divendres, 6 de maig del 2011

Sort que s'acaba...

www.dalequedale.com

Aquesta setmana/quinzena/mes de bojos.
Tot va començar quant el Gos Beta va decidir canviar la localització física de les nostres taules. Tant al meu company d'equip com a mi ens la portava força fluixa on estàvem situats, però per mantenir el seu ego i marejar la perdiu va decidir canviar-nos. Vam agafar els trastets i ens vam canviar de taules, però...
La taula està situada del revés de tothom i mirem a la paret i els nostres terminals són visibles des de la taula del Gos Beta, i segons ell és decisió inapel·lable del gran No-mànager. Eins? Així que baixa a esmorzar que girem la taula i la posem com tothom, amb l'esquena coberta per la paret. Torna d'esmorzar i s'emprenya i ens emprenyem però no baixem del burro. A un quart d'hora del final de la jornada laboral, apareix la secretària de direcció i que el No-mànager ens vol reunir. Resultat, bronca del copón pel canvi de taules, que si aquí és com la mili i si el de dalt ( vegis G.B.) diu una cosa nosaltres a callar.
Dedueixo que ha anat a plorar-li que no li fem cas i que la idea no és del No- mànager. Així que des de fa un mes tinc un imbècil mirant-me l'esquena i jo una fabulosa i zen paret blanca. Però paciència, que als trenta segons que els hi hagin donat el finiquito ( els va posar el tripartit) jo ja hauré girat la taula a la seva posició natural. O un dia se m'inflaran les pilotes i els denunciaré als dos per assetjament laboral. Es clar que l'endemà seré un més a la cua de l'atur. 
Per adobar-ho hi ha el mercat del Ram a Vic. Em toca muntatge, però ja m'agrada. Surts, et toca l'aire, plou, t'amagues a la terrassa del bar del Sucre, coneixes les tres maries del Sucre ( sí, entrada dedicada pendent) i ens fem un fart de riure. Tot va perfecte fins que apareix el Gos Beta, que passa els caps de setmana a Taradell i en comptes de gaudir de la seva família ve a tocar-me allò que no sona: resultat, un plafó canviat ( no li agrada el color ni la foto, i això que abans s'ho havia mirat ell!) i grans nervis el dia de la inauguració, doncs vindrà el Honorable Conseller del ram i totes les patums a visitar la fira. Coi, si és la seva feina, perquè us atabaleu? Que no fem bé la nostra? Total, passa com una exhalació, i El No-mànager i el Gos Beta es queden amb un pam de nas, doncs no els conviden al dinar oficial! Fer-vos fotre llepes! Jo peto la xerrada amb els ramaders, el personal de l'oficina comarcal que només saber que hi havia fira es demanaven - vindrà l'Alyebard? Igual que l'any passat ens fotem uns panxons de riure i tenim xerrades molt interessants. Gràcies guapes! El diumenge es presenta altre cop per assegurar-se si realment hi sóc, tot i l'excusa de veure vaquetes amb els nens, que voldrien ser en qualsevol lloc menys mirant vaquetes.
Per fi el gran fa la primera comunió! això vol dir que: podré dormir més els dissabtes i no l'hauré de portar a catequesi. La guardiana de la cova deixarà de donar-me la vara amb tot els detalls que comporta tot, coi! que no es casa!, que només li donaran un tros de pa transsubstanciat.(1) Que els padrins li han regalat la Wii i jo encara tinc agulletes, i que a casa ha entrat una Nikon 3100 que jubilarà a la vella Nikon K75 de rodet! Així com a mínim quan vulgui fer una foto el temps entre prémer el botó, és fa la foto i la petita ha fugit de l'enquadre s'haurà reduït al mínim (cosa que no em passava amb la compacte). 
Ara només falta aprendre a fer-la anar i fer fotos tan maques com les de dalt.
Es necessiten models, no es remunerarà però es donarà conversa. (lletges i/o no disposades a posar nues, abstenir-vos)

(1) si algú es sent ofès pel comentari, estic disposat a parlar amb ell llarga estona sobre transsubstanció, fileoque, docetisme, arrianisme, Ekklesia, Angelon,Postfeminisme, Teilhard (s.j.), etc. acompanyats d'una cervesa o la beguda que prefereixi.

I la rematada, avui em tingut eleccions sindicals a l'empresa, talment com veure Fúria de Gavilanes o qualsevol culebrot sudamericà, posats a fer els màfies m'agrada més l'estil de Sí, ministre o Jugada de Rei. (però això dona per una altre entrada més sucosa. Només dir-vos que em van demanar descaradament a qui pensava votar i els vaig engegar a dida.)

15 comentaris:

  1. Osti tu molt concentrat i recargolat tot no? poca ajuda et puc donar, pero si et serveix de consol compartim el tenir un cap que és un capullo integral.

    ResponElimina
  2. Marta: Primer de tot, benvinguda a aquest abocador de paranoies. Remena, regira, obre els calaixos, tu mateixa!
    I sí, veig que els capullos integrals fen de caps són una plaga, de fet les meus a més de capullos són paranoics. I compartim més coses, que el teu blog m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  3. Allò anomenat "franca camaraderia" amb els caps sembla que no s'estila massa a la teva feina.

    Ara ... que es pot esperar d'algú que enlloc d'estar per Taradell gaudint del solet i el bàlsam familiar preferiex escapar-se a Vic a fer sonar allò que no sona?

    ResponElimina
  4. M'agrada la teva presentació que fas en el bloc... però penso que si vivim en móns paral.lels aleshores ens trobarem? Desitjo que si, els camins dificilment són rectes, oi? Brindem pels encontres, fins la propera, Marta!

    ResponElimina
  5. Amb la taula mirant a la paret! Per favorrrrr però això és surrealista! Quins personatges aquests teus "kefes"...

    Ja triguen a botar-los no? Que ja fa uns dies que els convergents estan passant les tisores per tot arreu. A veure si als teus ja els retallen el sarrellet..

    Paciència, que mentre puguis anar fent bons farts de riure per aquí per allà no hi haurà millor medicina contra tants despropòsits!

    ResponElimina
  6. Mira, si almenys aguantar-los et servís per guanyar-te el cel...

    ja s'ha de tenir paciència, ja!
    Un alka-seltzer? :-)

    ResponElimina
  7. Com duc poc de temps per ací, no conec a aquestes dues criaturetes de la feina. Sospite que deuen haver donat grans moments blocaires. Quina llàstima que ja se'n vagen.

    Si alguna vegada he fet una foto digna de ser vista, ha sigut amb les càmeres de rodet que he tingut. Des que vaig passar-me al digital, per allò de que són de franc, faig un munt de fotos però cap de bona.

    ResponElimina
  8. òscar: Cert, pocs i mal avinguts (alguns). Sempre he cregut que qui necessita estar més de la seva feina que de la seva família és que te un problema.
    GEMMA: Benvinguda! No pateixis, els móns paral·lels sempre tenen punts de connexió entre uns i altres.
    El porquet: Surrealistes i paranoics!, l'única cosa que em fa por de les tisores és que sempre rebem els de baix. Alguns caps semblen gats, que sempre cauen amb les quatre potes. :-( I sí, sort que encara no he perdut la capacitat de riure.
    La meva maleta: Al pas que porto em sembla que allà dalt ja em dona per un "cortijo" mida "Duquesa de Alba". De moment l'estomac bé, però s'agraeix l'interès. ;-)
    Jpmerch: Cap problema, passis per les entrades etiquetades "management" i riurà una estona.
    Ja ho he sentit dir, però espero treure-li tant o més suc que a l'altre.

    ResponElimina
  9. Pq li dius gos beta? El gos alpha tb existeix i és pitjor? Sindicalitza't i a la guerra!

    ResponElimina
  10. marta: Li dic gos beta perquè té tot el dia el cap dins el cul del no-mànager, que en aquest cas sí seria el gos alfa, ell no és prou llest com per ser un Alfa. I sí, a les barricades!

    ResponElimina
  11. Sempre t'hi pots posar posters amb fotos com la d'aquest apunt a la paret blanca del davant, no?
    ;-)

    ResponElimina
  12. Alyebard, de les coses prosaiques en fas, com a mínim, sentit de l'humor! Aquestes paraules de l'(1) no les he sentit en ma vida.

    ResponElimina
  13. tirantlobloc: Però llavors deixaria de ser una paret zen; de fet ningú s'ha ofert per fer de model encara...
    Helena Bonals: I que em duri per molts anys, que m'ajuda a sobreviure. Les paraules de l'(1) són deformació escolar de fa molt i molt temps...

    ResponElimina
  14. El convido a casa meva, no hi ha diàlegs assassins, i des del portàtil es veu el meu perico "Xato", el meu hàmster i la tele (apagada). Que menja gaire, vostè? Ho dic per anar omplint la nevera...
    Ah, jo sense la presència del meu Photoshop, no'm deixo fer fotos, però tinc conversa llarga!! :D

    ResponElimina
  15. cantireta: encantat de compartir conversa, sóc de vida però ara em tenen a règim.

    ResponElimina