SPV? Collonades

Els nadadors d'Oweinat

Síndrome post vacacional (SPV)?, collonades. El que passa és que durant uns dies hem pogut fer el que realment ens agradaria fer durant tot l’any. Llevar-nos quan el cos digui prou i no amb el timbre del despertador. 

Fer-la petar i tenir converses interessants amb els amics; d’aquelles en que arregles el món mentre veus les flames del cremat com van pujant i baixant. Anar a veure les llàgrimes de St. Llorenç, tot i que hi havia lluna plena i sabia que no es veurien; però només pel pur plaer de pujar a Santa Coloma de Fitor i mirar la lluna per un telescopi i veure el somriure de dues criatures. Surar dins l’aigua fent el mort i només sentir el batec del cor i la remor de la mar. Menjar gelat. Llegir fins que el cor i la llum de la tarda diuen prou. Seguir un guia disfressat de monjo per Ripoll i veure una farga catalana per dins i sortir amb el caprici de tenir un parell de pistoles del XVII. 

Pistola de Ripoll

I llavors arriba que has de tornar i aguantar als mateixos imbècils que havies deixat al despatx i veure que ells no han gaudit de les seves vacances i continuen igual. Síndrome? El que jo vull és fer vida de ric, com tots. Que comença a fer fred, doncs m’escapo cap al tròpic navegant amb un 50 peus amb bona companyia ( o en solitari, qui va dir por?)

50 peus

Que estàs fart del Carib, doncs cap a fer un safari a Kenya o veure la cova dels nedadors a Oweinat i resseguir el camí de László Almásy (1) per la depressió del Qattara. Que fa massa calor, doncs cap a Suècia a veure els llocs d’Aurora Polar i després un cafè calent al Cap Nord (Noruega).

El que fa el cervell per a no matar als companys de feina. Recórrer camins imaginaris per llocs on voldria anar.

Per cert, el Porquet m’ha recordat que el dia que m’emprenyi faré el Camí de Sant Jaume de Galícia sortint des de la porta de casa, com es feia abans.

(1) NADADORES EN EL DESIERTO.
Ladislaus E. Almásy.
Península. ALTAIR Viajes nº 13 -Barcelona , Junio/1999.
294 págs. 

Talons d’agulla

Estaven tan acostumats a besar-se vestits que el dia que per fi es besaren despullats i descalços, ell li estampà els llavis al front.

Tancat per vacances!

Aquesta pila cada dia és més grossa!

Tancat per vacances! Que el cos i la ment ja les necessiten. Aprofitaré per a llegir la pila de llibres pendents, que cada cop és més alta. Per gaudir del dolce far niente. Sentir créixer l'herba. Buidar la tassa. Petar la xerrada. Seure amb els del banc del si no fos. Saltar onades. Fers pastissos de fang amb motllos de la Hello Kitty. Fer una càpsula del temps. Fer un cremat. Baixar amb tirolina. Escoltar música. Mirar estels. Perdre'm dins meu i mirar de trobar-me. 

Així doncs, si també podeu gaudir de les vostres, feu el que us demani el cos i espero trobar-vos a tots a la tornada.

Tassa buida

 

Segons una vella llegenda, un famós guerrer, va anar a la casa d'un mestre Zen. En arribar es presentà a aquest, explicant-li tots els títols i aprenentatges que havia obtingut en anys de sacrificats i llargs estudis i combats.

Després de la  presentació, li explicà que havia vingut a veure’l perquè li ensenyés els secrets del coneixement Zen

Per tota resposta el mestre es limità a convidar-lo a seure i oferir-li una tassa de te.

Aparentment distret, sense donar mostres de major preocupació, el mestre abocava te a la tassa del guerrer, i continuava abocant te encara després que la tassa fos plena.

Consternat, el guerrer va advertir al mestre que la tassa ja era plena, i que el te s'escorria per la taula.

El mestre li respongué amb tranquil·litat  Exactament. Vos ja veniu amb la tassa plena, com podríeu vos aprendre alguna cosa?
Davant l'expressió incrèdula del guerrer el mestre va emfatitzar: A menys que la seva tassa estigui buida, no podrà aprendre.

Així, aprofiteu aquests dies de vacances per buidar la tassa que tots portem a sobre per a poder aprendre noves coses.

Agulles

meridians d'acupuntura

Res, que a la guardiana de la cova la seva fisioterapeuta li va recomanar que fes acupuntura per a les contractures de l'esquena.

I  que a mi em van trobar a la darrera revisió mèdica de la mútua que la meva esquena era pur marbre. Un de tants efectes secundaris de no poder usar la violència contra el No mànager ni el Gos Beta. Queda lleig, et tanquen a la presó entre un ambient multi-culti forçós i la dona de la neteja té el doble de feina fregant la sang. 

Així, com que em va agafar en un d'aquells moments en que respons -si carinyu perquè no saps que t'ha dit em vaig veure apuntat i amb hora reservada per a la meva primera experiència amb agulles que no són endovenoses. No per drogues dures, sinó molt antibiòtic de nano amb xeringa i que sóc donant de sang per superar la por a les agulles fruit de la meva experiència infantil.

Així que arribat el dia D i la Hora H-30 agafem el cotxe i creuem mitja GRO, troba lloc per aparcar en aquell coi de barri i esbufegant arribem a l'hora a la consulta. Dia D, Hora H aconseguida.

D'entrada pinta bé, titulació certificada per l'Il·lustre Col·legi de Metges de Tarragona. ( Com a mínim no ha aprés a clavar agulles amb un xino del todo a cien) 

Així que atén primer a la guardiana de la cova i em deixa a la sala d'espera. Llegeixo revistes sobre...Acupuntura!( en anglès i xinès) Que no tenen el solo moto o el lectures com els dentistes? Apareix quan ja havia aconseguit desxifrar l'ideograma per a Xina  中国  (País del centre,clar?).

Així que em trobo en una saleta, amb una camilla i em diu que em despulli i que em posi panxa enlaire. - Ei que jo vinc per l'esquena! Però es veu que per alliberar i desbloquejar tota la mala llet acumulada, el que necessito és que em punxin per davant. (davant??? coi de xinus, tot del revés)

Així que m'omplen d'agulletes, baixa la intensitat de la llum i marxa. -Ara vindré, d'aquí una estona.

* acupuntant

I jo que miro de relaxar-me com puc ( Gràcies ZEN) i al cap d'una estona només noto un parell d'agulles que em molesten. I a sobre de música de fons reconec la simfonia número 3 de Górecki que em transporta en el temps i a qui me la va regalar.

Això fa que no m'adoni del pas del temps i quan entre l'acupuntora em demana si m'he adormit de tant relaxat que em troba.

Si funciona i em relaxa l'esquena i les ganes de matar, potser em trobareu pel carrer fent aquesta fila.

No es pot abusar, home!

Aquesta setmana tornaré a mirar Hellraiser.!

Llavor

Les idees són com les llavors. Per recollir el seu fruit primer l’has de sembrar, tant al cor com a la ment de les persones. I millor si la idea queda arrelada al cor. Llavors no cal tenir pressa, tot té el seu temps. Tal com ens recorda Cohèlet 3,1-15 (1). Llavors la idea, com la llavor, segueix el seu curs. Esclata i comença a germinar. Arrela i d’allò tant petit, en surt el jonc que es brinca amb la tramuntanada o el roure esponerós. Però no ha arribat encara el temps de la idea. Ara només és visible, se’n pot parlar sense que t’assenyalin amb el dit. Sense que la idea pugui ser titllada d’absurda. Sense que els contraris a ella no et puguin dir.- Això no interessa a la gent. Llavors ha de florir i fer fruit. I quan en sigui el temps de la collita la idea deixarà de ser idea a ser fet. I contra els fets ja no hi ha aturador. Jo espero ser-hi el dia de la collita.

Als que des de 1714 sembren la llavor...

(1) “Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps

per a cada cosa.

2 Hi ha un temps d'infantar

i un temps de morir,

un temps de plantar

i un temps de collir.

3 Un temps de matar

i un temps de guarir,

un temps d'enrunar

i un temps de construir.

4 Un temps de plorar

i un temps de riure,

un temps de plànyer-se

i un temps de dansar.

5 Un temps de tirar pedres

i un temps d'aplegar-ne,

un temps d'abraçar

i un temps d'estar-se'n.

6 Un temps de cercar

i un temps de perdre,

un temps de guardar

i un temps de llençar.

7 Un temps d'esquinçar

i un temps de cosir,

un temps de callar

i un temps de parlar.

8 Hi ha un temps d'estimar

i un temps d'odiar,

hi ha un temps de guerra

i un temps de pau.

Les Pounds no pesen el mateix que les Lliures -(Era tan desgraciat - II)-

La foto de la calaixera

L’home que era tan desgraciat que fins i tot la seva amant li va posar les banyes es desperta de la ressaca monumental. Regira els armaris per trobar alguna cosa comestible i només troba un paquet de galetes ja estentisses. Així que regira butxaques i calaixos i troba uns quants euros en xavalla. Baixa al bar de la cantonada, que fa olor a refregits i es demana un cafè en llet.

La iaia Maria torna de la plaça, arrossega el carretó de la compra amb dificultat. Remuga i rondina. S’ha gastat mitja pensió en una col i uns pits de pollastre d’oferta. Uns quants iogurts, que el metge li va dir que havia de prendre làctics per a la calç. Puja les escales bufant i obre la porta d’un pis on només viuen records, fantasmes i humitat.

La iaia Maria viu sota l’home que era tan desgraciat que fins i tot la seva amant li va posar les banyes.

La iaia Maria va mirant les fotos de sobre la calaixera, ella amb el seu company al front d’Aragó, quan feien goig els dos. Ella i el seu company a Argelers-sur-Mer abrigats amb una manta entre els filats vigilats per senegalesos i gendarmes per una banda i la mar per a l’altre. Somia desperta mentre bull la col. La iaia Maria recorda quan va matar el seu primer alemany amb un ganivet de cuina. La iaia Maria recorda l’alegria de retrobar-se amb el seu company que combaté als alemanys primer a l’Àfrica amb el General Leclerc i la seva llarga marxa des del Txat a l’oasi de Kufra, creuant tot el desert en una llarga travessa. La creació de “ La Nueve”, l'alliberament de París i com un futur millor els esperaria a tots.

La iaia Maria està enfadada amb tots i tothom. La iaia Maria recorda com feia saltar els trens militars amb aquell oficial tant guapo de l' OSS. La iaia Maria recorda que encara té el manual americà de com preparar explosius. La iaia Maria es fa un embolic, coses de l’edat, i confon les lliures imperials amb lliures i unces catalanes.

L’home que era tan desgraciat que fins i tot la seva amant li posava les banyes sent l’explosió que sacseja tot el barri. S’acaba de quedar sense casa.