dijous, 1 de desembre de 2022

Stabat Mater dolorosa

 

En les llengües derivades de l'indo-europeu hi ha paraules per designar els que han perdut els pares, els orfes. Hi ha paraules per designar els que han perdut el cònjuge, els vidus. Però, no hi ha paraules per designar els que han perdut un fill. 

I el dolor d'una mare davant la pèrdua del fill és dels més intensos. Perquè tots els que som pares ens canviaríem sense dubtar-ho per ells. 

Al meus cunyats se'ls hi està morint un fill de càncer. A la meva amiga Montse el seu fill va decidir de marxar abans d'hora. 

I jo sóc aquí, sense paraules per dir-los que el seu dolor també és el meu i que sem fa un nus al cor només de pensar en el que estan passat. 

I que fa dies que escolto això, en mastego les paraules i tinc les llàgrimes somes.




Estava la mare trista al costat de la creu, plorosa, mentre el fill estava penjat/ amb l'ànima gemegant tant trista i dolent amb l'espasa travessant-la...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada