divendres, 23 de juliol del 2010

Aracne



Des que et va maleir Athena, la d'ulls d'òliba, que sargeixes l'aire.
Fins a la fi dels temps que faràs blonda i punta de coixí als branquillons.

7 comentaris:

  1. Quina metàfora més maca aconsegueixes amb la blonda i punta de coixí. Molt ben trobat!!!

    ResponElimina
  2. Joana: Gràcies, vinguen de tu és tot un elogi.

    ResponElimina
  3. I quina mala idea que tenen els coixins que fa!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. sorprenent la imatge i ben teixit el text!

    ResponElimina
  5. Sànset: Mala idea?, no. Només el que la natura i la maledicció li dicta.
    Isabel: Gràcies, també un elogi vinguen de tu.

    ResponElimina
  6. Preciosa aranya, a fe, i encertades paraules. Un dia posaré al blog una teranyina espectacular feta entre el porxo i el capó del cotxe. Ens va saber greu marxar. Era gegantina.
    No mato mai cap aranya de dins de casa: les faig baixar amb l'escombra de raspall, poso una copa de plàstic damunt i una cartolina sota i les tiro al jardí, que s'espavilin.

    Pel que fa al tel de la llet, a molta gent li fa mania, però a mi m'agrada moltíssim. A Benasc, la meva tia recollia la nata de bullir la llet i en feia uns bunyols farcits que eren una delícia. Altres temps, altres àmbits, que deia en Truman Capote.

    ResponElimina