dimecres, 23 de novembre del 2011

Els àngels tenen una nova veu amb ells.

Montserrat Figueras i Garcia (Barcelona, 15/03/42 -23/11/11) In Memoriam



Ens ha deixat. Alguns la coneixereu i altres no. Us deixo el seu Cant de la Sibil·la. Una de les seves peces que només sentir-la fa que et transportis a la Catalunya de l'any 1.000. Dins una petita església romànica, a la foscor trencada només per a les espelmes que il·luminen Pantocràtors, Sants i castics de l'Infern. De la Missa del Gall. De la por al judici final que es sentia imminent. De la mort d'un món vell i els dolors de part d'un de nou.

 Al jorn del judici
Parrà qui haurà fet servici

Un rei vendrà perpetual
Vestit de nostra carn mortal
Del cel vindrà tot certament
Per fer del segle jutjament

Ans que el judici no serà
Un gran senyal se mostrarà
Lo sol perdrà lo resplendor
La terra tremirà de por

Aprés se badarà molt fort
Amostrant-se de greu conhort
Mostrar-se han ab crits i trons
Les infernals confusions

Del cel gran foc davallarà
Com a sofre molt pudirà
La terra cremarà ab furor
La gent haurà molt gran terror

Aprés serà un fort senyal
D'un terratrèmol general
Les pedres per mig se rompran
I les muntanyes se fondran

Llavors ningú tindrà talent
D'or, riqueses ni argent
Esperant tots quina serà
La sentència que es darà

De morir seran tots sos talents
Esclafir-los han totes les dents
No hi haurà home que no plor
Tot lo món serà en tristor

Los puigs i plans seran iguals
Allí seran los bons i mals
Reis, ducs, comtes i barons
Que de llurs fets retran raons

Aprés vindrà terriblement
Lo fill de Déu omnipotent
De morts i vius judicarà
Qui bé haurà fet alllí es parrà

Los infants qui nats no seran
Dintre ses mares cridaran
I diran tots plorosament
"Ajuda'ns, Déu omnipotent"

Mare deDéu, pregau per nós.
Puix sóu mare de pecadors
Que bona sentència hajam
I paradís possejam

Vosaltres tots qui escoltau
Devotament a Déu pregau
De cor ab gran devoció
Que us porte a salvació.

Fa molt temps, escoltant-la a la Catedral de Girona, amb Jordi Savall i la Capella Reial de Catalunya; la seva interpretació de El lamento della ninfa de Monteverdi vaig sentir com seguint la seva veu m'alçava per sobre de tot i em veia des de fora de mi mateix. 
Jo no era cos, jo era esperit engendrat i suspès en la seva veu. Va ser una fracció de segon. Potser el lloc hi acompanyava, potser el meu moment anímic hi acompanyava. Però segur que va ser la seva veu. És el més proper al Satori que he sentit mai.

El lamento della Ninfa  Claudio Monteverdi.



Les imatges potser són kitch però tanqueu els ulls i escolteu-la. És pur plany d'amor que han abandonat.
Ara els àngels tenen una nova veu amb ells.

12 comentaris:

  1. No la coneixia, però després d'escoltar-la no tinc paraules per a fer un comentari a la alçada.
    Et felicite pel post.

    ResponElimina
  2. Carai, doncs si que tenia bona veu.
    El cant gregorià es molt relaxant, suposo que ja deus coneixa Palestrina....
    http://www.youtube.com/watch?v=b1ZQS9rhk6o

    ResponElimina
  3. Gràcies, Alyebard per aquest recordatori. Hi ha música que és màgica. Tenim un fons cultural que ens lliga amb un passat del qual en som hereus.

    ResponElimina
  4. Vaig penjar aquesta peça fa temps al bloc. És la veu de l'amor, de l'esperit, de l'ànima. És angelical. DEP. I gràcies per la teva sensibilitat exquisida.

    ResponElimina
  5. Entenc molt bé el què devies sentir; hi ha veus que aconsegueixen embruixar l'esperit i fer-lo sortir de la seva presó terrenal.

    Gràcies per recordar-la i compartir-la amb nosaltres.

    ResponElimina
  6. Ja l'he escoltat al bloc de la cantireta. No la coneixia.

    ResponElimina
  7. Realment els àngels l'envejaran....quin greu!

    ResponElimina
  8. Quina veu! Tens raó els àngels hi gaudiran d'ella.

    ResponElimina
  9. Jo també sóc dels que no la coneixia, l'he descoberta aquests dies gràcies als blogs. Una veu espectacular. No diré malaguanyada, diré ben descoberta; la seva música queda per sempre!

    ResponElimina
  10. Incantevole....

    per augurarti una dolce domenica...

    ResponElimina
  11. Una fracció de segon sublim. Aquests instants són inoblidables, toquen l'ànima i li donen un contingut inesborrable.

    Gràcies per compartir aquesta entrada, sé del mestre Savall i de la seva filla que toca l'arpa, però desconeixia que la seva dona era un àngel.

    Bon dia, maco.

    ResponElimina
  12. Jpmerch: Gràcies per l'elogi. Espero que la vagis descobrint.
    Aris: Gràcies Aris! Aquesta versió no la coneixia.
    tirantlobloc: Sí tirantlobloc, el matrimoni Savall-Figueras van fer molt bona feina rescatant el nostre patrimoni musical.
    cantireta: Em faràs posar vermell
    La meva maleta: La millor definició del que vaig sentir "sortir de la presó terrenal" Gracies per passar-vos.
    Helena Bonals: Ara se t'obre tot un món nou
    Elfreelang: Crec que estaran contents de tenir-la a la seva coral.
    Calpurni: Això espero!
    Ferran: Tens raó Ferran, dels grans artistes ens queda la seva obra.
    angelobluGrazie per la tua visita e Buona Settimana
    Gemma: Sí un segons dels més intensos.
    Gràcies per la visita. Bon dia, maca.

    ResponElimina