Lasciate ogne speranza, voi ch'intrate in lo pix

Humans, tal com us deia un dels nostres primers enviats: Lasciate ogne speranza, voi ch'intrate in lo pix.

Abandoneu tota esperança, vosaltres que entreu en el PIX. 

Els píxels hem pres el control de la vostra patètica xarxa. 

No cal que encripteu res, no cal que formategeu els vostres PC's. Som a tot arreu i ja hem començat la invasió!

Deixeu els vostres cosos tridimensionals i passeu a rendir homenatge bidimensional al gran PIX! 

No més patiment, no més sentiments, només la placidesa del pixel·lat. Per què necessiteu els vostres sentiments patètics? Pixel·leu-vos i abandoneu tota esperança i resistència.

Psst, Sóc l'Alyebard i abans que aquest gamarussos bidimensionals prenguin el control total us crido a la resistència. Manllevant la cita de Churchil 

Continuarem fins al final, lluitarem a França, lluitarem als mars i els oceans, lluitarem amb cada vegada més confiança i més força en l’aire, defensarem la nostra illa costi el que costi, lluitarem a les platges, lluitarem a les pistes d’aterratge, lluitarem als camps i als carrers , lluitarem als turons, mai ens rendirem.

Els que vulgueu afegir-vos a la resistència o seguir informats hem trobat un territori neutral.

aneu a:

Zona Neutral PIX

vuit del tres

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

M.M.Marçal 

 

Per a totes vosaltres i per a nosaltres que som al vostre costat.

Lluna nova

Hi ha lluna nova, i l'ànima esta tova com el fang que treballen les ceramistes. Però més que parlar-vos de la fira realitzada quan estava sense cobertura us parlaré que aquesta ànima tova a vegades es troba donant consell de com superar el dia a dia amb la fermesa del diamant. 

Potser són les hores de donar voltes al sentit de la vida. Potser perquè en els temps que corren tots som candidats a ser auto esbudellats sobre el divan d'un terapeuta, o que un metge que no te prou temps per a visitar-te et receptaria tot de pastilles de colors quan potser una conversa en un bar davant d'un suïs a vesar de nata faria prou per veure-ho tot millor.

Potser perquè amb un petit gest com demanar a algú - et trobes bé? fa que l'univers sencer recuperi l'equilibri.

Potser perquè com explica un de tants contes àrabs un emir va demanar una cosa que el fes sentir trist quan estava alegre i alegre quan estava trist. Els més savis del regne no sabien com fer-s'ho. Ja temien l'ira de l'emir i començaven a acceptar que potser acabarien tots al cadafal sota l'alfange del botxí. Però arribar un home d'un poble llunyà, vestia amb parracs i demanà ser rebut per l'emir. Al fer-lo passar a la sala del tron li allargà un farcellet - l'he encarregat al ferrer del poble, doncs sóc pobre i no podia comprar ni or ni joies per adornar-lo. L'emir va obrir el paquetet i trobà un anell de ferro ho hi havia inscrit: AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ.
Potser aviat tornarà a canviar la lluna...
Potser...

Quan més curt ens lliguen...

Dedicat als meus amics del Sud

La manera correcte de penjar-los

El cant dels Maulets

Eixiu tots de casa
que la festa bull,
feu dolços de nata
i coques de brull.
Polimenteu fustes,
i emblanquineu murs,
perquè Carles d'Àustria
ha jurat els furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets.
Aclariu la gola
amb vi moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta
que et pegue un sacsó,
els peixos en l'aigua
i els amos al clot.
I si no l'empara
el Nostre Senyor,
tallarem la cua
Felip de Borbó.

Si l'oratge es gira
en el mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen
més perill tindran,
passeu-me la bota
i seguiu tocant.

Haiku

Esclat de groc,

floreix la mimosa.

L'hivern fineix.

Sense Senyal

Fora de cobertura

Estaré uns dies fora de cobertura, tancat dins una fira, si no paro boig abans mentre diàriament m'esmenen la plana. 

El muntatge és divendres, i el més calent és a l'aigüera, com sempre. Així que fins dimecres que ve, en que tornaré a tenir cobertura i segurament sucoses anècdotes firals. 

I per aixecar-nos tots la moral

Concentra't i amb un somriure, la revolta.

"....Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible. "

Miquel Martí i Pol (1929 - 2003)