dijous, 2 de desembre del 2010

Però encara sota el meu estendard



Així un núvol es fon i deixa el cel més blau.
Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
Així en la fosca es perd el pas d'un vagabund... 
Déu meu, ja estic a punt.
Ja vençut, però encara sota el meu estendard

Màrius Torres (1910-1942)

 

10 comentaris:

  1. ... sí,sí... ja ho vam comentar fa uns dies... Quin gran poema i quin gran poeta en Màrius Torres!

    ResponElimina
  2. això enllaça amb les el·leccions? O simplement es poesia?

    ResponElimina
  3. tirantlobloc: Cert el teu text em va fer pensar en el poema i després vaig adonar-me que no m'havia afegit a l'homenatge virtual que li feien els blogs en el seu centenari.
    Aris: No, només és poesia i una certa manera d'entendre el món: És una mica com el Molon Labé de Leònides a les Termopiles!
    kweilan: Cert! Curiós, ningú comenta la imatge, amb el que m'ha costat trobar-la :D

    ResponElimina
  4. Osti tu! Quina imatge tan brutal! ... ;p (va per el comentari d'abans).

    Genials els versos, però la ultimíssima opció és donar-se per vençut. Endavant les atxes!

    ResponElimina
  5. El porquet: Ja,ja, gràcies per fixar-t'hi. Cert, però hi ha un moment en que ja no pots més i acceptes la darrera derrota de manera ineludible.

    ResponElimina
  6. La font de tot això és el text de Tirant lo Bloc
    que trobareu aquí:
    http://tirantlobloc.wordpress.com/2010/11/22/wasteland/
    Us recomano que us hi passeu!

    ResponElimina
  7. D’una forma o d’una altra és fonamental que ens mantinguem sota el nostre estendard.

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. El pobre Màrius Torres va tenir molta mala sort. Però per altra banda l'envejo, ell i la mahalta.

    ResponElimina
  9. Sànset I tant. Sempre ben alta, ben dreta, ben sola ;-)
    Helena: Grans poemes el seu cicle de cançons a Mahalta. Quina mort prematura!

    ResponElimina