dijous, 10 de novembre de 2022

Em menjaré una magrana.

 

Magrana (Punica granatum


De la sèrie de donzelles segrestades pels tres germans, Zeus, Posidó, Hades, només una va poder tornar altre cop amb la seva mare. 

Posidó va regnar sobre la mar, els cavall i les fonts d'aigua salada, Hades es va quedar el regne dels morts i les seves ombres. Zeus es va quedar la millor part del pastís. 

Prou pena tenia Posidó que va perdre la juguesca ser el déu tutelar d'Atenes. A qui se li acut regalar als habitants d'una ciutat una font d'aigua salada. Amb raó van triar Atena que els hi va donar l'olivera. Posidó va raptar la nereida Amfitrite Άμφιτρίτη la que envolta (la mar) tres cops prop de Naxos i la feu la seva dona. Dofins amunt i avall, amunt i avall. Tres cops. 

Europa Εὐρώπη la del rostre ample, princesa de Fenícia, collia flors vora la mar quan va veure el brau més bonic; feia olor a safrà i era tot blanc i manyac, sense pensar-ho va pujar a la seva gropa i quan se'n va donar compte ja era a Creta, sota un arbre, espatarrada i amb Zeus entre les cames. Quan Zeus se'n va cansar, com sempre li passava, i li passava aviat, la va casar amb Asterió i el va fer rei de Creta. De passada que fes de pare als fill que Zeus li havia fet. 

Europa, una de tantes;  Aegina, Alcmene, Antiope, Asopis...

I la tercera? 

Persèfone Περσεφόνη la que porta el caos, la destrucció. Per això molts preferien anomenar-la senzillament Kóre Κόρη la donzella. No fos cas que aparegués i portés tot el que el seu nom prometia. 

Així que tenim la donzella passejant quan s'obre una escletxa al terra i apareix Hades i el seu carro, m'agafa per la cintura a la noia i cap al regne dels morts s'ha dit. Desesperada al veure que no torna, la seva mare, Demèter Δημήτηρ Deesa Mare surt a cercar-la i com que no la troba en dies i dies va deixant que la natura es marceixi, tot sigui un erm. 

Hèlios, el sol, que tot ho veu, li diu que Hades l'ha raptada. Al final, Zeus, fart de sentir-la, sentir als humans afamats i d'altres déus que es queixen, recordeu que Zeus no té gaire paciència?, reclama a Hades que torni la donzella (es pressuposa que ja no deu ser-ho gaire, que no la devia raptar només per fer bonic a l'avern, no?) 

Hades diu que sí que val que ara la torna, però es guarda un as a la màniga. Ningú, pot retornar si ha menjat o begut alguna cosa als inferns. La donzella induïda per Hades ha menjat 3 grans de magrana. Hermes apareix per recuperar-la però com que ha menjat a l'inframón ha de retornar els tres mesos d'hivern. 

La resta de l'any és la Reina dels Inferns, severa, seu al costat del seu home i observa els esperits dels mortals. El seu retorn és promesa d'immortalitat, l'esclat de la primavera. A ella i la seva mare són consagrats els misteris d'Elèusis. Els seus seguidors es van prendre tant al peu de la lletra de no revelar-los que ara no en sabem res dels rituals, només petites pinzellades. 

Per això, si cerqueu la immortalitat, mengeu magranes, castanyes, invoqueu el retorn de Persèfone encara (sobretot) que us porti el caos a la vida.

Persèfone com a Reina de l'Inframón





4 comentaris:

  1. De vegades el que a priori sembla una tragèdia no ho és tant. Hades la va fer reina, que ja és més del què van fer els altres col.leccionistes d'amants i veient els efectes del canvi climàtic jo diria que la Persèfone, Persi pels amics, té ganes d'orga. El comentari és de bon rotllo, eh!😊

    ResponElimina
  2. Ho té tot regirat. A veure si recorda que va menjar-se la magrana, retorna al submón i tenim una mica d'hivern que ja ens cal.

    ResponElimina
  3. Només van ser tres granets de res...A més, com dirien els Sex Pistols; God Save The Queen!!!....i el seu caos. Però si, que arribi l'hivern ja, un de veritat, ben fred.❄❄❄

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquells de quedar-se al llit sota l'edredó mentre a fora neva

      Elimina