dijous, 15 de juliol del 2010

Crua realitat


Fins i tot si algun dia arribem a ser un país independent a la feina estarem envoltats d'imbècils.

Au, ja m'he desfogat! Demà serà un altre dia.

7 comentaris:

  1. Demà, efectivament, serà un altre dia i els imbècils, efectivament, potser amb una pastilleta tranquilitzant a l'hora de fitxar serien una mica menys imbècils.

    ResponElimina
  2. El logo aquest és molt guapo i molt expressiu, però jo soc molt ximplet i m'he perdut: no acabo d'entendre per on van els trets

    ResponElimina
  3. Òscar: Sí, o potser acabaré jo prenent-me-les i somriuré bavejant davant del PC...
    LEBLANSKY: Si clica sobre la paraula imbècil en traurà part de l'entrellat.

    ResponElimina
  4. Siguem el que siguem, de mamons n'hi ha a tot arreu. Potser, un bon remei, serial a castració química, ves a saber...

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Sanset i utnoa: Sí, però només evitaria que es reproduïssin. Això ens els estalviaria per a la propera generació. Però que en fem dels d'ara?, Potser penjar-los dels polzes a la verga més alta o fer-los una "gran carenada"?

    ResponElimina
  6. Tens tota la raó. Cada vegada que puc llegir un diari (aquí dalt no en pugen, i Internet està un ou de temps per connectar-m'hi), trobo que a la meva ciutat s'hi cometen més imbecil·litats de les que ja hi havia. O sigui, noves, i em poso les mans al cap.
    Ep, sóc humil i accepto que algú també em pugui titllar d'imbècil, però com que no me n'assabento, vaig tan contenteta.

    ResponElimina
  7. Considero molt vàlida la teva resposta...

    *Sànset*

    ResponElimina