dimarts, 6 d’octubre del 2015

Holograma - relats conjunts-


Mural del Pavelló de Catalunya a l'Exposició Universal de Sevilla de 1992. Wikipedia

El professor de "Història de l'Art" torna a ensenyar l'holograma que flota davant un grapat d'adolescents. L'aula, amb una disposició de teatre grec li dona a tota l'escena un aire renaixentista, a lliçó d'anatomia.

- I aquesta va ser la contribució d'Antoni Tàpies, 1923-2012 a l'expo de Sevilla a les darreries del segle passat. Recordeu que aquest període s'inclou en l'apartat "Art Català durant l'ocupació de la República pel postfranquisme espanyol"

Els dos adolescents que fan manetes a la darrera fila deixen de besar-se aprofitant la foscor i ella exclama de manera ben audible: Quina merda! 
El seu company somriu i li engrapa un pit. 

El professor fa com si no sentís ni veies res i passa el següent holograma mentre es demana quan queda per a la jubilació. 

10 comentaris:

  1. Jo hauria volgut ser professora d'història de l'art! Encara que davant d'una obra com aquesta m'hauria quedat sense poder dir "Com podeu observar...", perquè no hi ha res a observar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó, res a observar. L'adolescent gamberra pensa el mateix que jo.

      Elimina
  2. Em pregunte si hi haurà jubilació en el futur, o et transformaran en energia per a prestar un últim servei al sistema.

    ResponElimina
  3. Viscut. Desgraciadament segons quin art només té la t de temeritat....

    Un petó ben fort!

    ResponElimina
  4. Ai, pobre home, quina paciència! I li faltaven molt anys per jubilar-se?
    Bon relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que no, que pugui fer coses interessants aviat!

      Elimina
  5. visió d'un futur que esperem sigui millor , ben escrit i ben ideat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho espero, però els adolescents no crec que canviïn gaire. Merci

      Elimina