El pas del temps és inexorable.
Hi ha coses que de cop i volta et posen davant del mirall de la pròpia realitat.
Fa quatre dies que tenies un nadó en braços i de cop i volta et diu:
- Demà vidrà la meva xicota i si us va bé podriem fer un cafè junts i us la presento.
(diu que sí, que ja li dirà on i quan. Però la sèva ànima és en un racó i plora. No se n'adonarà i li demanaran que reculli el nét de l'escola i li doni berenar)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada