dijous, 23 de desembre del 2010

Natalis Sol Invictus, la ratlla d'Aragó i el TS


Ara fa un any desitjava als meus pocs seguidor que passessin un bon NSI. Aprofito que en aquest any que s'acaba  i que  ja passeu de la cinquantena els que seguiu els disbarats, manies, relats, poètica i demés coses que em surten del cervell i plasmo sobre una pantalla per tornar-vos a desitjar un bon NSI. ( i que cada un agafi la tradició que més li agradi) i espero retrobar-me amb tots vosaltres passada aquesta voràgine de dinars familiars que ens atraparà a tots. Espero que podeu sobreviure'ls sense cap crisi familiar forta. 
De passada comentar-vos que una de les últimes parides del Gos Beta i el meu NO-Manager ( a qui espero li quedin el dies comptats).
Com a quasi totes les empreses acostumem a fer un lot de nadal pels treballadors. Què menys, no? El problema és quan des de la conselleria de la que depenem l'any passat ja va arribar la instrucció que no gastéssim gaire. Així seguint les instruccions, aquest any hem tornat a pidolar a les empreses que venen amb nosaltres a les fires i firetes, algun producte a preu de cost per a construir un lot de nadal. Això per un costat. Amb la mala imatge que crec que es crea de l'administració i de la nostra pròpia empresa. Per l'altre i per donar un cop de mà a una associació de productors que treballa amb producte ecològic i de proximitat i que també donen feina a disminuïts ( no se de quin tipus) els demanem que ens confeccionin unes capses de lot amb els productes que fan. Fins aquí ho trobo encomiable.
El problema és quan arribes a la feina de bon matí i et diuen, agafa el cotxe de l'empresa i ves a Soses a recollir els 21 lots. Què? però que no els envien aquí com cada any? - No que el No-manager diu que és car, em respon el Gos Beta
Així que servidor va agafar el Google maps per veure on queia Soses ( que quan traspasso la Tordera em perdo) i resulta que si es despisten són a la ratlla de l'Aragó! així que surto de BCN per l'A2 cap la ratlla d'Aragó. 
M'agafo el viatge en calma, a la ràdio sonen en Mas i el seu discurs d'investidura i com que jo sóc llevat de les cinc del matí em passo a la música i gaudeixo del paisatge urbà, la limitació de 80 ( cagun els hippiperroflautes) i anar perseguint cartells que em diguin Lleida. Supero el Bruc i recordo la llegenda i el comentari del meu avi matern que deia que es podia haver tocat els collons i ara seriem francesos.( Que francament no sé què seria pitjor) 
Veig la mola de Montserrat i els trencants d'Igualada i penso que si pogués m'aturaria a fer un cafè o anar a (des)connectar a Santa Maria de Miralles
Va canviant el paisatge i ja arribo a terres lleidatanes i la seva permanent boira, camions romanesos i bielorussos que no saben conduir i jo que busco desesperat la sortida a Soses. Finalment arribo a lloc, carrego els lots com puc al cotxe i torno a la carretera. Arribo a la rotonda i em trobo només un senyal  Fraga N-II a l'esquerra i Lleida N-II a la dreta. Coi, que jo vull anar a la A2 direcció BCN!  Entre la boira veig una benzinera i un bar, vaig cap allà i després de demanar un cafè i una pasta li comento al cambrer, per arribar a l'A2? - cap a l'esquerra cap a Fraga i entres a l'autovia per força. - Però no aniré a petar a Fraga?, que jo vull anar a BCN. No, no hi ha pèrdua.- I llavors es quan em confirmo a mi mateix que tinc un país de fireta, on no es canvien els cartells de trànsit quan toca, que des de 1714 tothom s'atreveix a fer el que vol amb nosaltres. Arribo finalment a BCN sense perdrem per l'scalèxtric de nusos viaris  i els seus confusos senyals d'accés per a no iniciats en la conducció metropolitana que hi ha a l'entrada. Passo comptes de despeses de viatge i el gasoil que he posat al cotxe, més dietes. Pel cap baix el meu fabulós no-manager s'ha estalviat 20 € ! d'un enviament des de Lleida i jo no he fotut brot en tot el matí

 

Ara entenc qui dibuixa les tires còmiques de'n Dilbert. Segur que seu aprop meu! Per postres, surt la sentència del Tribunal Suprem Espanyol que es carrega el sistema educatiu català. I les que vindran. Ens espera un temps divertit. Per cert d'aquí a res ( que el temps passa volant) entrarem al 2014.  No creieu que amb tres cents anys d'espanyolització n'hi ha prou?, no?

16 comentaris:

  1. He he, ara fa temps que no hi paso, però estava tip de pasar per Soses. Fa temps si volies anar a Anglesola no podies, perquè van tancar la sortida però es van olblidar de treure el cartell i acababes a Mollerussa i viceversa. Ara em la crisi no viatjo tan, però abans, fins el Tom tom es tornava boig.
    En quan al constitucional...trobo completament il·lògic i m'agradaria que algu m'ho expliques, com pot ser que un ensenyament que porta vint anys de cop i volta es torni inconstitucional. No entenc gaire de lleis, però ho trobo absurd. En fi, Bon Nadal, no t'empatxis i de fet, exeptuant els dies senyalats ens anirem veient per aqui...:)

    ResponElimina
  2. Mira... has fet una mica de turisme, no? ;-)

    Per cert... cal esperar fins al 2014? Jo ja tinc una mica de pressa...

    ResponElimina
  3. És curiós pensar que maniobres absurdes, com la que et va tocar fer, en nom del estalvi, surtin paradòjicament més costoses a l'administració, per falta d'una millor gestió dels seus responsables...i tot i així, no em sorprèn.

    Amb això i el què sen's cau al damunt, començo a pensar, que potser el teu avi tenia una mica de raó...

    Esperem, almenys, que les Festes que s'acosten siguin profitoses per a tots, sigui quina sigui la seva creença o tradició...i un Bon Any Nou!

    ResponElimina
  4. No te rindas, aún estás a tiempo
    De alcanzar y comenzar de nuevo,
    Aceptar tus sombras,
    Enterrar tus miedos,
    Liberar el lastre,
    Retomar el vuelo.
    No te rindas que la vida es eso,
    Continuar el viaje,
    Perseguir tus sueños,
    Destrabar el tiempo,
    Correr los escombros,
    Y destapar el cielo.
    No te rindas, por favor no cedas,
    Aunque el frío queme,
    Aunque el miedo muerda,
    Aunque el sol se esconda,
    Y se calle el viento,
    Aún hay fuego en tu alma
    Aún hay vida en tus sueños.
    Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
    Porque lo has querido y porque te quiero
    Porque existe el vino y el amor, es cierto.
    Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
    Abrir las puertas,
    Quitar los cerrojos,
    Abandonar las murallas que te protegieron,
    Vivir la vida y aceptar el reto,
    Recuperar la risa,
    Ensayar un canto,
    Bajar la guardia y extender las manos
    Desplegar las alas
    E intentar de nuevo,
    Celebrar la vida y retomar los cielos.
    No te rindas, por favor no cedas,
    Aunque el frío queme,
    Aunque el miedo muerda,
    Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
    Aún hay fuego en tu alma,
    Aún hay vida en tus sueños
    Porque cada día es un comienzo nuevo,
    Porque esta es la hora y el mejor momento.
    Porque no estás solo, porque yo te quiero.

    Mario Benedetti

    Aquest poema l'ha penjat alguna gent al seu blog en resposta a la sentència de Tribunal Constitucional sobre la immersió. Tot i estar en castellà, resulta molt addient.

    ResponElimina
  5. Ai per favor quines calamitats de part del teu No-manager XD! En fi és 20 euros són 20 euros, no? jajaja! En fi, paciència i una canya! Molt Bones Festes ;D i espere que l'any vinent no et toque fer tant de turisme forçat!

    ResponElimina
  6. D’anècdotes sobre lots de Nadal en podria explicar algunes, encara que no em voldria fer pesada... però va: una amiga em diu que a la seva empresa de serveis telefònics han vist passar per davant dels seus nassos uns quants lots, destinats només als treballadors que presten servei a una determinada empresa...
    Jo vaig treballar per uns grans, rics i famosos magatzems, que a més fabricaven lots per Nadal. Als treballadors ens els deixaven a preus raonables... A banda d’això, ni una llauna de pinya. Sempre m’he identificat molt amb el Dilbert.

    Bones Saturnals a tu també!
    h.

    ResponElimina
  7. Bon Nadal i Bones Festes, Waw.

    Cuida't

    Petons de

    Mortadel.la :)

    ResponElimina
  8. Osti! El teu no-manager podria invertir aquests 20 € en pagar-se un curs de finances i fer uns quants numerets abans d'enviar treballadors a creuar tot Catalunya per aquesta misèria... realment, té ben guanyat aquest malnom que li has fumut a sobre!

    I dels 300 anys... jo fa temps que dic que no m'hi passaria ni un minut més... però no sé que em responen de "responsabilitat de país" i "d'anar pas a pas"... jo més aviat diria "anar d'hòstia en hòstia".

    ResponElimina
  9. ... i per 20 euros has estat tot el dia d'excursió! Mare meva qué tacany el teu jefe!!!
    i ... calia emprenyar-se amb els hippiperroflautes? Què t'hauran fet aquests?
    Saludets!

    ResponElimina
  10. Aris: Veig que també paties per la manca de senyalització, la gràcia és que arribes a llocs que no coneixeries mai!
    Tirantloblog: De fet prefereixo fer el turista que aguantar segons qui dins al despatx!, però es tot una mica surrealista. Si fos per mi, avui mateix ho seríem ;)
    La meva maleta: I casos així a cabassos! Sort que té els dies comptats. Aviam què ens posaran...
    Iris: Molt bon poema. Jo hi afegeixo I amb un somriure, la revolta!
    Theresia Kalogeropoulos: Paciència i un somriure! XD, Molt bones festes!! i que el 2011 sigui ple d'aventures i noves coneixences com diu la cançó!
    hiniare: Veig que a tot arreu és ple de No mànagers!! Bones Saturnals!
    Mortadel·la: Molt bones festes! que passis molts dies de joia amb tots els teus!
    El porquet: No val la pena, per a quatre dies que li queden XD. D'hòsties les que ens queden, però ja menys!
    Anònim ( crec que ja sé qui ets, però respecto el teu anonimat): Doncs sí, fet i fet, es devia estalviar 20€, això demostra la seva visió del management! És que en plena autovia, sense ningú, que no et deixin passar de 80 i tot farcit de radars!! A mi només en cauen bé les hippiperroflautes ;) B7,s !! xerrem!

    ResponElimina
  11. El poema de Benedetti és per als que saben que tot els serà donat amb esforç, tot el que val la pena. És molt bo.
    Bon Nadal!

    ResponElimina
  12. Fer turisme si el dia acompanya fa escampar la boira enmig de tants àpats familiars i notícies desencertades.
    Agafa-t'ho de relax, si no saben fer números...
    Bones Festes I Bon Any Nou ple,ple de nous projetes i de salut(importantíssima) :)

    ResponElimina
  13. Mònica Ràfols: Bon Nadal i que Visqui per Sempre!
    Helena Bonals: Cert, les coses sense esforç no es gaudeixen igual! Bon Nadal!
    Joana: Sempre procuro agafar-m'ho així! Bones Festes i Bon Any!

    ResponElimina
  14. Amb molt de retard contesto..

    Has aprofitat més el dia que altres!

    El pròxim dia t'atures i desconnectes, segur que el viatge l'haguessis viscut d'una altra prespectiva ;)
    Potser et cau una mica lluny, però no dubto pas que existeix algun "miralles" gironí on poder anar desconnectar més sovint!

    petons,
    m#

    ResponElimina
  15. ema#: Ja hi estic acostumat :D... Sí, sempre que surto del despatx el considero un dia més aprofitat. No pateixis, que a la que en tingui ocasió (des)connecto a Miralles. Serà qüestió de (re)trobar-los.

    Petons,
    A.

    ResponElimina