Ara que venen eleccions -petit joc-

Ara que venen eleccions i que no pararan de bombardejar-nos sobre que guais que són els candidats, us proposo un petit joc.

Descriuré una serie de personatges històrics reals i després de les eleccions us desvetllaré a qui hauríeu votat. Us hi apunteu?

Candidat A: Una ferida de l'anterior guerra fa que sigui consumidor d'altes dosis d'analgèsics. És un faldiller compulsiu, tot i que la seva dona se la considera de les més guapes i elegants del país. Per superar l'actual crisi ha proposat un pla de xoc i ha fet una pregunta que resta en l'aire.

Candidat B: Va ser condecorat en l'anterior guerra per valor en el combat al ajudar uns companys ferits. És vegetarià i ex-fumador. Amant dels animals i les criatures. Per relaxar-se pinta aquarel·les Per superar la crisi vol emprendre un programa d'obra pública per donar feina als milions d'aturats.

Candidat C: Ex-seminarista i membre d'una antiga banda d'atracadors, es sospita que era membre de la policia secreta de l'anterior règim. Va saltar a la palestra política, en part, per la seva bona actuació en la darrera guerra. Per superar la crisi que ha deixat la guerra proposa un pla de re-industrialització i potenciar l'agricultura i un repartiment equitatiu de la riquesa.

Candidat D: Volia ser periodista, però la seva família no ho considerava una feina seriosa, tot i que va enviar cròniques de la primera guerra en que participà. En la darrera guerra va ser responsable directe d'un dels fiascos més grossos. Ha caigut en desgràcia dins el seu partit. Per a sortir de la crisi actual proposa fer un front unitari. Fumador compulsiu, pensa en retirar-se, escriure i pintar aquarel·les. Quan va begut (sovint) té sortides de to històriques.

Us recordo que moltes vegades les aparences enganyen.

Feu la vostra tria! Podeu votar més d'un candidat i fins i tot votar en blanc! ( i si us sembla que sabeu qui són NO ho poseu, que perdrà la gràcia).

Sort que s'acaba...

www.dalequedale.com

Aquesta setmana/quinzena/mes de bojos.

Tot va començar quant el Gos Beta va decidir canviar la localització física de les nostres taules. Tant al meu company d'equip com a mi ens la portava força fluixa on estàvem situats, però per mantenir el seu ego i marejar la perdiu va decidir canviar-nos. Vam agafar els trastets i ens vam canviar de taules, però...

La taula està situada del revés de tothom i mirem a la paret i els nostres terminals són visibles des de la taula del Gos Beta, i segons ell és decisió inapel·lable del gran No-mànager. Eins? Així que baixa a esmorzar que girem la taula i la posem com tothom, amb l'esquena coberta per la paret. Torna d'esmorzar i s'emprenya i ens emprenyem però no baixem del burro. A un quart d'hora del final de la jornada laboral, apareix la secretària de direcció i que el No-mànager ens vol reunir. Resultat, bronca del copón pel canvi de taules, que si aquí és com la mili i si el de dalt ( vegis G.B.) diu una cosa nosaltres a callar.

Dedueixo que ha anat a plorar-li que no li fem cas i que la idea no és del No- mànager. Així que des de fa un mes tinc un imbècil mirant-me l'esquena i jo una fabulosa i zen paret blanca. Però paciència, que als trenta segons que els hi hagin donat el finiquito ( els va posar el tripartit) jo ja hauré girat la taula a la seva posició natural. O un dia se m'inflaran les pilotes i els denunciaré als dos per assetjament laboral. Es clar que l'endemà seré un més a la cua de l'atur. 

Per adobar-ho hi ha el mercat del Ram a Vic. Em toca muntatge, però ja m'agrada. Surts, et toca l'aire, plou, t'amagues a la terrassa del bar del Sucre, coneixes les tres maries del Sucre ( sí, entrada dedicada pendent) i ens fem un fart de riure. Tot va perfecte fins que apareix el Gos Beta, que passa els caps de setmana a Taradell i en comptes de gaudir de la seva família ve a tocar-me allò que no sona: resultat, un plafó canviat ( no li agrada el color ni la foto, i això que abans s'ho havia mirat ell!) i grans nervis el dia de la inauguració, doncs vindrà el Honorable Conseller del ram i totes les patums a visitar la fira. Coi, si és la seva feina, perquè us atabaleu? Que no fem bé la nostra? Total, passa com una exhalació, i El No-mànager i el Gos Beta es queden amb un pam de nas, doncs no els conviden al dinar oficial! Fer-vos fotre llepes! Jo peto la xerrada amb els ramaders, el personal de l'oficina comarcal que només saber que hi havia fira es demanaven - vindrà l'Alyebard? Igual que l'any passat ens fotem uns panxons de riure i tenim xerrades molt interessants. Gràcies guapes! El diumenge es presenta altre cop per assegurar-se si realment hi sóc, tot i l'excusa de veure vaquetes amb els nens, que voldrien ser en qualsevol lloc menys mirant vaquetes.

Per fi el gran fa la primera comunió! això vol dir que: podré dormir més els dissabtes i no l'hauré de portar a catequesi. La guardiana de la cova deixarà de donar-me la vara amb tot els detalls que comporta tot, coi! que no es casa!, que només li donaran un tros de pa transsubstanciat.(1) Que els padrins li han regalat la Wii i jo encara tinc agulletes, i que a casa ha entrat una Nikon 3100 que jubilarà a la vella Nikon K75 de rodet! Així com a mínim quan vulgui fer una foto el temps entre prémer el botó, és fa la foto i la petita ha fugit de l'enquadre s'haurà reduït al mínim (cosa que no em passava amb la compacte). 

Ara només falta aprendre a fer-la anar i fer fotos tan maques com les de dalt.

Es necessiten models, no es remunerarà però es donarà conversa. (lletges i/o no disposades a posar nues, abstenir-vos)

(1) si algú es sent ofès pel comentari, estic disposat a parlar amb ell llarga estona sobre transsubstanció, fileoque, docetisme, arrianisme, Ekklesia, Angelon,Postfeminisme, Teilhard (s.j.), etc. acompanyats d'una cervesa o la beguda que prefereixi.

I la rematada, avui em tingut eleccions sindicals a l'empresa, talment com veure Fúria de Gavilanes o qualsevol culebrot sudamericà, posats a fer els màfies m'agrada més l'estil de Sí, ministre o Jugada de Rei. (però això dona per una altre entrada més sucosa. Només dir-vos que em van demanar descaradament a qui pensava votar i els vaig engegar a dida.)

Recomanació Literària -I-

Faig una recomanació literària post-Sant Jordi. 

I com que ja suposo que tots teniu els llibres de Salvador Macip, Ramon Erra, Josep Mª Tibau o l'Olga Xirinacs que us podíeu auto-regalar, aquí va la meva recomanació.

I amés, inicio l'apartat amb un llibre del que només he llegit el primer capítol (gentilesa de Proa, que et permet descarregar-lo.) Tot va començar perquè algú que aprecio em va comentar que se l'estava llegint i em va picar el cuquet.  Així que fent recerca per la xarxa vaig trobar la trama, el primer capítol i la música; perquè és un llibre que s'escolta. 

I això és el que m'ha agradat més d'ell. Dóna la referència de les peces musicals que escolten o senten dins seu els protagonistes d'aquest estrany triangle amorós entre un pianista, una femme fatale i la música. I com que servidor va conèixer fa temps alguna que altre femme fatale que li trencà el cor i li deixà fet a bocinets (convenientment recuperats i enganxats amb loctite) m'ha fet gràcia la temàtica. I també em servirà per tornar a paisatges més propers que els que descriu Åsa Larsson i les seves Aurores Boreals, Sangs vesades i camins foscos... (que també us recomano, però això serà una altra història)

20 de Abril del 90 Flashback -III

Tinc una entrada pendent de la Fira del Mercat del Ram i les tres Maries del Sucre, però suposo que elles podran perdonar-me el retard. Però avui és 20 d'abril i aquesta cançó és la que s'escau avui.

20 de abril del 90
hola chata, ¿como estás?
¿Te sorprende que te escriba?
Tanto tiempo es normal

Pues es que estaba aquí solo
me había puesto a recordar
me entro la melancolía
y te tenia que hablar

¿Recuerdas aquella noche
en la cabaña del Turmo?
Las risas que nos hacíamos

antes todos juntos
hoy no queda casi nadie de los de antes
y los que hay han cambiado,
han cambiado, SI!

Pero bueno, ¿tu que tal? di
lo mismo hasta tienes críos
Que tal te va con el tío ese?
espero sea divertido

Yo la verdad, como siempre
sigo currando en lo mismo
la música no me cansa
pero me encuentro vacío

Bueno pues ya me despido
si te mola me contestas,
espero que mis palabras,
desordenen tu conciencia.

Pues nada chica, lo dicho
hasta pronto si nos vemos
yo sigo con mis canciones
y tu sigue con tus sueños.

Fa 80 anys, hi havia una vegada...

Un somni que durà tres dies...

http://alyebard-wawtincunbloc.blogspot.com/2009/04/avui-hauria-de-ser-festa.html

 El dia 17 d'abril de 1931, sota les pressions del govern provisional de la República Española, i per evitar mals majors, el President Macià cedí i la República Catalana passaria a ser una entitat autònoma dins la República Española i es coneixeria com a Generalitat de Catalunya. Anys després un 17 de juliol una part de l'exèrcit és sublevà i ja sabeu tots com va acabar la cosa.

Ahir, al Parlament de Catalunya a més d'un li han xiulat les orelles. Només els puc dedicar la frase de qui fou un dels grans reis d'aquest país. Vergonya, cavallers. Vergonya! Però com diu la dita De mica en mica s'omple la pica.

Així, si algun dia ( espero que no gaire llunya), proclama la república catalana que no es deixi entabanar per federacions, confederacions ni demés mandangues; que per entitat supra estatal ja hi ha la Unió Europea.

Ben alta, ben dreta, ben sola

Jo ja ho vaig fer, i tu?

Va mandrosos, que no costa tant.
Mentre baixeu a buscar tabac, o a comprar el diari, o passejar la gosseta. Aprofiteu que fa solet i anireu a fer el vermut. Només us costarà cinc minuts de la vostra vida, us acosteu, agafeu una papereta ( la que hi posi el que us doni la reial gana). Que d'això es tracta d'expressar la vostra opinió.
Aquesta papereta la poseu dins un sobre.
Va, que no us cauran els anells per això i aquest sobre el poseu dins d'una urna.
Llavors continueu fent el que feu els diumenges. Anar a buscar tabac, comprar el diari, passejar la gosseta. I si sou dels que aprofiteu el diumenge per dormir ( com jo, quan em deixen) us lleveu aviat; que per un dia no passa res, voteu i aprofiteu el dia o us torneu a posar dins el llit ( i si podeu fotre-li un clau a la parenta, millor que millor).
Si servidor va ser capaç de fer-ho, vosaltres també podeu.

Flashback ! -2-

Com que una serie d'entrades d'altres llocs com la d'en Tirantlobloc, o en Leblansky i El Porquet de Sant Antoni han fet que tornés a tenir tot de flashbacks de temps que podrien situar-se entre l'erecció d'Stonehenge, malpensats/malpensades,  que d'aixecar monuments de pedra se'n diu també així. L'edificació de la Catedral de Girona o  la independència de Kosovo. Us dedico una de tantes cançons que amb cert grau etílic m'atrevia a ballar i fins i tot cantar en locals que o s'han reconvertit i ja no són el que eren o van anar a terra per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una mica de ballaruga nostàlgica per al cap de setmana!

Espero que aquesta maleïda astènia primaveral s'acabi aviat o a base d' analepsis  ja no sabré realment en quin moment de la realitat visc.