Ja no hi ha pandèmia. 8ª onada

Nooo, què va... La febre alta, altíssima durant dos dies que m'ha deixat com si et passes un bus anglès d'aquells de dos pisos per sobre no té res a veure amb l'onada de virus que corre. La panxa regirada, el mal de cap. La tos, la gola rogallosa com si hagués tornat a fumar un paquet de ducados al dia. Nooo. El que ens passa és que tenim unes gànes boges de fer la vida pre-pandèmia i que el nostre sistema economic basat en el turisme no aguantaria un altre confinament a la xinesa. I fet i fet, si la grip normal ja mata un miler de persones majors de 65 cada any i ningú en feia escarafalls que se'n morin uns quants milers ara ja no és notícia. De les poques coses bones d'aquests dies fotut és que he tornat a llegir llibres que tenia aparcats i ara ja he acabat i vist uns quants vídeos que tenia aparcats també dins el disc dur del PC. Qui no es conforma és perquè no vol.

beeb, beeb -II-

beep, beep
La icona emergent i el sorollet l'indiquen que ha rebut un missatge.
- Quin horari fas?
- Fins les 15h. i tu? - tecleja ell.
- També, pero dimecres festiu.
Quan ens trobem?-Li escriu.
Pocs segons després surten els dos tics blaus. L'ha rebut i l'ha llegit.
En aquest pocs instants, l'ha despullada mentalment, l'ha resseguida tota, l'ha besat, li ha acaronat els pits, la llepat, la penetrat i li ha fet de tot.
El temps subjectiu ja ho té això.
Escrivint... escrivint...escrivint... escrivint...escrivint...
-No em demanis això, que ja saps com em poso -li respon.
- I com et poses?
Reb un dimoniet com a resposta.
Seràs dolenta - pensa-
Li envia la imatge dels bitllets plegats. -Send Nudes-
Seràs gamberro, sóc a la feina- li escriu. - No wasap plis.
De matinada va sentir el beeb, beeb. Va cercar el telèfon a les palpentes a la tauleta.
Amb els ulls mig oberts va veure que li havia enviat unes quantes fotos d'ella, nua.
- Per que vagis fent boca - li va posar. I la icona del dimoniet.
Boca?, va sentir com l'erecció li venia de cop, una erecció com les d'abans, ferma, desafiant.
-No saps el que et perds.- Li va enviar. -Quan quedem i veuràs el que et fa la meva boca? -
Et besaré al clatell, aniré baixant per les espatlles mentre t'acarono els pits. Llavors et giraré i et besaré a la boca m'entre t'engrapo les natges i llavors et besaré els pits, et resseguiré els mugrons i quan menys t'ho esperis et penetraré a peu dret...
escrivint....escrivint....
Més aviat del que et penses. icona del dimoniet
-T'agafo la paraula.

Per Sant Joan pel davant, per Sant Pere pel darrera!

S'acosta la nit màgica per excel·lència. Sant Joan! La festa del solstici on els catalans encenem fogueres i tradicionalment s'hi cremaven tot de coses velles i que ja no fessin servei. Doncs això, cremeu (encara que sigui metafòricament) tot allò que no necessiteu i quan quedin les brases, si sou prou valents quan encara hi ha flames, salteu la foguera tot cridant l'encanteri "Per Sant Joan pel davant, per Sant Pere pel darrera" que la màgia del solstici us porti fortuna i amors i tot això que els humans necessitem per ser una mica més feliços. Si teniu l'ocasió arraplegueu herbes remeieres o banyeu-vos en un gorg o a la platja. Feu els ritulas que creieu necessaris i gaudiu d'aquest aire d'estiu que comença a inundar-ho tot. Comença la temporada de revetlles, festes majors, balls d'envelats... feu tanta gresca com pogueu i si la deessa fortuna us ho perment, encloteu el piu per Sant Joan pel davant i per Sant Pere pel darrera. Fortuna huiusce diei

Beep, beep

Beep, Beep. El telèfon sona, pren vida dins la butxaca. Deixa el cafè a la taula de la terrassa del bar on esmorza i es mira la pantalla. Un vídeo amb tota la calma del món. Amb les onades que van i venen amb la llum de primera hora. Somriu. És agradable que encara et recordin. Recorda. Recorda la primera vegada, les del mig, els sopars, el castellet, el reencontre passat uns anys. La darrera vegada. Pensa sorneguer que també li podria enviar una foto dels pits com acostumava. S'abraça als records i deixa que l'escalfor daurada l'ompli l'ànima. Li contesta amb un agraiment i l'hi envia una foto de Girona temps de flors. S'acaba el cafè i torna al despatx. Sap que no serveix de res ser el més ric del cementiri, però si que val la pena tenir records intensos, punyents per les nits d'hivern. De les abraçades, de com ella el cavalcava, de resseguir-se, de les paraules a cau d'orella, de sentir com a ella se li arqueja el cos a cada orgasme. In illo tempore

Servir en got llarg

Nota mental: Anar al supermercat i comprar ginebra, llimones i tònica. Cap al tard fer un gintònic Servir en got llarg. Beure'l a la teva salut Chief engineer ...Dibuixar pales d'hèlix als marges dels diaris...

Inexorable

El pas del temps és inexorable. Hi ha coses que de cop i volta et posen davant del mirall de la pròpia realitat. Fa quatre dies que tenies un nadó en braços i de cop i volta et diu: - Demà vidrà la meva xicota i si us va bé podriem fer un cafè junts i us la presento. (diu que sí, que ja li dirà on i quan. Però la sèva ànima és en un racó i plora. No se n'adonarà i li demanaran que reculli el nét de l'escola i li doni berenar)

Dos, dues.

Avui és un dia ple de dossos. 22 del 2 del 22. L'altre cosa a destacar és que és el meu aniversari i que també faig una xifra curiosa. És cap-i-cua. Res, que si encara hi ha algú que llegeixi blogs i es miri aquest de tant en tant, que es manifesti. Potser hi tornaré a escriure sovint i tot.