dimarts, 17 de maig del 2011

Alyebard al paradís dels hippies - I -



Una fira de quatre dies és molt llarga. I més si el perfil professional són rastafaris, nens descalços que corren sense control parental, alternatius que viuen a càrrec de la visa del papà i tenen i-phone.
Com que vaig tenir moltes hores mortes, en que el meu estand semblava una parada de la rambla en que veus passejar la gent, em va donar per prendre notes pel blog, petar la xerrada amb els expositors i reprimir les ganes de matar-ne a més d’un dels que corria per allà, gos inclòs ( bé el gos no, que no en te cap culpa).
Diuen que la poesia és fruit del dolor, però també pot ser fruit de moltes altres coses. Estava canviant la lluna.Va sortir-ne això ( que no s’acosta ni a poesia)


Desert Blanc, via Marta de Més enllà


Neguit

Level 3

Neguit de perdre.
Neguit de no reconèixer que només
Jugàvem
Sense voler-nos fer mal.
Neguit de passar el límit.
Neguit de quedar-nos al llindar.
Neguit de quedar-me altre cop
Dret enmig del desert.
Sabent que a l’altre costat de la duna
Tu també et neguiteges.
------
Game over

Sóc idiota, no es pot perdre el que no es te
Només cal acceptar
El que et donen
Sense demanar res.
Només cal donar-se, tal com ets.
Sense que t’ho demanin.
Llavors, ja no hi ha neguit.
Només queden preguntes sense resposta
Que ni un ni l’altre es volen plantejar.
Sóc com sóc, ets com ets
I si mai necessites bit, rere bit, per a
Tenir algú a l’altre banda que escolti
Seré dret en mig del desert, donant respostes
O senzillament, escoltant.


A la que tingui més estona, una fabulosa descripció de com sobreviure quatre dies al paradís dels hippies sense matar-ne cap.

26 comentaris:

  1. Les ganes d'escriure, d'explicar coses, no ens les han de treure ni els hippies ni ningú.

    ResponElimina
  2. òscar:: afortunadament, encara que en surti un reguitzell de parides. Gràcies per passar-te.

    ResponElimina
  3. pau i amor, germà alyebard...tinc ganes de llegir la teva descripció del hippyes...no sé si son pitjor els okupes...

    ResponElimina
  4. Es una filosofia de vida ser hippy, potser mes adelantats a la nostra generació tenien una perspectiva diferent del que és la vida i el que és ser feliç aixo si no tan portada al limit.

    Cal buscar-se en algun lloc, sigui al mig de la ciutat o en la inmensitat d' un desert, pero cal no perdre mai la capacitat de sorprendre's, de il.lusionarse i sobretot de compartir, escoltant o que t' escoltin, però assaborir la vida des de qualsevol racó.

    I per cert el poema em sembla molt profund.

    ResponElimina
  5. Sense fer cap valoració sobre els hippies (potser ho sigui un poc, jo...), et diré que m'ha agradat el poema, molt.

    ResponElimina
  6. Desconeixia aquesta faceta teva Alyebard...i mira, m'ha agradat molt! A veure si enviarem furgonetes plenes de hippies cap a casa teva per veure si ens tornes a delectar amb una poesia com aquesta!

    ResponElimina
  7. Caram, el que dóna de sí una fira; gens malament!

    ResponElimina
  8. Si tots els firaires s'inspiressin com tu... la muntanya de Montjuïc seria el Parnàs!

    M'han agradat els versos.

    Ara espero la crònica dels hippies... no mercy!

    ResponElimina
  9. Compte amb el que dius dels hippies que quan publiques un llibre amb el recull de poemes, hauràs de nomenar-los a la llista d'agraïments.

    ResponElimina
  10. Aris: Pau i amor Aris! el dia que xoqui contra un okupa t'ho faré saber, de moment tinc més contacte amb els hippiperroflauta
    Marta: Tens raó, però del moviment hippie original ja queda molt poc; és molt fàcil anar de hippy amb la pasta del papà. Sobre la felicitat, tothom la busca on pot, cap problema. I gràcies per trobar bé el poema. I per la foto ;-)
    Vida: Una cosa és ser una mica hippy (que tots en tenim una tirada) i l'altre és ser pollós. Gràcies per apreciar el poema
    El porquet: No em vulguis tant de mal! És una faceta amagada, però per inspirar-me necessito altres coses, no més hippies.
    Ferran: Les fires donen per a molt, especialment sí tens temps.
    tirantloblog: Gràcies per l'elogi. La crònica és al forn.

    ResponElimina
  11. Jpmerch: No estaria malament, però generalment es dediquen a la musa. 'Andra moi ennepe, mousa, politropon....

    ResponElimina
  12. Quines paraules més inquietants... Em sona una mica a nostàlgia? tristesa? por?

    Signat una hippieperroflauta (sense gos)!

    Salut!

    ResponElimina
  13. Doncs sí em de seguir amb moooooooltes ganes!!! Tot i que de vegades semblem idiotes!!!

    ResponElimina
  14. hippiperroflauta (sense gos): Una barreja de les tres coses, potser? gran detall d'entrar al blog sense gos ;-)
    Iris: Sempre endavant, però a vegades tot i acceptar que semblem idiotes, em fa una por terrible.

    ResponElimina
  15. Repeteixo, com es diu més amunt, que aquesta fira almenys ha estat rica en temps i en inspiració.
    No cal semblar idiotes perquè ja en som: reconèixer-ho és el primer pas per ser feliç.
    Complexos a l'aigüera i avall.

    ResponElimina
  16. "Sóc idiota, no es pot perdre el que no es te
    Només cal acceptar
    El que et donen"

    No crec que siguis idiota en absolut.

    ResponElimina
  17. Olga Xirinacs: Les fires, com totes les situacions, si un observa el que passa al seu voltant són plenes d'inspiració. Gracies, doncs ja dec haver fet el primer pas per ser feliç.
    Sònia: Gràcies, només sóc idiota alguns dies més que altres, potser arribarà el que no en sigui en absolut. Però s'agraeix molt que no mi consideris ;-)

    ResponElimina
  18. A la capital urgellenca de la comèdia en tenim /tenen molta experiència de "perro+bombo amb rastes que s'asseuen junts". I li puc dir que dóna per una enciclopèdia sencera, lo dels hippies...La part poètica m'ha agradat, cultivi-la!!

    ResponElimina
  19. Cantireta: Crec que surten com els bolets, a GRO la temporada comença per les fires de Sant Narcís. Gràcies, la cultivarem doncs.

    ResponElimina
  20. Gràcies, vostè és una bona persona.

    Samba Pa Ti


    mariona

    ResponElimina
  21. Helena arumi: Gràcies, però també puc ser un perfecte idiota o un grandíssim cabrón. Tothom és polifacètic. Gràcies per la cançó.

    ResponElimina
  22. Com era aquella cançó d'Ilegales...

    Hippies, no me gustan los hippies...

    (I no segueixo, que sinó encara li explotaran els motors de recerca del seu blog).

    Que tenia alguna parada pel temps de Plors o què?

    ResponElimina
  23. iaiapunkarra: No si dutxadetes i depilades ja m'agraden. No la paradeta era més lluny, a BCN.

    ResponElimina
  24. preciosos poemes!. Gracies.

    ResponElimina
  25. Uns poemes emotius, que molts ens podem sentir identificats...

    ResponElimina
  26. Josepa i Anònim Gràcies per passar-vos.

    ResponElimina