Beep, beep

Beep, Beep. El telèfon sona, pren vida dins la butxaca. Deixa el cafè a la taula de la terrassa del bar on esmorza i es mira la pantalla. Un vídeo amb tota la calma del món. Amb les onades que van i venen amb la llum de primera hora. Somriu. És agradable que encara et recordin. Recorda. Recorda la primera vegada, les del mig, els sopars, el castellet, el reencontre passat uns anys. La darrera vegada. Pensa sorneguer que també li podria enviar una foto dels pits com acostumava. S'abraça als records i deixa que l'escalfor daurada l'ompli l'ànima. Li contesta amb un agraiment i l'hi envia una foto de Girona temps de flors. S'acaba el cafè i torna al despatx. Sap que no serveix de res ser el més ric del cementiri, però si que val la pena tenir records intensos, punyents per les nits d'hivern. De les abraçades, de com ella el cavalcava, de resseguir-se, de les paraules a cau d'orella, de sentir com a ella se li arqueja el cos a cada orgasme. In illo tempore