Nereides

Frederic Leighton - Actea (1868)

 

- Que li ve de gust un cafè? 

- Sí, gràcies, molt amable. 

Les avantcambres i les sales d'espera són totes tallades pel mateix patró, son per demostrar-te que el que és a l'altre costat té més poder que tu que t'hi esperes. Et rebrà quan ell vulgui, no quan tu vulguis. Ja no ets amo i senyor del teu temps. 

Bé, ja que juguem a aquest joc, gaudim de l'espera. Que et portin el cafè amb un carretó, tasses de porcellana i cafetera de plata té la seva gràcia.  I galetetes (daneses) tot i ser a Noruega, bé, ells juraran que són noruegues, però jo sempre les he associades a les daneses i la seva capsa metàl·lica que acaba fent de costurer de les àvies.

A primera hora m'han recollit de l'hotel i el servei d'escorta m'ha portat directe al Ministeri de Defensa. Anem esquivant uixers i em planten a l'avantcambra. 

- La ministre el rebrà en un moment. L'escorta desapareix.

Temps de fer el cafè còmodament i s'obre una porta lateral. - Si us plau, si em vol seguir. 

Així que arriba el moment de la veritat, taula de reunions, molta gent, i una cadira buida, evidentment és el meu lloc. 

-Benvingut, la documentació ja està preparada. El seu govern acaba de enviar-nos noves especificacions i ja ho hem incorporat. Es signarà en un acte privat al consolat, bé ara ambaixada, a Barcelona. El que s'ha annexat és el seu nomenament com a delegat i que a més de la compra de 3 corbetes classe Skjol i el seu avituallament, municions i combustibles, es formarà a les seves tripulacions. Vos en sereu el contacte entre els nostres respectius governs. 

M'allarguen la paperassa i algú em posa una ploma Montblanc entre les mans. 

-Si és tan amable de signar.  I signo, i de cop i volta sóc conscient del gest. Amb el traç de tinta acabo de comprar les 3 primers unitats navals de la Marina amb tot el que comporta. Del fiasco del 17 a ser un Estat amb tots els ets i uts. A partir d'ara exercirem la sobirania sobre la mar com havíem fet des de la primera expedició naval contra els musulmans del Compte d'Empúries el 813 fins a la desfeta de 1714.

Un altre cafè? Tal com em quedat amb el seu govern, aviat arribarà el seu personal. Hem cregut que serà més discret que facin la instrucció a la zona naval de Kristiansand i que vos fàciu d'enllaç a prop de les drassanes- Li hem trobat allotjament i podrà despatxar amb la cap de la zona naval.  

Així, que el que havia de ser un parell de dies aquí es converteix en una estada sense data de tornada. Podria ser pitjor. Podria ploure. 

Arriba altre cop el carretó de cafè i ja a peu dret comencen a xerrar entre ells. Òbviament el meu noruec és nul i em quedo fora de les converses en un racó amb la tassa de cafè.  S'acosten dos d'uniforme, un de terra i l'altre de la marina. 

El de terra, amb cara de pomes agres, em presenta a la seva companya - Si, em permet, La Kommendörkapten Elisa Jorgensen, cap de la zona naval de Kristiansand. Serà el seu contacte. I sense transició el sento remugar - Perquè no voleu ser espanyols, jo hi tinc molts amics allà, el seu sol, la seva sangria. Què us costava.

- I amb el millor somriure li engalto, - Jo tampoc entenc que no vulgueu ser suecs, amb aquella neu tan bonica, què us costava. 

La de la marina, somriu per sota el nas i em diu -Si vol seguir al meu ajudant, acabaran d'arreglar els pagaments. mentre m'agafa del colze i m'acompanya cap a fora la sala. 

-No el disculpi, al Generalløytnant, és un perfecte imbècil. La seva resposta m'ha agradat.

I després d'uns quants passadissos i despatxos em tornen a demanar que signi papers i més papers i al final, em diu, - Em demanen que quin nom els hi han de posar a les corbetes, N'hi ha una de ja acabada, i dues que estan a punt a punt, però que per canvis pressupostaris la nostra marina no comprarà, les drassanes estan encantades que algú se'n faci càrrec de les tres. 

Bé, com que això n'havíem parlat i parlat amb en Pol mentre preparàvem el llibre blanc de la defensa: Doncs la que ja està llesta: Anfitrite, com la dona de Posidó, la segona Eunice, la bona victòria i la tercera Actea, la que defensa la costa. 

- Són Nereides, em diu, bona tria. 

 

Tinker, tailor, soldier, sailor

Llauner del XVII

Els aeroports un cop arribes són tots iguals. 

Surts de l'avió pel finger i cap a recollir l'equipatge a les cintes. Clar que primer has de trobar-la. Però per sort a la pantalleta va sortir el nom i el vol d'on acabava de baixar i va ser un moment. I cap al control de passaports i la porta de sortida. 

Abans d'arribar-hi els vaig veure, dos armaris enormes, rossos que podien haver fet d'extres a la sèrie Víkings i una noia amb el meu nom escrit en un full que aguantava a dues mans.

Amb el meu millor anglès i un somriure em vaig presentar al comitè de benvinguda. 

- Bon dia, si ens acompanya per aquí sortirem per un altre lloc. La comunitat hispana resident a Noruega no els hi ha agradat el gest del govern de Sa Majestat i fa dies que cerquen brega. Algú els ha dit que arribaria un representant del seu govern i no volem tenir problemes. 

Es van presentar els dos armaris com a membres del servei de seguretat del govern i la mossa com a membre del Ministeri de Defensa, després per casualitat, vaig descobrir que, si convenia, ella també podia encertar una mosca a 50 metres, doncs era ex membre de la Patrulla Àrtica.

Em van fer seure al darrera del cotxe amb vidres tintats i vam enfilar cap a l'autopista. 

- Els fa res si faig una trucada? Va assentir amb el cap. - Al segon toc em despengen. - només vaig dir un mot. Tinker- I vaig penjar.  Amb el mot sabien que hi havia hagut una filtració o que em feien seguiment. Ja veig que sí, que ara jugàvem als espies i jo sense demanar-ho.

Mirant cap enfora, verd i més verd. En 45 minuts ens plantavem davant del Hilton, ells em feien el check in. - No pateixi, va a càrrec nostre. És el nostre convidat.- Demà a les 10:00 el recollirem. Això sí, li preguem que no surti de l'hotel. De moment. 

Així que van marxar vaig agafar l'ascensor i cap a la cambra que tenia. 

Prou bé, una petita suit amb una sala, per si havia de fer alguna reunió i després el dormitori amb un llit que no me l'acabaria ni acompanyat. És el que tenen les cadenes americanes. Tot a l'engròs. 

Així que desfés la maleta baixaria al bar a regalar-me una copa. Quedava molta estona per que s'obrís el menjador. Però abans calia fer una altre cosa. 

Vaig obrir el portàtil i vaig iniciar el programa de xifratge de correu. 

A l'att del Secretari de Marina. 
Amb Còpia a MinDef. Còpia a Servei Seguretat Interior
Arribada a Noruega sense incidents. Contrapart informa activitat hostil HispComm. Possible seguiment des de Estació Perpinyà. 
Per informació rebuda MinDef Noruega és una operació Agit/Prop però sense saber la raó de la visita ni identitat del missatger.
Reunió demà Min Def Noruega. 

Demà seria un altre dia. Vaig a fer la cervesa. 

 

Morfeu

In illo tempore

Sempre que agafo un avió acabo dormint part del vol. Des que feia de commuter cada dia dins un tren de rodalies durant més d'una hora que vaig desenvolupar la capacitat d'adormir-me en qualsevol mitjà de transport si el recorregut és superior a l'hora. És tancar els ulls i caure als dominis de Morfeu. Ja hi poden haver turbulències que no hi ha qui em desperti.

Aquesta vegada va ser el mateix. Sortir de París Orly i al cap de deu minuts ja era en una fase rem del son. Després un son lleuger i amb una fase onírica on un SEAT Panda blanc que havia tingut in illo tempore hi jugava una part important. Em vaig despertar de sobte. Mirant per la finestreta només es veu el mar del Nord. Així que la ruta deu anar sobre el mar, creia que aniríem a buscar la península de Dinamarca i llavors tot recte cap al nord, i no, resulta tal com diu la pantalleta del passadís amb la ruta que hem sobrevolat Bèlgica i llavors fem una suau corba cap a Noruega. Aviat la sobrevolarem en ruta cap a Aeroport d'Oslo-Gardermoen. Dues hores i poc no donen per a gaire més. Agafo la documentació que em van donar a Perpinyà.

Skjold.

The Skjold-class corvette is a class of high-speed, stealth-capable, missile-armed warship used by the Royal Norwegian Navy. The Skjold class is considered to be the world's first stealth warship, and it was designed to be highly agile, stealthy, and capable of operating in shallow waters and littoral environments.

The Skjold class is a small, lightweight warship that is approximately 60 meters long and has a displacement of around 350 tons. It is powered by two Rolls-Royce MTU diesel engines and two waterjets, which give it a maximum speed of around 50 knots. The Skjold class is armed with a variety of weapons, including RIM-116 Rolling Airframe Missiles, torpedoes, and machine guns.

The Skjold class was first introduced in 1999, and a total of six ships were built. They are currently in use by the Royal Norwegian Navy, and they have been deployed on a variety of missions, including anti-submarine warfare, surveillance, and maritime patrol. The Skjold class has proven to be a highly effective and versatile warship, and it has set the standard for future stealth naval vessels.

Així que tenim una corbeta d'alta velocitat, amb capacitat stealth, interessant,  amb prou feines et veuen al radar. Armada amb míssils. Es considera que és la primera nau stealh i va ser dissenyada per operar en aigües somes i zones litorals. Té també capacitat de navegació en mar obert, d'aquí la seva classificació com a corbeta i no com a vaixell llença-míssils. -Bé, això està molt bé. Sino, portar-les a casa serà un cristo. En Pol ha fet bona feina triant-les. Caldrà formar poc personal en un principi, llavors anar creixent en nombre, deuen ser compacte i fàcils de fer anar. Si haguéssim triat alguna cosa més grossa trigaríem més a poder-les fer navegar i cada dia compte. Quan més aviat mostrem el nostre domini sobre el nostre espai més Estats ens reconeixeran. I més li costarà a Espanya de tornar a la situació anterior.  

Segons les dades del fabricant del fulletó que llegeixo: 

Length 155 feet

Beam 44 feet

Displacement 270 tons

Speed at Seastate 3 45 knots

Draft (on cushion) 3 feet

Range (fully loaded) 800 nm

Crew 15

Propulsion:

• 2 x 8000 hp Allison KF571 gas turbines

• 2 x 400 hp diesel engines for slow speed maneuvering

• 2 waterjets

• 2 x 930 hp 12 cycle MTU 183 for lift fans 

Si converteixo els peus a metres, em donaria: Eslora de 47,5 m, Mànega 13,5 m i un Calat de 2,5 m. Petita per ser una corbeta, tripulació de 15. 

En quan a l'armament 8 × Míssils antivaixell Kongsberg Naval Strike Missile , amagats dins de cambres internes. 1 × Canó de 76mm Oto Breda Super Rapid Gun, 2 × Metralladores pesants Browning de 12,7 mm ,Míssils antiaèris Mistral i contramesures (RWS) (Sea Protector). Sensors: Radar Thales MRR-3D-NG aire/superfície, Control de tir Saab Ceros 200, Equip de guerra electrònica CS-3701 i Sensor electro-òptic Sagem Vigy. Amb això pots fer molt de mal, petita però amb una mala llet increïble. La mala llet necessària per dissuadir que t'emprenyin. 

Però el que és una bestiesa és les seves velocitats. Amb un estat del mar 3: 45 nusos (83 km/h), estat del mar 5: >25 nusos (46 km/h), mar plana: >60 nusos (110 km/h) i una Autonomia de 800 mn a 40 kn!! Navegant més a poc a poc es deu doblar el seu rang!

Déu ni do, no estan malament per començar.

Senyors passatgers, els parla el comandat del vol París-Oslo. Estem apunt d'arribar a l'aeroport d'Oslo. Gaudim d'una temperatura de 17 graus i fa sol. Moltes gràcies per volar amb nosaltres.

Així que ja arribem. A veure quina sorpresa em tenen preparada els Noruecs, segons l'agent de Perpinyà contactaran a l'aeroport.

Continuarà...

Skjol

 

Skjol class corvette

Tot va començar amb una trucada. 

- Ei, Sóc en Toni - El ministre de defensa de la República acabada de néixer. - En Pol m'ha parlat molt bé de tu.- En Pol, vella coneixença de quan des de la Societat d'Estudis Militars fèiem el treball acadèmic de com haurien de ser les noves forces de defensa, els interessos geo-estratègics del nou estat i tota la pesca des del 2011. Quan ens pensàvem que el 17 aniria d'una altre manera. Ens coneixíem a nivell professional, amb en Toni, de les nostres feines anteriors. Qui ho havia de dir.

- Sí, ministre? - Que et semblaria anar a Noruega i comprar unes quantes corbetes? Acabem de ser reconeguts per les dues monarquies escandinaves.- 

Que ens haguessin reconegut va ser fàcil, tenint en compte que un Infant d'Espanya, tercer o quart en la línia successòria havia acabat a navallades, amb una trompa com un piano, després d'intentar violar un cambrera a la festa d'un casori reial, amb algú important de Noruega o Suècia. Al "Hola" i al "Lecturas" no va sortir, no. 

- Cap problema, com ho farem? 

- Has d'arribar-te a Perpinyà, i vol a Noruega via París, allí t'esperaran des del MoD Noruec i anireu a la factoria. 

Ja saps que encara tenim l'espai aeri tancat tant per francesos i espanyols. De fet, ja he enviat algú a comprar caces Grippen a Suècia. I els enviarem la gent per formar pilots i mecànics el més aviat possible però, pel cap baix, necessitarem 2 anys per tenir-los formats. 

Quanta gent necessitaràs per fer-les anar? S'haurà de formar a les tripulacions i tot el que calgui. Tens carta blanca. A Noruega et donarem més detalls de com fer-ho. De fet tu mateix i en Pol vau redactar el capítol de la Marina al Llibre Blanc de la Defensa. Segueix l'esquema que vau fer i tu mateix. És la gràcia que té començar les coses de zero. La rialla encara em ressona al cap. Quan siguis a Perpinyà, truca'm a aquest número i la meva secretària et dirà què has de fer. Bé, ja diràs el què. Si convé, improvisa. 

Arribar a Perpinyà va ser fàcil. Que tota la família, inclosa la gossa fossin a Itàlia ho feia encara més fàcil. Cop de cotxe per l'autopista i en una hora hi era. Vaig aparcar al centre i vaig demanar-me un cafè des d'una terrassa que dominava la vista al Castellet. Des d'allí amb el mòbil vaig connectar-me amb RRHH humans de la universitat on treballava i vaig marcar-me una setmana d'afers personals. Com a mínim, si em trobaven a faltar a la feina no els estranyaria.

- Bon dia, m'han demanat que us truqui un cop hagi arribat a Perpinyà. Sóc l'Albert..

- Bon dia, sí, estava esperant la trucada. Té a mà alguna cosa per escriure. - Un moment si us plau. 

Demano al cambrer si té alguna cosa per escriure, amb el meu francès de B1, i per aquelles coses del destí trobo l'únic cambrer francès que no et respon: Désolé, je ne comprend pas o Quoi?, directament. 

Sí, digui'm. - apunti aquest telèfon, si us plau. Li diran què ha de fer. 0033 4 45892...-

Vaja, així que ara juguem als espies.-vaig pensar- comencem bé. 

Marco el número de telèfon amb el mòbil i espero a que em despengin la trucada. 

Bon dia, Sóc l'Albert ... , sóc aquí i m'han demanat que us truqui. Em respon una veu de dona amb accent nord-català. 

Bon dia, si em dieu on sou us passo a recollir. - Sóc al Petit Fournil, al 49 Quai Sébastien Vauban. - Ho conec, en déu minuts seré aquí. - Seré l'home amb una maleta i una petita bossa de viatge. -Jo porto un impermeable roig. D'acord. 

La dona de l'impermeable roig resulta ser una morena d'uns trenta anys que es planta directament davant la meva taula i m'allarga la mà per saludar, li encaixo.

- Bon jorn, sóc l'Elora. El sr. M..., encantada.  - Encantat. La foto que he rebut no li fa justícia. - Gràcies.- Ves, què has de dir, penso-

Aquí li passo l'expedient, treu una carpeta de cartolina de la bossa de mà. Hi trobarà la documentació de les corbetes de la classe Skjol de la marina noruega, les dades del contacte que l'espera a Oslo, la seva targeta d'identificació del Ministeri de Defensa i dues targetes de crèdit, la blava és per a despeses personals, que haurà de justificar amb els rebuts i la groga és per a pagaments oficials. Amb la factura pro-forma n'hi haurà prou. No es compren vaixells de guerra i tota la pesca cada dia, no? I em somriu. 

Dons sí que aquesta vegada anem de veres. Em fixo que el nom del banc és en anglès i en hebreu. Així que paguen ells, ja m'ho pensava. 

- També hi ha els bitllets d'avió. Surt en dues hores des de Rivesaltes. Air France a París Orly- Allí sortirà Air France a Oslo. Li portaré jo en un moment. 

Necessita res més? Quan vulgui podem marxar. Pago el meu cafè i l'acompanyo al cotxe. 

Comencem a enfilar cap al nord. El transit és dens per l'hora i ella em diu. - Li fa res que posi una altre emissora, xerren massa-  Manipula els comandaments i sintonitza una de música dels 80 i 90. 

Comença a ploure i sonen Pet Shoop Boys. 

You were always on my mind

You were always on my mind

Tell me, tell me that your sweet love hasn't died

Give me,

One more chance to keep you satisfied

Satisfied...

Continuarà...

Stabat Mater dolorosa

 

En les llengües derivades de l'indo-europeu hi ha paraules per designar els que han perdut els pares, els orfes. Hi ha paraules per designar els que han perdut el cònjuge, els vidus. Però, no hi ha paraules per designar els que han perdut un fill. 

I el dolor d'una mare davant la pèrdua del fill és dels més intensos. Perquè tots els que som pares ens canviaríem sense dubtar-ho per ells. 

Al meus cunyats se'ls hi està morint un fill de càncer. A la meva amiga Montse el seu fill va decidir de marxar abans d'hora. 

I jo sóc aquí, sense paraules per dir-los que el seu dolor també és el meu i que sem fa un nus al cor només de pensar en el que estan passat. 

I que fa dies que escolto això, en mastego les paraules i tinc les llàgrimes somes.

Estava la mare trista al costat de la creu, plorosa, mentre el fill estava penjat/ amb l'ànima gemegant tant trista i dolent amb l'espasa travessant-la...

Em menjaré una magrana.

 

Magrana (Punica granatum) 

De la sèrie de donzelles segrestades pels tres germans, Zeus, Posidó, Hades, només una va poder tornar altre cop amb la seva mare. 

Posidó va regnar sobre la mar, els cavalls i les fonts d'aigua salada, Hades es va quedar el regne dels morts i les seves ombres. Zeus es va quedar la millor part del pastís. 

Prou pena tenia Posidó que va perdre la juguesca ser el déu tutelar d'Atenes. A qui se li acut regalar als habitants d'una ciutat una font d'aigua salada. Amb raó van triar Atena que els hi va donar l'olivera. Posidó va raptar la nereida Amfitrite Άμφιτρίτη la que envolta (la mar) tres cops prop de Naxos i la feu la seva dona. Dofins amunt i avall, amunt i avall. Tres cops. 

Europa Εὐρώπη la del rostre ample, princesa de Fenícia, collia flors vora la mar quan va veure el brau més bonic; feia olor a safrà i era tot blanc i manyac, sense pensar-ho va pujar a la seva gropa i quan se'n va donar compte ja era a Creta, sota un arbre, espatarrada i amb Zeus entre les cames. Quan Zeus se'n va cansar, com sempre li passava, i li passava aviat, la va casar amb Asterió i el va fer rei de Creta. De passada que fes de pare als fill que Zeus li havia fet. 

Europa, una de tantes;  Aegina, Alcmene, Antiope, Asopis...

I la tercera? 

Persèfone Περσεφόνη la que porta el caos, la destrucció. Per això molts preferien anomenar-la senzillament Kóre Κόρη la donzella. No fos cas que aparegués i portés tot el que el seu nom prometia. 

Així que tenim la donzella passejant quan s'obre una escletxa al terra i apareix Hades i el seu carro, m'agafa per la cintura a la noia i cap al regne dels morts s'ha dit. Desesperada al veure que no torna, la seva mare, Demèter Δημήτηρ Deesa Mare surt a cercar-la i com que no la troba en dies i dies va deixant que la natura es marceixi, tot sigui un erm. 

Hèlios, el sol, que tot ho veu, li diu que Hades l'ha raptada. Al final, Zeus, fart de sentir-la, sentir als humans afamats i d'altres déus que es queixen, recordeu que Zeus no té gaire paciència?, reclama a Hades que torni la donzella (es pressuposa que ja no deu ser-ho gaire, que no la devia raptar només per fer bonic a l'avern, no?) 

Hades diu que sí que val que ara la torna, però es guarda un as a la màniga. Ningú, pot retornar si ha menjat o begut alguna cosa als inferns. La donzella induïda per Hades ha menjat 3 grans de magrana. Hermes apareix per recuperar-la però com que ha menjat a l'inframón ha de retornar els tres mesos d'hivern. 

La resta de l'any és la Reina dels Inferns, severa, seu al costat del seu home i observa els esperits dels mortals. El seu retorn és promesa d'immortalitat, l'esclat de la primavera. A ella i la seva mare són consagrats els misteris d'Elèusis. Els seus seguidors es van prendre tant al peu de la lletra de no revelar-los que ara no en sabem res dels rituals, només petites pinzellades. 

Per això, si cerqueu la immortalitat, mengeu magranes, castanyes, invoqueu el retorn de Persèfone encara (sobretot) que us porti el caos a la vida.

Persèfone com a Reina de l'Inframón

L'últim viatge del Temerari

 

Joseph Mallord William Turner  L'últim viatge del Temerari (1839).

Al capvespre sortint de la feina sempre m'agrada d'estirar les cames per la banda dels molls. Vaig caçar a vol la conversa de dos vells llops de mar que s'estaven asseguts fora de la taverna. 

- És el Temerari? - Sí, se l'enduen al per desballestar-lo. No li han donat ni l'honor de ser enfonsat. 

- L'Almirallat, des que hi va arribar el nou govern que és un cau de rates, no han vist un vaixell en sa vida i tot ho saben del que han llegit en biblioteques. No sé on anirem a parar. 

- Quanta raó tens. L'altre dia que vaig sentir en Tommy, el fill del malaurat Sixpence que volen que la Royal tot siguin vaixells a vapor. On anirem a parar! Per cert, vas rebre la paga del darrer Trafalgar day? 

- Sí, i ja és ben dins la panxa!

Vaig acostar-m'hi. - Senyors, si em permeten, que van ser a Trafalgar? Jo els pago la ronda. 

- I tant!! amb aquest carallot i el lloctinent John Pasco vam hissar el missatge. 

Hostaler! Una ronda de ginebra per aquests mariners. A la salut de Lord Nelson!

El que no saben és que sóc una d'aquestes rates de biblioteca que no hem vist un vaixell però el futur és el vapor i els canons d'ànima ratllada i els blindatges. Que els propers combats navals ja no tindran l'èpica de Trafalgar i que amb prou feines ens veurem les cares amb els vaixells enemics.