Adéu, Brian

http://sensepreses-brian.blogspot.com.es/2012/06/comiat.html

Ens ha deixat.

Només dir-vos que no el coneixia en persona, com altre gent de la catosfera, no he tingut ocasió de desvirtualitzar-me amb gaire gent. Però el seguia i alguna vegada m'havia comentat alguna entrada.
Una abraçada a la seva família i un adéu, Brian (Toni Mont)

Fahrenheit 451

Portada de la primera edició

El vaig llegir fa temps, i em va encantar tant per la trama com per les qüestions que planteja. I sempre m'ha quedat el dubte. Quin llibre memoritzaria per a salvar-lo? I vosaltres, quin llibre salvaríeu dins de la vostra memòria per a poder-lo transmetre als altres? Podria la nostra societat sobreviure a la desaparició de la lletra?, tornaríem altre cop a una societat de transmissió del coneixement de manera oral?

Un petit suggeriment, aquest cap de setmana llegiu-vos Fahrenheit 451 o Cròniques Marcianes o L'home il·lustrat . Després de la seva lectura no sereu millors ni pitjors persones, però potser sí una mica més savis.

És el meu petit homenatge a Ray Bradbury que ens va deixar el passat dia 5.

Com a nota curiosa, ens va deixar amb el trànsit de Venus. Casualitat?

Visibilitat del trànsit de Venus via NASA

 

Forgotten sunglasses

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

- Mama, mama!

- Què vols, Laura?

- Aquella senyora s'ha deixat les ulleres!

- Doncs l'avisarem.
La meva filla de quatre anys ve corrents, amb les ulleres a la mà - Mama, guaita, hi ha uns  ulls dibuixats - crida tota feliua.

Els ulls dibuixats de les ulleres em miren fixament i també tot el que els envolta. Llavors d'un racó de la memòria em ve la veu de l'àvia Quitèria, la de Menorca - És una bubota que ha perdut ses ulls. Si mai ajudes una bubota es bé que li facis te'l tornarà doblat i es mal que li facis te'l tornarà manco vegades. No s'ha de fer babarotes a ses ànimes des purgatori.

Així que segueixo el consell i acostant-me a un tamariu que hi ha al final de la platja l'ensenyo a les ulleres i també el que l'envolta; perquè la bubota en tingui un punt de referència. El tamariu florit, a la tarda, deixarà anar tot el seu olor i la bubota podrà trobar-lo amb el nas. Deixo les ulleres a la branca més baixa, per que siguin fàcils de trobar.

- Laura, vols un gelat i anem als gronxadors?

- Sííí,  crida i arranca a córrer cap a la parada de gelats - Ella ja no pensa ni amb la dona que camina platja enllà ni en les ulleres.

Surto a la nit, a fumar-me un porro sota l'olivera del pati. I a contar estels. He agafat una flassada vermella per si refresca. 

Entre les arrels hi ha un paquet. No recordo haver-hi deixat res. 

Estripo el paper sense respectar els plecs ni el cel·lo. Dins, un gosset de peluix, igual que el que va perdre la meva filla fa una quinzena, també una tarda que vam anar als gronxadors de la platja i a menjar un gelat. I una arracada de plata, igual a la que tinc desada al tocador, que era de l'àvia de Menorca i que no em podia posar doncs feia anys que n'havia perdut la parellera.

Ja el teniu preparat?

xiulet de contramestre

Ja el teniu preparat? A casa som gent de mar i en comptes d'aquests xiulets petits i ridículs que fan servir els àrbitres de futbol o els llargaruts de policia anglès farem servir el que tenim.

Un xiulet de contramestre, de quan és feia la carrera de Cuba i les Antilles amb bric-barques, pollancres, fragates i bergantins. Té un so agut, punyent i costa de fer-lo sortir. Té trampa, com la majoria de les coses de la mar. S'ha de jugar amb el tremolor de la llengua al bufar per arrencar-li la nota i la mà que el sosté obrint-se o tancant-se sobre la boia fan pujar el to de greu a agut.

Pensat per que et sentin a dalt de l'arbrada de la major, una vintena de metres sobre el pont en plena tempesta i on la veu es perdria. Per donar ordres a la marineria, concretes, al moment. Caçar rissos de sobre-juanets, amollar escotes o preparar-se per un timó a la via, no fos cas que el perroquet o la botavara encalci algú i el tiri borda avall cap a la mar color de vi.

Gracies a això, ni 10.000 watts de so podran aturar-lo. No seré a Madrid al partit, però a casa xiularem igual.  De fet, des de 1925 que xiulem per a existir.

I un suggeriment, xiuleu d'esquenes al camp, els que hi sigueu; que les fotos no tenen só. I tothom d'esquenes és una bona portada al New York Times.

Notícies, notícies (fresques?) !

A tots els porcs els arriba Sant Martí

El rumor va saltar com una espurna la darrera Alimentària. Ara, en part, entenc que el Gos Beta  es poses tant nerviós. I el que era un rumor ja és noticia des de fa uns dies. El No Mànager ha estat destituït i ja no mana, l'han enviat a un despatx interior i portarà... Bé no se sap que portarà, perquè des del dia que li van dir que plegués que està malalt i no ha vingut per la casa de bojos on treballo. 

De fet la nova situació tampoc ha portat cap novetat, tenim un nou mànager ( que oportunament rebatejarem) però com que també porta una altre cosa oficial només ve un parell de cops per setmana. Això sí, la seva secretària diu que és accessible i de fet quan es va presentar per sorpresa a la darrera edició del paradís dels hippies a BCN ( Biocultura) va, no us ho creureu, saludar-me!!!

Bé, ara a l'espera de com acaba tot, si deixo de mirar a una paret blanca, si he d'aguantar gaire al Gos Beta i si finalment deixo de fer feines absurdes. La darrera: El Gos Beta va contractar a uns amics del No mànager per a fer les fotos oficials de l'alimentaria. La meitat són impresentables. Mogudes, desenfocades, balanç de blancs mal fet. Fosques o sobre exposades, i mireu que servidor no en té ni idea de fer bones fotos, però amb les reflex que corren fins i tot les hagués fet més bé. Total que es despenja en que trii les fotos per empreses i actes i etc. Un cop ordenades se li gira l'olla i em canvia el criteri, fins el punt que vaig a la cuina un moment, demano suaument que em deixin obrir el calaix on hi ha un ganivet gran i mato una ampolla d'aigua. Un sol cop de ganivet. Ja està. La cap d'administració encara es posa blanca com la cera quan hi pensa. 

Finalment, quan per tercera vegada aconsegueix decidir quin criteri s'ha d'aplicar fa que les envii a les empreses. El Gos Beta es pensa que em fa la punyeta. El que no ha vist és que la majoria d'empreses han contestat agraint el detall i fins i tot un parell m'han qualificat directament de solete ;) Per tant quan es trobin al nou mànager i li comentin, el detall és meu no del Gos Beta :D

I ara que he retornat al blog espero ser més constant. Suposo que necessitava una descompressió. 

Liebster Blog Award -actualitzat -

Encara que uns dies tard, compleixo amb el ritual. 

Primer de tot, agrair tant al Porquet de Sant Antoni i a la Cantireta que considerin aquest blog com a llegible, no infumable i que no és perjudicial per a la salut mental del lector. Actualització: I a l'Helena Bonals.

Sincerament, no m'ho esperava i ha sigut per partida doble triple!. Llavors és quan et dius, doncs això de plasmar per escrit les teves coses no ho deus fer tant malament. Així que moltes gràcies pel reconeixement i per passar-vos per aquí de tant en tant i deixar els vostres comentaris. 

1- Per començar és necessari copiar i enganxar el logo del premi en el blog propi.    Fet, ha costat, però fet.

2- Fer un enllaç al de la persona que t'ho va concedir. Fet, per partida doble.

3- Cal triar cinc blogs que et semblin interessants i no arribin als 200 seguidors. No és necessari argumentar aquesta elecció, però sembla convenient fer-ho en pro d'una major informació per als visitants. 

Ara és quan et foten en un compromís. Veureu, m'agrada molta gent de la que corre per aquí i reduir-ho a cinc, que voleu que us digui. Si els visito i els deixo comentaris és que els trobo especials. Però la meva difícil selecció és aquesta.

1- Una cosa molt gran en una de molt petita Una joia, treu el suc a cada poema que hi posa. I no oblideu els seus altres blogs.Pels amants de la poesia.

2- Barcelofília Un racó per a descobrir la Barcelona dels pares i els avis, i algun que altre besavi.

3- Encara estem així? Pel seu domini del relat curt, mordaç. 

4- La mano blanca de la luna Trobo molt interessant el que escriu i com ho escriu. 

5- ...No esperis res de mi i no et decebré... Escriu de la mateixa manera que viu, des del fons del cor.

4- Deixar un comentari en els blogs nominats, informant de la concessió del premi i dels passos a seguir. Després de fer això un queda lliure per desentendre's i dependrà dels nominats el que la cadena continua o s'extingeixi. Per descomptat, no fa falta aclarir que ningú està obligat a acceptar el premi i, molts menys, a continuar el "encadenament". Fet

5- Lògicament, publicar en el propi blog el reconeixement de Liebster Blog.  Fet

Tot fet? Sí? doncs abans que el gos beta vegi que faig coses més interessants que classificar fotos i posar-els-hi nom, us deixo. 

Que tingueu un bon cap de setmana. 

Ara a esperar que el premi serveixi d'estímul i torni al blog amb més ganes.

Un 14 d'abril més...

La seguretat primer!

Si l'avi campetxanu que surt a les cares de l'euro l'hagués llegit de petit, la seva família no tindria aquesta fal·lera de fer-se mal amb armes de foc.
Sobre sí és normal psicològicament parlant que algú que ha matat el seu germà amb una pistola tingui aquesta fal·lera per la caça major... Doncs ni sóc psicòleg ni m'atreu la cacera.
Caçaria per menjar, com s'ha fet durant anys a casa. El meu avi era caçador de conills, perdius, faisans i senglar. I després d'anar de cacera amb la colla tornava i cuinava el que havia caçat (si caçava alguna cosa). Sempre he cregut que era més l'excusa per marxar de casa de bon matí, esmorzar de forquilla, fer córrer els gossos i caminar per la muntanya. I si hi havia sort, ho cuinaves i t'ho menjaves. Que et posin davant de la peça a 20 metres no és caçar. Perquè, l'elefant després, se'l mengen? Si vol sentir la tensió de la cacera i cobrar una presa que faci fotos, que surti a lligar o que els caci amb llança

I la festa qui la paga? ah, despeses de representació...

Llavors que no s'estranyin si cada catorze d'abril enyorem l'avi Macià al balcó

Catalans!!!

Bé, de fet, tot i la ironia, el diari The Guardian ja va publicar el proper mapa d'Europa. I més d'una cancelleria ja ho està mirant. Si no, a què les portades "patriòtiques" de la caverna mediàtica:

Només un petit incís, en els anteriors mapes irònics de The Guardian, El Reino de España sempre sortia sencer, però si fins i tot els publicistes de McDonald's se n'han donat compte. La seva publicitat és diferent a Barcelona i a Madrid.

Au, que acabeu de passar un bon catorze d'abril...
Per cert, no cerqueu l'empresa de safaris a Internet, casualitats de la vida, quan a començat a córrer la foto la pàgina ha caigut(??) i el seu perfil de facebook s'ha tancat (??)

Is good to be the King