La Lluna ja s'ha post i les Plèiades

δέδυκε μεν ά βελάννα καί Πληίαδες, μέσαι δΐ
ς, παρά δ' ΐρχετ' ώρα, ϊγω δε μόνα κατεύδω

La Lluna ja s’ha post i les Plèiades;

És mitjanit, les hores passen.

Jec sola.  

Safo

Traducció lliure d'Alyebard.

La poetessa marca el moment de l’any i l’hora del dia La Lluna ja s’ha post i les Plèiades Ens situa en el seu entorn immediat i ens confessa el seu desig no conclús, insatisfet, ardent Jec sola. Amb poques paraules la seva expressió directe i plana no és una consciència que confessi o insisteixi. Parla com sense adonar-se’n, sense proposar-se “poetitzar". La seva expressió planera es sustenta en una realitat propera que encara ens sorprèn per la seva frescor. Tot i el temps que ens separa d'ella. Parla amb primera persona del món complex i íntim de l’amor, com si fos natural que tot es reduís a aquesta incalculable veritat. Presenta el desig sola com una potència irracional, poderosa i exposa les oscil·lacions de l'ànim i la supremacia de la bellesa i el sentiment.

Seguint la proposta de l'Helena Bonals