diumenge, 20 de novembre del 2011

Demokratia

Αθηνά προ στήλης

Us agradi o no tal com han anat les eleccions, hàgiu fet ús o no del vostre dret a vot, us deixo un dels primers textos on es parla del que hem fet avui. Tot i que no s'assembla gens la Democràcia Atenesa amb la nostra, és la llavor que durant segles ha permès que avui vosaltres i jo hàgim pogut anar a votar. Espero poder continuar fent-ho per molts anys. I espero poder anar a votar LA pregunta que tots tenim en ment.
 
Tucídides: L'Oració Fúnebre de Pericles
" 37. Doncs tenim una Constitució que no enveja les lleis dels veïns, sinó que més aviat és un model per a algunes ciutats que imitadora de les altres. I el seu nom, perquè s'atribueix no a uns quants, sinó als més, és el de Democràcia. A tothom assisteix, d'acord amb les nostres lleis, la igualtat de drets en les dimensions particulars, mentre que segons la reputació que cadascú té en alguna cosa, no és estimat per a les coses en comú més per torn [per sorteig] que per la seva vàlua, ni a la vegada tampoc a causa de la seva pobresa, almenys si té alguna cosa bona a fer en benefici de la ciutat, es veu impedit per l'obscuritat
de la seva reputació. Governem liberalment allò relatiu a la comunitat, i en referència a la suspicàcia recíproca referent a les qüestions de cada dia, ni sentim enveja del veí si fa alguna cosa per plaer, ni afegim noves molèsties, que encara que no són penoses són lamentables de veure. I en tractar les qüestions privades sense molestar-nos, tampoc no transgredim les qüestions públiques, més que res per por, i per obediència als que cada vegada ocupen càrrecs públics i a les lleis, i entre aquestes sobretot a les que estan donades en favor dels injustament tractats, i a quantes perquè són lleis no escrites comporten una vergonya reconeguda.
[...]
40. Doncs animem la bellesa amb economia i amem la saviesa amb tota la força, i usem la riquesa més com a ocasió d'obrar que per jactància de la paraula. I reconèixer que s'és pobre no és vergonya per a ningú, sinó que no fugir-hi de fet, això sí que és més vergonyós. Arrelada està en ells la preocupació per les qüestions privades i també les públiques; i aquestes gents, dedicades a altres activitats, entenen no menys de les qüestions públiques. Som els únics, en efecte, que considerem el que no participa d'aquestes coses, no ja un tranquil, sinó un inútil, i nosaltres mateixos, o bé emetem el nostre propi judici, o bé deliberem rectament sobre les qüestions públiques, sense considerar les paraules en
perjudici de l'acció, sinó en no aprendre per endavant mitjançant la paraula abans de passar de fet a executar el que cal.
[...]
41. Resumint, afirmo que tota la ciutat és escola de Grècia, i em sembla que cada ciutadà d'entre nosaltres es podria procurar els més variats aspectes d'una vida molt completa amb la més gran flexibilitat i encant. I que aquestes coses no són jactància retòrica del moment actual, sinó la veritat dels fets, tal com ho demostra la puixança de la ciutat, que hem aconseguit a partir d'aquest caràcter. Efectivament, és l'única ciutat de les actuals que recorre a una prova més gran que la seva fama, i l'única que no provoca en l'enemic que l'ataca la indignació pel que pateix, ni queixes en els súbdits sobre l'idea que no són governats per gents dignes. I en haver-nos procurat un poder amb proves més que evidents i no sense testimonis, donarem ocasió de ser admirats pels homes d'ara i pels
futurs, sense necessitar per no res l'elogi d'Homer ni de cap altre [...]".
Tucídides (1989). Historia de la Guerra del Peloponeso. Madrid: Alianza Editorial.

Ara per si un cas m'estaré una temporada sense veure aquella películ·la de l'Alfred Hitchcock plena d'ocells, i si us hi fixeu bé, a més dels corbs i sortien gavines. Punyetero de l'Alfred.

6 comentaris:

  1. Jo rellegiré el corb, del meu estimat POE ( amb ell vaig aprovar les Opos, saps? ). Hale, non non!

    ResponElimina
  2. Bona reflexió, ara, els esclaus no podien votar, ni tampoc els camperols que depenien d'Atenes. Només podien votar els ciutadans*.
    I, ostres, els ocells eren gavines!

    ResponElimina
  3. Aris: Ni les dones, ni els estrangers i la majoria de càrrecs eren per sorteig. Però va ser la llavor del que tenim ara.

    ResponElimina
  4. Once upon a midnight dreary, while I pondered weak and weary,
    Over many a quaint and curious volume of forgotten lore,
    While I nodded, nearly napping, suddenly there came a tapping,
    As of some one gently rapping, rapping at my chamber door.
    `'Tis some visitor,' I muttered, `tapping at my chamber door -
    Only this, and nothing more.'
    I això que coi és sinó POEsia :P

    ResponElimina