dimarts, 7 de juny de 2022

Beep, beep

Beep, Beep. El telèfon sona, pren vida dins la butxaca. Deixa el cafè a la taula de la terrassa del bar on esmorza i es mira la pantalla. Un vídeo amb tota la calma del món. Amb les onades que van i venen amb la llum de primera hora. Somriu. És agradable que encara et recordin. Recorda. Recorda la primera vegada, les del mig, els sopars, el castellet, el reencontre passat uns anys. La darrera vegada. Pensa sorneguer que també li podria enviar una foto dels pits com acostumava. S'abraça als records i deixa que l'escalfor daurada l'ompli l'ànima. Li contesta amb un agraiment i l'hi envia una foto de Girona temps de flors. S'acaba el cafè i torna al despatx. Sap que no serveix de res ser el més ric del cementiri, però si que val la pena tenir records intensos, punyents per les nits d'hivern. De les abraçades, de com ella el cavalcava, de resseguir-se, de les paraules a cau d'orella, de sentir com a ella se li arqueja el cos a cada orgasme. In illo tempore

6 comentaris:

  1. Acabo de recordar que tenies un blog

    ResponElimina
  2. Per bé o per mal diuen que "recordar és tornar a viure". Per mi, conèixer París va representar un abans i un després. No hi ha dia que no ho recordi. Tempus fugit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El temps fuig. El record queda. El capità Renault sempre acaba llençant l'ampolla de Vichy. Els dos marxen cap la boira.

      Elimina
  3. Pessento que serà el començament d'una bella amistat

    ResponElimina