dimecres, 1 de setembre del 2010

L'home que treballa de gos

A vegades conduir de nits mentre tornes a tota la parentela cap a GRO després de les vacances te el seu premi. Dormen, no rondinen, no et diuen que perquè corres tant,  anant a 60 km/h. En definitiva, no emprenyen i és com si conduïssis sol. I pots posar la música que t'agrada (fluixeta, que no es despertin) o sentir la ràdio. Ahir em va regalar aquesta sorpresa. Potser els coneixeu, potser no; però mentre escoltava la lletra i conduïa per la meva ruta secreta per evitar caravanes ( l'únic perill és que et trobis un gran duc volant baix a la nit, o ciclistes de dia) em partia de riure mentalment. Així doncs una cançó diferent per a un dia gris.  

4 comentaris:

  1. no esta malament, te un aire a Dylan tambourine man i a Sisa paseu paseu...

    ResponElimina
  2. vale al final els hi començo a trobar el punt.

    ResponElimina
  3. Quants n'hi treballen! Encara que sigui sense disfressa.

    ResponElimina
  4. Aristofeles: Bona comparació; el meu nivell musical no arriba a tant.
    Srta. Tiquismiquis: Benvinguda, a mi em van sorprendre; no els coneixia fins que no els vaig sentir a la radio.
    Carme J: N'està ple. Fins i tot m'envolten pel despatx...

    ResponElimina