dijous, 25 de novembre del 2010

Estació Espacial Internacional (ISS) - Epíleg-



1 Ik' 15 Kank'in  12.19.18.0.2 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo. No aconsegueixo contactar amb la nau que va emetre el codi d'entrada. És molt estrany. He continuat remenant per les cabines de la tripulació. Crec que ja sé qui va fugir amb el bot d'emergència cap al planeta. Ha de ser una dona, de la zona dels enginyers. Què la va impulsar a fugir?, Va preveure què passaria a la nau? És víctima o botxí? Crec que no ho sabré mai.
12 Eb' 5 Kayab 12.19.18.2.12 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo.
Ja han arribat. No era una nau de rescat com jo suposava. És la resta del Destructor Estel·lar CSS Reuben James. Només hi ha tres supervivents. La Pilot, la Navegant i la Primer Oficial. Van poder separar el pont de comandament de la resta de la nau abans que explotés. Amb només els sistemes de reserva van fugir amb un salt a l'Hiperespai sense programar destinació. Només fugir de la zona de combat i salvar la pell. Els sistemes van detectar la meva senyal de socors i van enviar-la cap aquí. Per això no podien comunicar-se. Del seu relat he pogut treure'n el següent entrellat: Estaven patrullant el sector de Coma Berenice quan la CSS Reuben James va ser atacada per naus imperials. Van tenir temps només de separar el pont quan la resta de la nau esclatà. Han estat rebent fragments de comunicacions solts d'altres naus i era un atac generalitzat en tots els sistemes. A hores d'ara la Confederació ha deixat d'existir.
Hem pres una decisió aquesta tarda després de passar-nos tres dies fent l'amor els quatre. Tan elles com jo necessitàvem de sentir-nos vius després de tant de temps aïllats i sols a l'espai.
Marxem cap al planeta. Hem apagat la senyal de socors i destruirem tot el que queda darrera nostre. Amb una mica de sort els Imperials no sabran de la nostra presència. Ara crec que la tripulació es va suïcidar en creure que estaven sols i perduts en aquest racó de món.
Ens endurem tot el que podem aprofitar per sobreviure. El demà és nostre.

Epíleg
La deessa gloriosa que brilla en el cel Amaterasu O-Mikami va baixar al país del sol naixent i de la seva descendència va néixer Jinmu, el primer emperador.
Kukulkan va davallar del cel de l'Est amb les seves tres dones i ensenyà als homes a construir cases, plantar blat de moro, a comptar el pas del temps i a guarir les malalties. Després d'un temps va marxar cap a l'Oest cavalcant la seva serp emplomallada.


13 comentaris:

  1. Caram com t'ho has currat i com ha donat de sí la teua història.
    Hauries de fer un recull de relats i publicar-los, no tenen desperdici!!!

    ResponElimina
  2. M'agraden els finals feliços! ;-)
    Felicitats per la història. Ara ja tens un filó per escriure sagues, pre-sagues, etc...

    ResponElimina
  3. Molt bo, m'agradat això de "passar-nos tres dies fent l'amor els quatre" i després ho enllaces amb el Maies, no està malament

    ResponElimina
  4. També estic satisfeta amb el final! I d'acord amb Aris, la catarsi fent l'amor durant tres dies! Els teus personatges s'hauran quedat descansats! Bonic epíleg ;D!

    ResponElimina
  5. Un epíleg a l'alçada de tan genial història.

    ResponElimina
  6. Molt bona aquesta trilogia, quin final!! Felicitats!!

    ResponElimina
  7. A tots: Perdoneu el retard en respondre i que no ho faci de manera personalitzada. M'agrada que us hagi agradat. Gràcies pels elogis. Aquests dies vaig una mica de bòlit per la feina. Petons i abraçades a tots!

    ResponElimina
  8. Final esplendent per als teus deliris sota l'òrbita del virus verd (de mocs, vull dir) i cristal·lí (de llàgrimes). Colofó dels teus moments àlgids amb el termòmetre en algun lloc secret.

    ResponElimina
  9. Doncs si anant de bòlit, et surten relats com aquests...ja m'agradarà llegir-te quan tinguis vacances :-)

    Un final excel.lent!
    Plas, plas, plas, plas...!!!

    ResponElimina
  10. Bon relat per entregues, quasi una novel.la curta, i l'epíleg una plaent passada.

    ResponElimina
  11. Olga, la meva maleta, i pepa guardiola: Gràcies a les tres pels elogis i més venint de tres que heu publicat. Tot un honor!

    ResponElimina