Regals

Us farem un petit regal- Em diu l'Elisa – L’Ylva (Lloba) l’han decomissionat, i es venia com a ferralla. L’ha comprat una ONG que no és una ONG, és una de tantes pantalles que tenen els governs per fer coses que els governs quedi lleig que facin. Us el regalarem- i em pica l’ullet.

 -L’Ylva? – Sí, el nostre vaixell de suport més antic, deu tenir uns 15 anys, però està al dia en tot, l’omplirem fins a dalt de tot el que necessiteu, POL, menjar, recanvis, municions. No teniu espai per a tot i no arribaríeu a casa amb l’autonomia que tenen les Skjold. Us podreu trobar a mar obert i fer l’avituallament en ruta. Quan arribeu es podrà fer el canvi de bandera. De moment és un vaixell mercant noruec. Fora maldecaps per a tots. Demà us arribarà un altre regal. Formalment tant les naus com les seves tripulacions són noruegues. Comptava que us podríeu quedar una temporada per acabar les probes de mar però l’atemptat ho ha accelerat tot i la vostra resposta no ha agradat a l’ultradreta. Ja et vaig comentar que estant fent molta pressió i es possible que si cau el govern guanyin les eleccions ho siguin claus en un govern de coalició.

-Quin regal? – Ja ho veuràs, que no t’agraden les sorpreses? 

 El camió de la marina noruega va arribar a primera hora. Ple fins a dalt. Uniformitat nova, amb la senyera brodada on fins ara hi havia la bandera noruega. Roba d’aigua per a tothom, arnesos de seguretat, Un pac de banderes de senyals OTAN per a cada nau, Un pac de banderes nacionals dels països que ens podíem trobar en ruta a casa per posar-les com a banderes de cortesia si hi hagués l’opció d’entrar a port. I uns transponders de iots abanderats a Noruega, Dinamarca o Suècia. Un parell per a cada nau. Ruse de guerre. I les Senyeres per a hissar a cada nau. Una caixa al meu nom. Un uniforme amb els galons de capità i tota la parafernàlia associada. 

Amb la zòdiac anem fent viatges. – Mainada, teniu una hora per preparar-ho tot! – Ja m’imagino que deuen remugar – El vell ja fa de les seves. Els contramestres borden les ordres corresponents. Comença a clarejar. 

Ja m’he canviat de roba. La cabina de capità és de la mida justa. La resta van més apretats. Privilegis del rang. M’espero uns minuts, a fora se sent la remor de passos i xiuxiuejos, els dono temps a que tothom hagi desempaquetat i endreçat i s’hagin canviat d’uniforme. Encara no saben que ja no sóc un civil i que seré el seu amo i senyor segons les Ordinacions sobre lo fet de la mar. Les haurem de posar al dia, doncs són del segle XIV. Surto de la cabina i enfilo escales amunt cap el pont. – Bon dia, senyors. I m’assec a la butaca de comandament. – Primer (oficial), missatge per a la tripulació- La cara de sorpresa dels presents al pont ha estat general. -Senyor, intercom llest- Pot fer els honors, tinent. -Ara escolteu, Ara escolteu, us parla el capità- I em passa el micròfon. -Oficials i mariners. En compliment de les ordres de l’Almirallat he pres el comandament de la Nau Anfítrite i de la seva flotilla. Tot el personal a coberta a les 9:00 per a l’hissat de la Bandera. El contramestre designarà una Guàrdia d’Honor.

Ara només faltaria que algú cridés les Laus (lloances) i ja tindríem la feina feta.

Laus

In Nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti: Amen (En el nom del Pare i del fill i de l'Esperit Sant, Amen)

Per molts anys la vida è la gran honor del molt Alt Poderós Princep è Senyor,
lo Senyor en Pere, per la Gracia de Deu, rey d'Aragó, de Valencia, de Mallorques,
de Sardenya è de Còrsega, è Comte de Barchelona, de Rosselló, è de Cerdanya,
que Deus salv è mantenga.

La gran victoria è la gran honor del molt Noble en Bernat de Cabrera
Capitá General del molt Alt, è molt Poderós Princep è Senyor,
lo Senyor Rey d'Aragó, que Deus salv è mantenga.

Megaduc

Setge medieval via Google

Al diari, en gros, hi posava: Myrdet katalansk sjømann (Mariner català assassinat) 

Les esglésies noruegues són fredes, blanques per dins. De l’ofici no recordo gran cosa, vam entrar acompanyant el fèretre una petita guàrdia d’honor i vam fer allò de disparar les salves al cementiri.  

Un cop a les drassanes vam carregar-ho tot. La teca al rebost, el combustible fins a dalt, aigua de boca i per la nau, també fins a dalt. Llavors van arribar un parell de camions de l’armada noruega i de la manera més discreta que es pot amb la grua del moll vam carregar els míssils al llançador, vam municionar el canó i les dues metralladors, el sistema AA Mistral i a més munició pels fusells d’assalt i les pistoles de la tripulació. Tot llest per marxar a corre cuita, de moment fondejarem al centre de la badia i anirem a terra amb la zòdiac. Si volen tornar a atacar-nos s’hauran de mullar el cul.  

Dos dies després, excepte l’equip mínim per a cada nau la resta som tots a les drassanes, vestits de civil. A fora ens esperen 10 cotxes de lloguer, gentilesa dels amics noruecs.  

• Bona tarda, nois. Ja sabeu què toca fer. Esteu dividits en equips de quatre. Un conductor. Dos operatius i un vigilant. A cada equip té una ciutat assignada i una llista d’objectius, gentilesa de la cambra de comerç noruega. Conduïu amb cura, sense presses. Accions netes i ràpides. Al maleter trobareu el material. Talleu el vidre amb el tallavidres, buideu la benzina pel forat i hi llenceu la bengala encesa. Aneu cap al cotxe sense córrer. Llavors truqueu al 112 i reproduïu el missatge que teniu gravat. I cap aquí sense corre. No volem cap contacte amb la policia ni els veïns, sou ombres en la nit.  

• 
  

Els vaig veure marxar i em va venir al cap la crònica de Ramon Muntaner i els almogàvers fent de les seves per Grècia.  Els van matar el cap, a traïció, en un sopar d'homenatge i a qui l'acompanyava. Llavors els almogàvers, que eren en una altra ciutat de Grècia es van dedicar durant un parell d'anys a arrasar-ho tot. Diuen que els grecs a primers del segle XX encara es maldeien els uns als altres dient "Έτσι σου έρχεται η εκδίκηση των Καταλανών" Així t'arribi la venjança dels catalans.

Passo la nit en vetlla, fent un cafè al pont, de tant en tant, ens arriba un missatge: -Equip Malmö. Fet. Cap Baixa. Retorn. ETA 1 hora. -Equip Oslo. Fet. Cap Baixa. ETA 25 minuts... 

Els equips van arribant, la zòdiac va fent viatges, tots a bord.  

Dormo unes quantes hores: El meu segon em porta el diari que ha comprat a la benzinera – Lectura per l’esmorzar, Capità? Somriu 

Spanske virksomheter brenner over hele Norge (Els negocis espanyols cremen per tota Noruega) 

Proves de mar

Foto: Damerau/iStock/Thinkstock

Fa quinze dies que fem proves de mar. Posant totes les màquines al límit, fent virades tancades, provant els límits d’estabilitat. Hem estat de sort i cada dia tornem cansats però amb la nau sencera.

Atraquem com sempre, fent la maniobra de manual. La tripulació està madurant, coneixent com reacciona la nau i es nota en tot el que fan. Un cop atracats se’n van cap als barracons.

Arriba una furgoneta a la porta de les drassanes. Entra al pati i parla amb un dels mariners.

-          Heu vist al vell, totes les coses són per ell.

-          Animal! Que el tens darrera – tos esclaten en rialles

Ho estava esperant, llibres sobre cinemàtica naval, cartes de navegació, almanacs, equipament per a les naus, sextants, tot el que es feia servir per navegar quan no hi havia electrònica ni GPS. Aprofitaran el viatge per a completar la formació.

Amb el Tinent Martinoy ens acostem cap a les oficines quan de sobte sento talment com si un 747 passes volant a centímetres del meu cap i el veig caure enrere. Després sento la detonació i veig caure algú davant la tanca. La rosseta que em va rebre a l’aeroport es a l’altra banda de la carretera, amb els genolls flexionats i els braços projectats endavant. Ha disparat i abatut a qui ens disparava. El tinent Martinoy acaba d’inaugurar la llista d’oficials navals morts en servei.

Recordo aquelles hores com si tot anés a càmera lenta. La policia acordonant la zona, els dos armaris que acompanyaven la rossa vigilant discretament, gent del ministeri de defensa fent-nos preguntes. Els sanitaris retirant el cos i algú llençant serradures sobre el toll de sang. Les trucades a Barcelona i els correus.

De: Secretari de Marina

A: Representant Almirallat a Noruega

En data d’avui i publicat d’urgència al Butlletí Oficial.:

-          Continuareu ostentant la Representació de l’Almirallat a Noruega fins a nova ordre

-          Se us comissiona com a oficial amb la Graduació de Capità de Mar i Guerra. Data efectiva immediata i data antiguitat la de la vostra arribada com a RA

-          Es crea la 1ª Flota i s’hi assignen les següents unitats:

o   NRC Anfítrite

o   NRC Eunice

o   NRC Actea

De: ComNav

A: Representant Almirallat a Noruega

CC: Secretari de Marina

En data d’avui prendreu el comandament de la NRV Anfítrite com al seu Capità i Oficial Superior i així mateix com a Oficial de més rang destinat a Noruega prendreu el comandament de la 1ª Flota.

 

De: ComNav

A: COM1FLOT

Canvi estat de la flota a Alerta.

Accelerarà la preparació de la flotilla per sortir a la mar de la manera més breu possible.

Informi de:

-          Disponibilitat de POL

-          Municionament

-          Avituallament

L’escriptura com a via per endreçar una ment

La ment vagareja, fa dies que fa posades a zero i el cos que mou aquesta ment s’està aturat a la cuina sense saber que ha de fer a continuació. O s’està aturat davant de la nevera oberta sense saber perquè és allà davant aguantant-li la porta. Què ha vingut a fer allà? 

I les ulleres?, on són les ulleres?  No puc conduir sense ulleres. La cerca i captura de les ulleres porta uns vint minuts, fins que les troba al caire de la pica del lavabo. I perquè les hi he deixades?  Què em passa doctora? 

La ment està adolorida, fa dies que està tensionada processant la mort d’un familiar, la brevetat de la vida humana i que què fan tants fillsdeputa i gossos beta vius i perquè marxen abans d’hora les bones persones. 

La ment està atabalada per la tensió a la feina, per procediments que demostren que hi ha gent que pensa amb el cul i comencen la casa pel taulat. I després són tot presses. 

I quan la ment no està on ha d’estar el cos també sent ressent i ja fa un parell de dies que les lumbars avisen. O et concentres en el que has de fer o t’aturarem amb una lumbàlgia de cavall i llavors segur que t’estaràs quiet i concentrat a casa. 

La ment ha decidit començar a pressionar de valent. El cos es va trobar que un peu era dins de la sabata no sabia com fer-ne el nus. I mira que el cos feia nusos mariners en mode Zen, en que els dits feien i desfeien sense ser conscient dels moviments de tant naturals que eren. 

Així que l’autor decideix aparcar el relat sobre corbetes futures i catalans perduts per Noruega i la mar del Nord i a més ha decidit d’escriure a la manera antiga. Sobre paper, res en concret, amb tinta i ploma per forçar la ment a concentrar-se en una activitat manual i entrar en mode Zen, Mindfulness o el que s’escaigui per estar altre cop aquí i ara. 

Realment el títol hauria de ser La cal·ligrafia com a via per endreçar una ment. 

Drassanes

-Gràcies per tot. Bona tornada- M’acomiado de les meves amfitriones i desfaig l’amarra. El iot s’aparta lentament del moll i empren la tornada. 

Al meu davant l’esplanada de l’edifici de les drassanes. A mà dreta 3 corbetes suren amarrades al moll al ritme de les onades, a mà esquerra els mòduls prefabricats que ens faran de barracons. 

 -Benvingut- diu una veu des de la porta de les drassanes. A contrallum no reconec qui em saluda, però s’avança i surt al sol. És un dels d’oficials, darrera surt la definició d’un troll de muntanya noruec. Alt, enorme, deu fer vora el metro noranta i els 150 kg. Avança bambolejant-se, amagat darrera una barba blanca de Pare Nadal i embolcallat d’una camisa de quadres de llenyataire i uns texans. – Benvingut, obre els braços i en dues gambades em veig sota una abraçada d’ós. Si prem un pèl més fort em trenca les costelles. 

 -Està encantat de la vida, diu l'oficial- les drassanes estaven en fallida tècnica i que hàgim comprat les tres corbetes els ha salvat la vida. - Benvingut, sóc en Björn, quan vulgueu podreu començar les proves de mar i les certificacions. -Quan abans millor, però no sé ni si tenim les tripulacions disponibles. Em ve al cap el nom de l’oficial. Sempre he sigut un desastre per associar noms i cares. – Tinent Martinoy, han arribat tothom? - No, només els oficials i 5 mariners. La resta arribaran entre demà i demà passat. - Llavors, Björn, que et sembla si anem a fer una cervesa i m’expliques com anirà això de les proves de mar i demà al matí ho comencem? 

 Així com a mínim podré deixar la bossa al que ha de ser el meu proper habitatge i tornar a agafar el ritme de treball, que és diumenge, home!

Gismerøya

 

veles e vents

Fa una hora que naveguem. La mar és grisa i no de color de vi, com deia aquell grec. El vent del nord ens ve del través i a anat pujant d’intensitat, ara arrenca petits rissos d’escuma a les onades.

El sopar va anar molt bé. Casolà. El vi hi lligava, i la conversa va ser fluida amb els altres convidats. Resumint, que el que semblava un petit escàndol s’està convertint amb una crisi de govern, que s’acabaran convocant eleccions i que temien que pugés l’ultradreta i que entrés en coalició al govern i que una de les coses que es xerrava pels passadissos és que els fèiem nosa, per les pressions del govern d’ultradreta espanyol. De manera discreta, la marina noruega estava muntant uns barracons al costat de les drassanes, les tripulacions hi arribarien a partir de dilluns i ja podríem començar a fer les proves de mar.  

El meu pis el desmuntarien i ho enviarien tot allí, sort que tenia el llit fet i la casa endreçada,  que els serveis de seguretat havien detectat dues unitats espanyoles del CNI i no sabien molt bé encara si era per sabotejar, segrestar o fer la punyeta a algú de nosaltres. I que es passegin per Noruega, en principi, un país aliat sense haver demanat permís no els ha fet gaire gràcia. I que per això anem cap a Gismerøya. El diàleg entre els del CNI d'aquí i la central de Madrid me l’imagino

La madre que te parió, Martínez, que sabemos que eres de Cuenca y que lo más cerca que has estado del mar es en el apartamento que les tocó en el Un,dos,tres a tus abuelos en la Manga del Mar Menor. ¡Pero no vistes que todas esas casas tienen amarre y barco y que se podían escapar en él! Pero en qué coño estabais pensando. Que su anfitriona es oficial de la Marina, mecago en la leche, que son unos putos vikingos, que aprenden a navegar antes que a andar.

La madre que te trajo, y ahora donde cojones está el catalufo ese. Ja estáis cagando leches a ver si lo localizáis.

Somric per sota el nas. En una cosa tenen raó, son hereves dels víkings. Mare i filla són les que remenen cabs i escotes. M’han fet seure a la banyera i que no faci gaire nosa.

Llavors la filla em demana si vull un cafè, i en assentir, desapareix per l’escotilla i torna amb un termos i unes tasses.

El cafè calent de bon matí sempre es posa bé.

Gjesten

 

- Què et sembla? - li demano- Has vist els informes? -Sí, són excel·lents -em diu-  

- Aquests amb les puntuacions més altres caldria que els ascendíssim, caporals i contramestres. La setmana que ve ja començaran els cursos d'especialització, pel cap baix, màquines, maniobra, armament, comunicacions, amb el curs bàsic que els heu donat no farem prou.  

Portem una setmana repassant el que ens envien del centre d'instrucció, sembla que sí, que els 50 voluntaris que està formant la marina noruega estan aprofitant el temps. Això vol dir que les tripulacions aviat estaran llestes, que les tres naus també i a manca de fer les proves de mar, ja ho tindríem enllestit. -

-Els oficials, quan acabaran el curs? -En quinze dies- ja? M'ha passat volant

Saps què pensava? Que caldria donar-los alguna cosa per fer-los sentir que pertanyen al mateix cos, tot i què ja ho sàpiguen. Són els únics mariners catalans en 100 km a la rodona. I van amb uniformitat noruega. Ens estalvia maldecaps amb els madrepatrias que teniu pel país. 

Ho trobo bé, però la decisió es vostre, ja saps que només faig d'enllaç amb el meu govern i el teu. - Somriu- què faries? 

No ho sé. Crec que potser un escut d'unitat, com el que he vist que porten els vostres mariners. Ells van amb el velcro, sense res. Queda una mica orfe. Em passaries el contacte de qui us fa l'equipació? Els encarregaria i els hi feu arribar. Que se'l posin així que puguin. 

-I en què has pensat?  -Una cosa senzilla, Un escut, a baix unes onades heràldiques, d'on surt una cua de peix, amb un petit l'escut de les quatre barres a dins la cua. El fons encara no ho sé. I un lema. A dalt "Que cap peix gosi" 

I què voldrà dir? És per enllaçar amb el nostre passat. Vam guanyar una batalla naval als francesos. I quan els francesos van respondre que a l'any següent tornarien amb 300 galeres el nostra almirall els va respondre: 

No em fassats reguard quan deits que el rei de Franca armarà a l'altre any tres- cents cors de galeres: jo crec bé que ell les porà armar, aqueixes e encara més. E jo, a honor de mon senyor lo rei d'Aragó, si el rei de França n'arma tres-centes, armar-n'he cent sens pus. E quan aquelles cent hage armades, pense d'armar lo rei de França tres-centes o mil si es vol, que no tem que es gosen ab mi trobar en neguna part. Ne sol no em pens que galera ne altre vaixell gos anar sobre mar menys de guiatge del rei d'Aragó; ne encara no solament galera ni lleny, mas jo no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut ab senyal del rei d'Aragó en la coa per mostrar guiatge d'aquell senyor rei d'Aragó.

Torna a somriure. -Esteu sonats. Per cert, et semblaria bé si et convido a navegar aquest cap de setmana, la previsió de temps és molt bona. Podries venir a sopar a casa, i sortim l'endemà. 

-Encantat, em dius lloc i hora i vindré.- Em passa un post-it amb l'adreça. Ja veig que em tocarà sopar a l'hora de berenar. 

Així que el divendres baixo del taxi davant la casa amb les portes vermelles. He aconseguit a preu d'or un parell d'ampolles de vi de la DO Empordà com a present. Tampoc sé quanta gent serem. Truco al timbre.  M'obre una adolescent pastada a la seva mare. - Mamma, gjesten har allerede kommet! - Perquè les adolescent sempre criden? 

Em fa passar cap a dins i m'ofereix unes espardenyes i em descalço. Penja l'abric al rebedor. I em fa passar a la sala d'estar. Em quedo allà palplantat mentre m'espero a l'anfitriona. - Sigrid, har du allerede invitert ham til å drikke noe? Sento que diuen des de dalt. - Perdona la descortesia de la meva filla, no estem acostumades a tenir visites.