divendres, 4 de juny del 2010

Que poc que dura l'alegria a la casa del pobre...



O com el que semblava una bona oportunitat de treure'ns de sobre el mànager incompetent ha acabat, de moment, en una pura operació política de maquillatge i màrqueting; però d'algun racó s'han de treure les misses i  ja m'han baixat el sou, m'han retallat el pressupost i a sobre volen que fem més fires; però si no tinc calers ni per reservar el terra de l'estand! Estan bojos aquests romans!!. Com a consol una cançó descoberta al blog de'n Puji per començar a animar el cap de setmana que ja és divendres. La Blondie cantant On Way or Another


Una cançó que anima encara que tinguis la lluna girada. Qui no recorda a les cambreres del Coyote Ugly?  I respecte al mànager, ja vindrà la tramuntana al novembre. Un vent que neteja l'aire i l'ambient, deixa uns dies nets i puja l'esperit. ;-) Per cert sempre s'ha de veure una crisi com a una oportunitat, no?

4 comentaris:

  1. Sempre va bé, tenir cançóns d'aquestes que t'animen en els pitjors moments! A mi les de rumba, em pujen els ànims i l'optimisme..!!


    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. Clara: Cert, sempre pel costat bo :D, bon capt de setmana!!

    ResponElimina
  3. Aquesta cançó t'anima sí o sí! jajaj... Bona tàctica! Que passes un bon cap de setmana, o el que queda!!!

    ResponElimina
  4. Jordi Cirach: Benvingut i gràcies pels ànims, em passo pel teu!.
    Ada: És el que tenen certes cançons, t'aixequen l'ànim encara que no vulguis. Bona setmana.

    ResponElimina