Angst

I de cop i volta l'opressió al pit torna. I la de tenir una bola de plom dins la panxa. I que has de fugir d'on ets perquè si no et passaran totes les desgracies del món una darrera l'altre. I llavors comences a respirar a poc a poc, inspirar 20', espirar 20'. Fent que l'acte senzill de respirar sigui això, una acció continguda en ella mateixa. I que el que ho ha desencadenat no és culpa teva, ni de ningú. Que és normal que et sentis així. Que per més fort que et pensis que ets hi ha coses que trasbalsen i minen la confiança i l'autoestima de tothom i que amb el temps es va recuperant. Recorda. Ara i aquí. Inspira, espira. Om mane padme hum. Om mane padme hum. Om mane padme hum. Om mane padme hum. Om mane padme hum. Om mane padme hum. Om mane padme hum...