!

    ResponElimina
  6. Amb aquest xiulet els hi deuen xiular les orelles :)

    ResponElimina