 |
| Los lunes al sol, via Google |
Quan s'ha de ballar es balla. Aquesta frase és una mica el lema de la família, altres tenen lemes altsonants com Make me roar o Winter is coming.
Doncs a casa, hereus de menestrals barcelonins i pagesos empordanesos sabem que quan s'ha de ballar es balla. Igual que quan s'ha de lluitar es lluita, tan sigui degollant francesos cada 50 anys; ganes de fer el turista saquejador que tenien els veïns del nord o aixecant llambordes i fent barricades a la Barcelona de carrerons estrets i afogada dins les seves muralles.
Jo no arribo a tant. L'esperit de lluita serà acceptar que m'han acomiadat de la feina el més ràpid possible. De fet ja m'han dit que és com un dol i per més que vulgui s'ha de passar. Actualitzar CV i enviar-ne. Creuar els dits i que l'edat no sigui l'excusa per a tornar a tenir feina. Respirar i superar el pànic que t'agafa quan l'excusa que et posen és que ets massa gran per adaptar-te al nou pla estratègic.
Reinventant-me.
Allò d'imaginar mil formes doloroses i lentes de matar a alguna gent ho deixo per a les nits d'insomni.
Mai saps on hi ha la sort o la desgràcia.
ResponEliminaQue t'han fotut fora? Doncs a estrenar una nova vida!
Gràcies, això espero.
EliminaÉs molt fàcil de dir això de reinventar-se , però suposo que no és tan fàcil de fer, sobretot si fa molt de temps que un té un rol a la vida que li satisfà...De totes maneres cal posar-hi coratge i esperar que la sort acompanyi l'esforç de voler tirar endavant!
ResponEliminaQue l'esperança és l'últim que es perd...
Bona nit.
Costa molt en un món que canvia a cada segon. Però no hi ha més remei. Gràcies.
Eliminaànim! Pensa també que quan una porta es tanca... moltes altres queden obertes...
ResponEliminaGràcies! Això espero; trobar una porta oberta aviat.
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina